Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
tema
Lingüística i sociolingüística
Radical al qual s’afegeixen immediatament les desinències flexionals dels noms (tema nominal) o dels verbs (tema verbal), constituït en general per l’arrel més algun determinatiu, anomenat morfema temàtic
.
A canto, cant- és el tema de present, que coincideix amb el radical a cantàvem, cantàv- és el tema d’imperfet
diafàsic | diafàsica
Lingüística i sociolingüística
Relatiu a la varietat d’una llengua segons els elements extralingüístics (lloc, tema, interlocutor).
aspecte flexional
Lingüística i sociolingüística
Aspecte verbal expressat mitjançant uns morfemes afegits al tema del verb (estudi-ava, estudi-à).
S'oposa a l’aspecte sintagmàtic
tematització
Lingüística i sociolingüística
Procés pel qual un element lingüístic que forma part del rema passa a ésser el tema.
base sufixal
Lingüística i sociolingüística
Element que resta quan no són llevats d’un mot els morfemes temàtics, anomenat també tema
.
Montserrat Reguant i Gili
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Filòloga, pedagoga i escriptora.
Estudià a Barcelona, on es llicencià en pedagogia i psicologia i s’especialitzà en didàctica de llengües estrangeres Se n'anà als EUA, on es doctorà en filologia i literatura a la Yale University En tornar a Catalunya, ensenyà llengua i literatura a la Seu d’Urgell, Olot i Barcelona i treballà en tècniques d’ensenyament orientades a grups amb circumstàncies especials El 1988 s’establí als EUA, on, a Califòrnia, treballà 1991 en l’educació i l’adaptació d’infants originaris de països llatinoamericans o altres de parla castellana També ha estat professora a la Universitat de…
flexió
Lingüística i sociolingüística
A les llengües flexionals, cadascuna de les possibilitats paradigmàtiques que té una forma gramatical per a indicar les seves diverses funcions en els sintagmes i les relacions d’interdependència amb les altres formes.
Generalment la flexió es manifesta mitjançant uns morfemes, indicadors de les diverses funcions, afegits a l’arrel del mot flexió radical , al seu tema flexió temàtica o bé sense cap marca flexional determinada flexió zero o per mitjà de canvis en l’interior del mot flexió interna Hom sol anomenar declinació la flexió nominal i conjugació la flexió verbal
Karl Michaëlsson
Lingüística i sociolingüística
Romanista suec.
El 1927 publicà la seva tesi doctoral Études sur les noms de personne français d’après les rôles de taille parisiens sobre antroponímia francesa medieval, tema en el qual insistiria més tard Le livre de la taille de Paris l’an de grâce de 1313 1951 i Le livre de taille de Paris l’an 1296 1958
Rudolf Slabý
Lingüística i sociolingüística
Catalanòfil txec.
Estudià filologia romànica i, sorprès per la Primera Guerra Mundial viatjant per Espanya, s’establí a Barcelona el 1914 Collaborà a l' Enciclopedia Espasa i traduí al txec obres de Rusiñol, Guimerà, Adrià Gual, entre d’altres El 1926 retornà a Praga, on ensenyà català a la universitat i divulgà en conferències el tema de l’Estatut i l’obra cultural de la República Espanyola
Pau Cardellach i Busquets
Dret
Lingüística i sociolingüística
Jurista i gramàtic.
Exercí de notari a Terrassa des del 1858 i a Barcelona a partir del 1863 És autor de Jurisprudencia práctica o fórmulas contractuales comentadas según las leyes comunes y según la Ley Hipotecaria aplicadas a todas las provincias de España 1862 i de Compendio de substanciación de juicios 1846 i d'articles de tema jurídic Deixà inèdita una Gramática catalana 1840, redactada durant els sis mesos que romangué reclòs a casa seva mentre s’amagava de la Junta Revolucionària partidària d’Espartero
,