Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
ambigüitat
Lingüística i sociolingüística
Qualitat d’una forma (a qualsevol nivell de l’anàlisi lingüística) d’admetre diverses interpretacions, semàntiques o funcionals.
Els tres tipus majors d’ambigüitat són la fonològica, la lèxica i la sintàctica En l' ambigüitat fonològica un mateix so pot representar dos fonemes en barceloní, les dues primeres vocals de nuvolada sonen igual, i un mateix fonema pot tenir dos comportaments fonològics distints, per exemple, |k| a rec regar o a roc roca l' ambigüitat lèxica pot ésser semàntica banc per a seure, de finances, de sorra, de sardines o funcional la crítica de Riba , on Riba pot ésser el crític o el criticat aquest darrer cas es fon gradualment amb l' ambigüitat sintàctica , consistent en la…
Cristià Camps
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Filòleg.
Estudià a la Universitat Paul-Valéry de Montpeller, on es doctorà l’any 1980 amb la tesi Un demi-siècle d’hispanisme et de catalanisme roussillonnais Jean Amade, Joseph-Sébastien Pons , i on ensenya llengua i literatura catalanes des del 1992 i n’és catedràtic 1996 Dirigeix el Centre d’Estudis i de Recerques Catalans CERC d’aquesta universitat i és director fundador 1998 de la revista REC Revue d’Études Catalanes , publicada per aquesta mateixa universitat, i dirigeix la collecció catalana d’Éditions de la Tour Gile, fundada el 2002 És president de l’Association Française des…
,
català

Dominis dialectals del català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…