Resultats de la cerca
Es mostren 124 resultats
ubanguià
Lingüística i sociolingüística
Subgrup de llengües adamana-ubanguianes que comprèn unes vint-i-cinc llengües parlades pels ubanguians.
Les més importants de les llengües ubanguianes són el banda , parlat per unes 250000 persones, el sango , llengua nacional de la República Centreafricana i difós, com a llengua comercial, a ambdues ribes de l’Ubangui, el gbandi o mongbandi , parlat al NW del Zaire i al S del territori dels banda per unes 150000 persones, i el zande o nyam-nyam , llengua literària parlada per unes 750000 persones entre el Bomu i l’Uele
il·liri
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües indoeuropees documentades en unes quantes inscripcions, molt curtes, que forneixen unes dades molt escasses per a llur estudi i coneixença completa.
L’illiri comprenia les llengües dels vènets, dels messapis i, potser, dels filisteus
araucà
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada per unes 250.000 persones a Xile pels volts de Valdivia i Concepción i per unes 10.000 persones a l’Argentina, sobretot a la regió de Neuquén.
Aquesta llengua rep sovint el nom de maputxe, i és coneguda també sota diverses denominacions tribals o dialectals pehuentxe, pueltxe, molutxe, talutxe Les característiques lingüístiques principals són, quant al vocabulari, la forta influència del quítxua, que es feu sentir a partir de la implantació de l’imperi inca quant a la morfologia, l’existència del dual sintàcticament, la posició del subjecte al final de frase i la posposició de l’adjectiu al nom
istroromanès
Lingüística i sociolingüística
Dit d’un dialecte del romanès, parlat a Ístria per unes 3 000 persones.
nahua
Lingüística i sociolingüística
Dit de la llengua de la família utoasteca que parlen actualment a Mèxic unes 800.000 persones.
A l’època de la conquesta del país per la corona hispànica el parlaven de 2 a 5 milions d’individus, però la influència del castellà feu que hi hagués una regressió de la llengua, de la qual mai més no s’ha pogut recuperar El nahua té tres dialectes el nàhuatl, o asteca clàssic, el nàhual i el nàhuat, aquest darrer a punt de desaparèixer
desaspiració
Lingüística i sociolingüística
Procés que determina la pèrdua del caràcter normalment aspirat d’una articulació en unes circumstàncies determinables.
En català, la manca d’articulacions aspirades en fa impossible una exemplificació
suma
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, classe que té funció amb una altra o amb unes altres sèries del mateix rang.
La suma, en el text, es denomina unitat , i en el sistema categoria
dogon
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup gur (o voltaic) parlada per unes 300 000 persones a Mali i Burkina Fasso.
derivació pròpia
Lingüística i sociolingüística
Formació de mots a partir d’altres ja existents, segons unes lleis determinades, amb canvi de mots primitius (derivació).
txadià
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües (unes 150) parlades al nord de Nigèria, al nord del Camerun i al sud del Txad.
Hom l’anomena també txadià o nigerotxadià Les més importants, d’W a E, són el haussa, única llengua de cultura, l' angas , el ron , el bola , el tangale , el margi , el batta , el musgu , el massa , el mubi , etc Una de les característiques és l’ús de pronoms febles davant el verb, que, en part, són idèntics als prefixs i als sufixs personals del camitosemític Altres característiques que l’emparenten amb el camitosemític són la desinència femenina a , l’ús del pronom femení ta , de la partícula d’annexió n , etc Per això alguns lingüistes, com JLukas, creuen que es tracta del cuixític que es…