Resultats de la cerca
Es mostren 3791 resultats
intervenció
Economia
Mesura de cautela decretada per l’administració per evitar la lliure circulació en el mercat de determinats articles subjectes a inspecció i control.
intervenció
Economia
Dret mercantil
Òrgan de la suspensió de pagaments que supervisa i fiscalitza l’activitat del suspès.
intervenció
Economia
Dret mercantil
Acceptació o pagament d’una lletra de canvi per una persona que actua per compte del lliurador, o de qualsevol altre obligat.
economia intersticial
Economia
Terme d’economia industrial que es refereix a les possibilitats de creixement per a les petites i mitjanes indústries àdhuc en sectors dominats per les grans empreses.
Tot i reconeixent els avantatges comparatius de què gaudeixen les grans empreses, aquestes no poden aprofitar d’una manera exhaustiva totes les oportunitats de creixement, especialment en aquells productes els preus dels quals no permeten de carregar la part proporcional de les despeses d’investigació i desenvolupament ni tampoc els costs d’estructura, molt menys feixucs per a la petita i mitjana empresa
intermediari | intermediària
Economia
Mitjancer entre el productor i el consumidor que facilita la canalització dels productes i els distribueix entre els comerços de venda al detall.
Suposa un element de racionalització de la distribució de productes, sempre que no especuli monopolitzant i emmagatzemant mercaderies, amb la consegüent desviació de llurs preus
interès
Economia
Guany que dóna a algú un capital que ha prestat o que hom li deu.
L’interès és la part de l’excedent susceptible d’ésser apropiat a través de la circulació financera dels posseïdors de fons de capital monetari Atesa l’ambigüitat del terme capital , a vegades és díficil de distingir l’interès d’altres tipus d’ingressos
interdependència
Economia
Situació de relació i determinació mútua en què es troben totes les magnituds econòmiques.
intercanvi
Economia
Transferència d’una mercaderia, un servei o diner d’un subjecte a un altre en canvi d’una altra mercaderia, d’un altre servei o altre diner.
Hom anomena economia de bescanvi la que es basa en el bescanvi de mercaderies, i economia de canvi aquella en què l’ús del diner és generalitzat