Resultats de la cerca
Es mostren 3792 resultats
pressupost base zero
Economia
Mètode de planificació pressupostària d’una entitat pel qual és reconsiderada tota la seva activitat, general i per àrees, amb el supòsit que, per a rebre assignacions pressupostàries, caldrà justificar-les degudament (con si es tractés d’un projecte nou).
Aquest mètode implica una racionalització econòmica anual, dins una perspectiva plurianual Aquest mètode, contradictori amb la inèrcia de la reproducció permanent de les despeses, quan és aplicat atenua la corba de creixement dels costos indirectes
sistema generalitzat de preferències
Economia
Règim duaner multilateral aplicat pels estats desenvolupats a favor dels productes manufacturats importants dels països en via de desenvolupament, pel qual són reduïts, o suprimits, els aranzels, però amb possibles restriccions quantitatives.
Acordat a la UNCTAD 1970, ha estat aplicat per tots els estats industrials als estats beneficiaris des del 1973 al 1991 La tendència actual és a simplificar els tràmits, a afavorir més els països menys desenvolupats i a reduir-ne els beneficis per als nous països industrials
política agrícola comuna
Economia
Conjunt d’objectius, instruments i accions de la Comunitat Europea a favor del desenvolupament dels sectors agrari, forestal i pesquer i de l’organització del mercat interior europeu en llurs productes.
Amb una validesa directa dins el territori comunitari des del 1962, la seva execució ha originat importants problemes relatius als costs, als excedents, i al proteccionisme de certs productes, fet que aconsellà 1985, la reforma del mercat diversificant-ne les estructures i imposant-hi reduccions productives
polarització econòmica
Economia
Creixement zonal, dins una regió econòmica, amb concentració d’activitats econòmiques (pol) que irradien a la resta del territori.
Hi ha un efecte inicial de xuclatge de recursos backwash effect i un possible efecte d’efluència spread effect , que arrossegarà el creixement circumveí i el regional general La polarització econòmica dinamitza i estructura un territori, motiu pel qual, la política regional intenta d’aplicar-lo però sense gaire eficàcia El fenomen ha estat estudiat per KG Myrdal, R Hirschmann i F Perroux
pobresa
Economia
Situació econòmica d’una unitat de consum amb ingressos insuficients, durant un període llarg, per a satisfer les seves necessitats humanes bàsiques (pobresa absoluta), o per a assolir el nivell de consum mitjà (pobresa relativa al país o al grup social).
Als estats desenvolupats, la pobresa es presenta en categories professionals menys remunerades o marginals vells, o bé en determinades zones bosses de pobresa de vegades és denominada nova pobresa la desocupació de llarga durada Als estats desenvolupats, acostuma a afectar el conjunt social Segons el BIRD, el 1991 hi havia al món 900 milions de pobres, és a dir, el 18% de la població A Europa, segons la CEE, n'hi ha 51 milions
planejament estratègic empresarial
Economia
Sistema, a mitjà i a llarg terme (entre 3 i 10 anys), per a establir plans de desenvolupament i programes d’explotació per a la gestió òptima de l’empresa.
Anomenat també planemajent d’empresa, aquest sistema aplica els conceptes d’estratègia a l’empresa i, després de fer-ne una diagnosi visió i posicionament, planeja una estratègia general i li traça uns programes funcionals, amb unes accions específiques, uns recursos adients i uns estàndards de funcionament per al control de gestió Iniciat als Estats Units, als anys cinquanta, el sistema ha estat definit per diversos autors P Drucker, RL Ackoff, GA Steiner
plaça financera
Economia
Ciutat amb un pes financer important, que té borsa de valors, amb transaccions importants, i d’altres elements singulars del negoci financer (banca, institus oficials de crèdit, societat financeres).
L’existència de capacitat financera potencial de comportaments i de mecanismes en una ciutat, és una base per a l’atracció de més activitat, que desenvoluparà la plaça En funció de la tendència a la globalització econòmica, hi ha una concurrència creixent entre places financeres a nivell internacional
pla general de comptabilitat
Economia
Conjunt sistemàtic de regles, procediments, principis d’organització i recomanacions, elaborat per un organisme oficial, que han de seguir totes les empreses.
Aquest pla aplica comptablement la legislació mercantil i té implicacions per a les obligacions fiscals Els plans són revisats en funció de l’evolució de la comptabilitat, de l’economia i de les necessitats d’harmonització entre els estats directives de la Comunitat Europea A França fou creat pel Conseil national de la comptabilité , amb el Plan comptable général , el 1982 a Espanya, per l' Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas , amb el Plan General de Contabilidad , el 1990
patent europea
Economia
Sistema internacional de patents, de validesa per als estats signataris del conveni de Munic (1973), que és regulat per l’Organització Europea de Patents.
Per als estats adherits a aquest sistema, l’examen de les futures patents s’efectua a la Haia centre de recerca i el registre té lloc a Munic Oficina Europea de Patents La patent té una vigència de vint anys La patent comunitària conveni de Luxemburg, 1975 s’aplica unitàriament i autònomament al territori de la Comunitat Europea, sobre la base de la patent europea encara no ha entrat en vigor
paradís fiscal
Economia
País que té una pressió fiscal baixa o nul·la sobre els ingressos personals i els beneficis de les societats, que concedeix importants exempcions fiscals per als ingressos derivats de les inversions que vol afavorir i que manté uns nivells elevats de secret bancari.
Aquests avantatges comparatius estimulen l’atracció de capitals i de companyies dels estats industrialitzats pressió fiscal alta i s’associa amb un sistema financer desenvolupat plaça financera o no reglamentat offshore Inversament, des dels estats on s’originen els beneficis dipositats en els paradisos fiscals, la transferència dels ingressos pot ésser considerada constitutiva de frau fiscal A l’interior d’alguns estats també és possible l’existència de paradisos fiscals a causa d’exempcions que afecten determinades zones franques o determinades localitats regides per legislacions…