Resultats de la cerca
Es mostren 4107 resultats
refugi de Pèira-roja
Excursionisme
Refugi forestal de la Vall d’Aran, al pla de Beret, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, dins el municipi de Salardú.
la Renclusa
Excursionisme
Refugi excursionista situat a 2.140 m alt al vessant septentrional del massís de la Maladeta (és dominat pel pic de la Renclusa, 2.819 m alt, contrafort destacat del massís), a la dreta del torrent de Paderna o barranc de la Renclusa, dins el terme de Benasc (Ribagorça).
Prop seu el curs d’aigua es fa subterrani forat de la Renclusa És propietat del Centre Excursionista de Catalunya, que el feu construir impulsat per Juli Soler i Santaló i Josep Sayó fou inaugurat el 1916 Prop seu fou construïda la capella de la Mare de Déu de les Neus
refugi de Rebost
Refugi de Rebost
© Xevi Varela
Excursionisme
Refugi de la Unió Excursionista de Catalunya, als vessants meridionals de la Tosa d’Alp, a uns 1650 m alt., dins el terme de Bagà (Berguedà).
port de la Bonaigua
El port de la Bonaigua des del vessant pallarès, amb la vall de la Bonaigua
© Fototeca.cat
Port de muntanya
Port de muntanya del Pirineu (2 072 m) que comunica la Vall d’Aran amb el Pallars Sobirà, dit també port de Pallars, de Pedres-Blanques o d’Àneu, al sector de divisòria d’aigües de les conques de la Garona i la Noguera Pallaresa, centre d’una important àrea de pasturatges estiuencs.
Fins el 1924, que fou construïda la carretera actual, només era travessat per un camí de ferradura, que seguia l’antiga via romana A causa de la neu resta tancat uns sis mesos cada any, durant els quals, i fins a l’obertura del túnel de Viella, el 1948, la Vall d’Aran romania incomunicada de la resta de Catalunya Tenia, al vessant aranès, el refugi de Ticolet i, al vessant pallarès, hi ha el refugi de les Ares, l' hospital de la Bonaigua desaparegut i, més avall a 1 400 m alt, l' hospital de la Bonaigua de Baix , actualment un petit nucli de turisme de muntanya L’antiga companyia d’…
menyscapte de diners
Economia
Indemnització o gratificació que hom paga als habilitats, als caixers, als pagadors, etc, per les possibles pèrdues de diners.
intervenir
Economia
Dret fiscal
Impedir a algú l’autoritat competent la lliure disposició dels seus béns.
zona de lliure comerç
Economia
Acord d’integració econòmica entre diversos estats, que comporta la supressió dels aranzels i altres restriccions als intercanvis entre ells.
Constitueix un model d’integració econòmica de menys intensitat que el mercat comú i la unió duanera Exemples de zones de lliure comerç són l'EFTA i l'ALALC
títol
Economia
Document que estableix la propietat d’un actiu financer o material.
Els actius financers, nominals o al portador, poden ésser de renda fixa o variable, segons que produeixin una utilitat fixa o indexada determinada d’antuvi o una quantitat variable proporcional als beneficis o resultats de la societat o l’organisme emissor Els títols emesos per l’estat són anomenats deute públic deute 2 6 o cèdules per inversions, i poden ésser amortitzables o no amortitzables llavors reben el nom de deute perpetu Les emissions de deute públic poden ésser considerades com a instruments finançadors de les activitats de l’estat i com a instruments de política autoinflacionista…
venda a termes
Economia
Modalitat de crèdit al consum, anomenada també venda a terminis, per la qual el pagament d’una compra es fa efectiu, en una part o en la totalitat, a poc a poc, per mitjà de successius lliuraments que són determinats al moment d’efectuar-se l’operació.