Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Sant Patllari
Santuari
Santuari del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), situat sobre Pujarnol, al cim de la serra de Sant Patllari (654 m), contrafort de la serra de Rocacorba.
Existia ja el 1327, per bé que l’edifici actual fou refet al s XVIII A l’indret de la capella hi hagué una antiga fortalesa dita Specula el 1182 S'hi celebra un aplec el 25 d’agost
Sant Mer
Santuari
Santuari del municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany), al S de les Olives de Sant Esteve de Guialbes, a la dreta de la riera de la Farga, als vessants orientals de la serra de Santa Llogaia.
Segons la tradició, sant Mer, llegendari fundador del monestir de Banyoles, menà en aquest indret vida eremítica Al s XIII ja hi havia una capella dedicada al sant i una altra a santa Càndida, mare seva El 1627 fou excavat el terra i hom trobà unes despulles que foren atribuïdes al sant i que atragueren grans multituds Foren dipositades a l’església de Sant Esteve de Guialbes i cada any són traslladades al santuari el primer diumenge després del 27 de gener, festa del sant, on hom celebra un aplec molt concorregut
Sant Jaume de Fadrell
Santuari
Santuari del municipi de Castelló de la Plana (Plana Alta), al S de la ciutat, antiga església de la partida de Fadrell
.
santuari de les Santes
Santuari
Santuari del municipi de Cabanes de l’Arc (Plana Alta), on es venera la Mare de Déu del Bonsuccés, patrona de la vila, que s’alça al vessant septentrional de la serra de les Santes o de Miravet (contrafort septentrional de la serralada del desert de les Palmes).
el Lledó
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Lledó) situat al NE de la ciutat de Castelló de la Plana (Plana Alta), a la qual l’uneix un passeig.
L’actual edifici 1724-31 és un espaiós exemplar barroc, al costat del qual hi ha una residència porxada per a hostes, on resideixen els ermitans Hi havia hagut al mateix indret un primitiu ermitatge del 1366, reedificat el 1572 La imatge, segons la tradició, és una marededeu trobada És de dimensions molt reduïdes, i hom la venera dins un reliquiari collocat al pit d’una imatge més grossa És la patrona de Castelló
la Magdalena
Santuari
Santuari del terme de Castelló de la Plana (Plana Alta), situat uns 5 km al NE de la ciutat, en un turó de l’extrem meridional de les serretes de la Magdalena, a l’inici de les muntanyes del desert de les Palmes.
Al collet de la Magdalena hi ha restes d’un probable poblat ibèric i ruïnes d’un castell anterior a la conquesta de Jaume I, considerat tradicionalment el nucli originari de Castelló de la Plana, que fou abandonat a mitjan s XIII, fet commemorat a la festa de la Magdalena
Sant Vicent
Santuari
Caseria
Hostal
Santuari, caseria i hostal del municipi de Borriol (Plana Alta), al NE de la vila, a la dreta del riu Sec de Borriol, vora la carretera de Castelló de la Plana a Sant Mateu del Maestrat.
S'hi conserva un milliari romà Darrere l’església hi ha la pedra on la tradició diu que predicà Vicent Ferrer, amb una inscripció
Sant Miquel de Roca
Cingle de la Roca de Castellar, amb el mur que tanca la cova dins la qual es troba el santuari de Sant Miquel de Roca (Crespià)
© Fototeca.cat
Santuari
Antic santuari del municipi de Crespià (Pla de l’Estany).
Construït aprofitant un gran abric natural, al bell mig d'un cingle sobre el riu Fluvià, es conserven algunes restes Malgrat que és esmentada l'any 1131, sembla que té un origen molt més primitiu Probablement es tractava d'un eremitori, inscrit, segons Badia i Homs, dins la tradició d'origen oriental dels santuaris dedicats a l'arcàngel Miquel, situats en coves i indrets enlairats
la Font
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Font) del municipi de Fontcoberta (Pla de l’Estany), al nord-oest del poble, prop de la Farrés, petita capella romànica esmentada ja el 1292, on hom venera una imatge d’alabastre del s XIV.
La reina Maria de Castella aprovà la confraria de la Mare de Déu de la Font, i l’aplec que hi era celebrat el 25 de març ha perdurat fins avui
l’Adjutori
Santuari
Santuari del municipi de Bell-lloc del Pla (Plana Alta), dedicat a sant Abdó i sant Senén.
La Mare de Déu de l’Adjutori és una talla de fusta del s XV