Resultats de la cerca
Es mostren 3791 resultats
mercat
Arquitectura
Economia
Lloc públic destinat a la venda dels productes alimentaris, anomenat també plaça.
mercat
Parada de fruita i verdura al mercat de la Boqueria
© Lluís Prats
Arquitectura
Economia
Lloc públic on són fetes les transaccions comercials.
Anteriorment al segle XIX servia de mercat la via pública, sovint aprofitant els edificis porticats i, normalment, centrant-se en una plaça gran que podia prendre el nom de mercadal Als Països Catalans hi ha alguns casos de mercats coberts, com la desapareguda Hala dels Draps gòtica de Barcelona o la Porxada renaixentista de Granollers, tot i que cal considerar aquests edificis, com els de tipus llotja , més aviat com a llocs de mostra i contractació de mercaderies i no de venda directa Les necessitats de la nova ciutat industrial duen, a mitjan segle XIX, a la reestructuració de mercats ja…
mercantilisme
Economia
Corrent de pensament econòmic, dominant a Europa del segle XV al XVIII, caracteritzat pel principi que la riquesa d’un estat depèn del seu comerç exterior i és directament proporcional al volum de reserves de metalls preciosos (especialment l’or), així com pel fet de fomentar les exportacions i de reduir les importacions (proteccionisme de l’estat, dirigit a assolir una balança de pagaments favorable).
Hom ha interpretat el naixement del mercantilisme com una conseqüència de l’aparició, a la darreria de l’edat mitjana, d’un nou tipus d’estat i del capitalisme comercial A causa de llur estreta visió “nacionalista”, els mercantilistes no examinaren el comerç des d’un punt de vista internacional i no comprengueren, per tant, els defectes de llur esquema si un estat assolia una balança de pagaments positiva, ho feia en detriment de la balança d’un altre estat, la qual cosa implicava la possibilitat de guerres aranzelàries i d’una minva considerable dels intercanvis comercials internacionals El…
memòria
Economia
Relació dels actes, els treballs, etc, efectuats per una societat, una corporació, etc, i també del resultat econòmic de l’activitat d’aquestes en un període determinat, que, recollits en document, hom posa a disposició dels socis o de les persones interessades.
leone
Economia
Unitat monetària principal de Sierra Leone (Le).
És dividit en 100 cents
lempira
Economia
Unitat monetària principal d’Hondures (L).
Establerta el 1931, conserva el seu canvi, reconegut pel FMI, de 0,44335 g d’or fi És dividit en 100 centavos Hom l’anomena també peso
lek
Economia
Unitat monetària principal d’Albània des del 1947.
El 1965 fou establert un nou lek, equivalent a deu de vells Manté dos canvis un d’oficial i un altre de turístic Dividit en 100 qintarka
laissez faire, laissez passer
Economia
Expressió (‘deixeu fer, deixeu passar’) pròpia de l’escola fisiocràtica per a designar la doctrina que preconitza la no-intervenció de l’estat en la vida econòmica.
Fa referència a la noció que, si hom permet la lliure actuació dels individus en el terreny econòmic, cadascú, en perseguir el seu interès personal, actuarà seguint unes lleis immutables, en virtut de les quals s’establirà una harmonia econòmica natural Adam Smith aplicà aquest principi en el comerç internacional Inicialment, el concepte es concretà en l’oposició a tota mena de limitacions, monopolis i reglamentacions estatals Més endavant, ha estat interpretat en el sentit d’afavorir i protegir el lliure funcionament dels mecanismes econòmics
label
Economia
Marca o senyal que hom incorpora a certes mercaderies i que garanteix llur procedència o la conformitat de determinats organismes, preferentment sindicals.