Resultats de la cerca

Durant els ss V i IV aC, els més importants foren el llatí, l’osc i l’umbre

Les varietats oscoúmbriques revelen notables concordances amb el llatí, les quals no provenen —sembla— de cap suposat parentiu originari entre ambdós grups lingüístics, sinó que són fruit dels contactes i dels intercanvis lingüístics que s’efectuaren entre ells Lentament, però, durant els segles de l’edat republicana, els dialectes oscoúmbrics foren superats pel llatí, bé que deixaren trets específics en aquesta llengua i en els dialectes neollatins de la Itàlia central i meridional En el conjunt de les llengües indoeuropees, el grup oscoúmbric es caracteritza pels trets següents fonèticament…

No han estat conservats documents escrits de cap mena Gràcies a la lingüística comparada Bopp i als neogramàtics Brugmann, Delbrück, Osthoff, Ascoli hom n’ha pogut conèixer, en gran part, l’estructura fònica i gramatical, com també el vocabulari Atès que la relació entre el significant fònic i el significat no és una relació natural i necessària, la semblança entre els significants que determinades llengües empren per a expressar un mateix significat pare antic indi pitár , avèstic pitar , grec patēr , llatí pater , osc patir , gòtic fadar alemany Vater , anglès father , tokhari B pācer ,…

És el resultat del desenvolupament natural del llatí vulgar tal com era parlat a la regió de la Toscana i, en particular, a Florència Els primers documents en “vulgar” italià daten dels segles IX i X, bé que hom pot dir que la literatura en “vulgar” no comença fins al segle XIII La impressió rítmica i musical que produeix l’italià parlat és deguda, en part, al final vocàlic de gairebé totes les paraules i al doble fenomen d’apòcope i de paragoge un dels múltiples exemples pot ésser la formació de dice dicono a partir del llatí dicit dicunt El sistema vocàlic consta de set fonemes vocàlics…

Durant el Renaixement, fou la llengua emprada pels humanistes Originària de la regió del Laci, procedia de l’indoeuropeu, bé que passà per diversos estadis intermedis abans d’arribar a la seva forma clàssica El llatí tingué notable relació amb altres llengües itàliques, com el falisc, l’osc i l’umbre, amb els dialectes cèltics del nord hom en troba reminiscències en paraules com carrus, qaesum, petorritum , amb el grec, parlat al sud d’Itàlia Magna Graecia , i amb una llengua no indoeuropea l’etrusc cal pensar en noms propis, com Sulla , en d’altres amb sufix - n -, com Perpenna…