Resultats de la cerca
Es mostren 5285 resultats
pla d’Era Cigalèra
Calma
Calma (2 126 m alt.) del terme de Bausén (Vall d’Aran), a la carena fronterera amb Comenge, on recolza l’estany d’Era Cigalèra
.
calm Colomer
Calma
Calma (2 802 m alt.) modelada al muntanyam al límit entre les valls de la Llosa i del riu Duran (Baixa Cerdanya), entre els termes de Talltendre, Meranges i Lles.
Domina, a l’oest, l' estany de calm Colomer , l’emissari del qual, la riera del clot d’en Colomer , desguassa al Segre a través del riu de la Llosa
menyscapte de diners
Economia
Indemnització o gratificació que hom paga als habilitats, als caixers, als pagadors, etc, per les possibles pèrdues de diners.
intervenir
Economia
Dret fiscal
Impedir a algú l’autoritat competent la lliure disposició dels seus béns.
xarxa geodèsica
Geografia
Geologia
Conjunt de punts d’una superfície geogràfica, els quals hom ha mesurat amb precisió mitjançant mètodes adequats (triangulació); aquests punts són escollits de tal manera, que constitueixen els vèrtexs d’una xarxa quadrangular.
Aquesta construcció serveix per a determinar la posició geodèsica de qualsevol punt de l’esmentada superfície Els punts que determinen els vèrtexs d’una xarxa geodèsica reben el nom de vèrtexs geodèsics de primer ordre , i han d’ésser determinats amb un error màxim d’1,26’, per la qual cosa calen com a mínim 48 mesures útils Els altres punts de la superfície, la posició dels quals és calculada a partir dels vèrtexs de primer ordre, reben el nom de vèrtexs de segon ordre, tercer ordre i quart ordre , segons la precisió de les mesures vèrtex geodèsic
fumarola
Geologia
Forat o escletxa de la superfície terrestre per on surt la fumarola.
zona de lliure comerç
Economia
Acord d’integració econòmica entre diversos estats, que comporta la supressió dels aranzels i altres restriccions als intercanvis entre ells.
Constitueix un model d’integració econòmica de menys intensitat que el mercat comú i la unió duanera Exemples de zones de lliure comerç són l'EFTA i l'ALALC
títol
Economia
Document que estableix la propietat d’un actiu financer o material.
Els actius financers, nominals o al portador, poden ésser de renda fixa o variable, segons que produeixin una utilitat fixa o indexada determinada d’antuvi o una quantitat variable proporcional als beneficis o resultats de la societat o l’organisme emissor Els títols emesos per l’estat són anomenats deute públic deute 2 6 o cèdules per inversions, i poden ésser amortitzables o no amortitzables llavors reben el nom de deute perpetu Les emissions de deute públic poden ésser considerades com a instruments finançadors de les activitats de l’estat i com a instruments de política autoinflacionista…