Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
índex Dow Jones
Economia
Índex que mesura l’evolució de la borsa de Nova York.
En la seva versió més antiga i estesa Dow Jones Industrial Average , DJIA, es calcula a partir de la mitjana aritmètica dels 30 valors més representatius que cotitzen en aquest mercat, els anomenats blue chips A més, existeix l’índex Dow Jones per a empreses de serveis públics Dow Jones Utility Average, DJUA, calculat a partir de 15 valors el Dow Jones per a companyies de transport Dow Jones Transportation Average, DJTA, a partir de 20 valors el Dow Jones Composite Average, a partir de 65 valors de diferents tipus, i el Dow Jones 40 Bond Average, que es refereix a bons…
Saba
Economia
Empresa de construcció i explotació d’aparcaments.
Es constituí al desembre del 1965 El 2011 s’escindí del grup Abertis al qual estava integrada després d’haver estat abans part d’Acesa, per mitjà d’una operació en què ""La Caixa'' es mantingué com a primera accionista, com ho és d’Abertis, a través de Criteria CaixaHolding Els altres principals accionistes, que entraren com a conseqüència de l’escissió d’Abertis, foren Torreal, KKR i ProA Capital Té presència a Espanya, Itàlia, Xile, Portugal, França i Andorra, i una plantilla mitjana propera a les 1400 persones Presidida per Salvador Alemany, els seus ingressos superen els 200…
concentració de capital
Economia
Fenomen característic del capitalisme que defineix una de les seves primeres etapes de desenvolupament.
S'inicià ja a l’edat mitjana amb la canalització cap a l’Europa occidental de masses considerables de capital provinents del comerç amb l’Orient El comerç marítim colonial, que es desenvolupà després del descobriment d’Amèrica, provocà la creació de societats per accions i el naixement i l’extensió del capital financer Actualment la unió de capital comercial i financer es dóna no solament en el pla de les grans indústries, sinó també de la banca Amb la concentració de capital prenen la direcció de l’economia capitalista els grups de pressió, i hom pot parlar, malgrat les lleis…
Joan Fausto Martí i Casadellà
Economia
Empresari.
El 1955 es feu càrrec de la petita empresa constructora familiar començada el 1832 pel seu besavi, i constituí el Grup Fausto, amb seu a Torroella de Montgrí, que inclou una trentena d’empreses de la construcció i promoció, industrials, turístiques i de serveis A banda, destacà la seva participació en diferents organitzacions empresarials fou president 2005, reelegit el 2007 de la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona FOEG, vicepresident de la Cambra de Comerç de Girona 2006, vicepresident del gremi Unió d’Empresaris de la Construcció UEC, vicepresident de la patronal Federació de…
Josep Jané i Solà
Economia
Economista.
Graduat i doctorat per la Universitat de Barcelona, fou deixeble de Fabià Estapé Catedràtic de política econòmica a les universitats de Granada 1969 i Barcelona 1970, fins a la jubilació 2004 Fou assessor dels ministres d’Economia franquistes Barrera de Irimo i Cabello de Alba durant la crisi del petroli a la primera meitat de la dècada de 1970, i posteriorment, durant la Transició, del president del govern espanyol Adolfo Suárez President de la Societat Catalana d’Economia , filial de l’IEC 1994-2000, de les seves aportacions acadèmiques destaquen els estudis sobre turisme, dels quals fou…
Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Balears
Economia
Entitat financera domiciliada a Palma, Mallorca, i fundada el 1882, coneguda per ‘Sa Nostra‘.
L’any 1897 obrí la primera sucursal Hi destaquen els comptes d’estalvi i els dipòsits a termini, superiors a la mitjana del total de caixes Pel que fa a l’actiu, cal esmentar la forta inversió creditícia L’any 2008 disposava d’una xarxa d’unes 230 oficines, la majoria a les Illes Balears i amb presència també al País Valencià, Catalunya, Madrid, les Canàries i Castella la Manxa, i la plantilla era d’uns 1500 treballadors En el balanç d’aquest any, els recursos propis eren de d’ 11000 milions d’euros i els beneficis després d’impostos consolidats superaven els 68 milions d’euros L…
lira
Economia
Antiga unitat monetària principal d’Itàlia (L).
El seu origen fou la libbra , d’argent, base del sistema monetari del període carolingi, la qual, al llarg de l’edat mitjana, fou encunyada amb una gran diversitat de valors i denominacions Sota el domini napoleònic a Itàlia, la lira, amb l’adopció del sistema decimal, fou unificada es diversificà, però, novament al s XIX, fins que el 1862 fou establerta com a unitat monetària del regne d’Itàlia De curs forçós des del 1902, la lira, que fins el 1914 mantingué una contrapartida en or de 0,29938 g, fou suspesa durant la Primera Guerra Mundial Reformada el 1927, hom n'establí la…
propensió
Economia
Tendència manifestada en el comportament de certes magnituds, susceptible d’ésser mesurada.
En microeconomia hom parla de propensió al consum, propensió a l’estalvi , que representen la regularitat en el comportament del consumidor, que, donada una renda, la distribueix, entre el consum o l’estalvi, segons les seves preferències La propensió marginal al consum mesura la relació, per quocient, entre l’increment del consum d’un individu i l’increment de la renda que l’ha causat La mateixa relació entre increment de l’estalvi, a causa d’un increment de la renda, es diu propensió marginal a l’estalvi En macroeconomia fou Keynes qui estudià la propensió al consum global com una funció,…
Mercadona
Economia
Cadena de supermercats creada el 1977 per la família Roig.
Té l’origen en l’empresa familiar Càrniques Roig de la Pobla de Farnals Horta del Nord reconvertida aquest any en botigues de queviures L’any 1981 la cadena fou adquirida per un dels fills, Joan Roig i Alfonso , el qual l’any 1990, juntament amb la seva muller Hortensia Herrero, passà a controlar-ne la majoria del capital Sota la seva direcció ha dut a terme una estratègia expansiva que el portà a adquirir altres establiments del sector pràcticament arreu de l’Estat espanyol i a convertir-se en una de les primeres cadenes de distribució alimentària, amb una quota de mercat superior al 12% l’…
llindar de pobresa
Economia
Sociologia
Nivell d’ingressos econòmics o de recursos per sota del qual una persona o una família no pot accedir a unes condicions de vida considerades adequades en una societat.
L'habitatge i l’alimentació són variables clau per a mesurar el llindar de pobresa Quan els ingressos no cobreixen aquestes dues necessitats, hom parla de pobresa absoluta , mentre que la pobresa relativa es correspon amb un nivell de renda sensiblement inferior a la mitjana del país un cop satisfetes totes dues necessitats El llindar de pobresa varia també en funció d’altres factors, com ara el tipus d’Estat com més desenvolupat és, més amunt se situa el llindar de pobresa, atès que el cost de la vida també és més elevat el nombre de persones que integren la unitat familiar l’…