Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
automatització
Lingüística i sociolingüística
Terme proposat pel lingüista txec Bohulav Havránek per a indicar certes tendències que presenta cada llengua a fer convencionals determinades construccions, aïllades o integrades en un conjunt superior, que prenen un sentit cada vegada més independent de la situació o el context que les havia determinades inicialment.
En català hi ha automatitzacions en ‘ves ara', ‘què vol que li digui', ‘miri' i moltes d’altres, la separació de les quals respecte als modismes i frases fetes no resta ben nítida, tot i ésser teòricament diferents
indoeuropeu
Lingüística i sociolingüística
Nom emprat convencionalment per a designar la llengua parlada en una regió no ben determinada de la planura europea (costes de la mar Bàltica, vall del Danubi, Ucraïna) a la fi del Neolític i al començament del bronze (~3000-2000 aC).
No han estat conservats documents escrits de cap mena Gràcies a la lingüística comparada Bopp i als neogramàtics Brugmann, Delbrück, Osthoff, Ascoli hom n’ha pogut conèixer, en gran part, l’estructura fònica i gramatical, com també el vocabulari Atès que la relació entre el significant fònic i el significat no és una relació natural i necessària, la semblança entre els significants que determinades llengües empren per a expressar un mateix significat pare antic indi pitár , avèstic pitar , grec patēr , llatí pater , osc patir , gòtic fadar alemany Vater , anglès father , tokhari B pācer ,…
metallengua
Lingüística i sociolingüística
Llengua artificial teòricament concebible, però inexistent, formada per un repertori d’axiomes, postulats i regles, que pot servir per a descriure les llengües naturals, anomenades llengües objecte amb relació a la metallengua.
La llengua emprada per a definir la metallengua fóra la metallengua aquesta sèrie podria ésser continuada indefinidament
recursiu | recursiva
Lingüística i sociolingüística
En gramàtica generativa, dit de la regla que pot fer-se servir un nombre teòricament infinit de vegades per a la produ cció de la mateixa frase: el gat i el gos i la rata i el bou...; el carrer estret, brut, fosc, gris...; aquella dona que té una filla que treballa a la fàbrica que....
La presència d’aquestes regles en la gramàtica de les llengües explica la capacitat del parlant per a poder generar i comprendre frases noves
català
Dominis dialectals del català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…