Resultats de la cerca
Es mostren 643 resultats
Amerigo Vespucci
Economia
Història
Navegant i mercader italià, pertanyent a una noble i antiga família vinculada als Mèdici, fill de Stagio Vespucci i d’Elisabetta.
Rebé una bona educació clàssica, sota la direcció del seu oncle, Giorgio Antonio Vespucci, dominicà i humanista, alhora que un altre oncle, Guido Antonio Vespucci, polític i diplomàtic, l’inicià en els negocis públics En 1478-80 acompanyà a París el seu oncle Guido, aleshores ambaixador de Florència a França, en qualitat de secretari El 1484 passà al servei dels Mèdici, i el banquer Lorenzo Pier Francesco de Mèdici li confià els seus negocis com a administrador-comerciant Durant aquest període, com a agent dels Mèdici, els afers mercantils el portaren 1492 a Sevilla, a la casa del banquer…
Pacte d’Estabilitat i Creixement
Economia
Pacte econòmic amb l’objectiu de garantir la disciplina pressupostària als països que accediren a la tercera fase de la Unió Econòmica i Monetària a partir de l’1 de gener de 1999.
L’acord tingué l’origen en una proposta del ministeri alemany de finances la vigília de la reunió del Consell Europeu a Madrid, al novembre del 1995 Aquest acord està configurat per una resolució del Consell Europeu, aprovada a Amsterdam el 17 de juny de 1997, i dos reglaments del Consell del 7 de juliol de 1997 En l’acord s’establia el compromís de reduir el dèficit públic fixat als criteris de convergència del Tractat de Maastricht La principal característica del PEC, que recull fins i tot la possibilitat de sancions en cas de dèficits excessius, és el compromís dels països de…
acció sindicada
Economia
Dret mercantil
Acció vinculadda a un pacte extraestatuari, és a dir, un pacte que no s’incorpora als estatuts ni a la mateixa escriptura de constitució de la societat, sinó que és un pacte reservat entre els socis firmants, que s’obliguen a mantenir una determinada conducta.
Els pactes més comuns són els relatius al dret de vot sindicats de vot, per a mantenir una postura comuna, els relatius als drets econòmics dels accionistes per a assegurar un determinat dividend, ja que en principi la societat no té obligació de repartir-los i els relatius a la transmissibilitat de les accions
companyia privilegiada
Economia
Associació mercantil, generalment en forma de societat per accions, sorgida des de la fi del s XVI als països europeus de comerç més actiu, especialment de productes colonials americans o asiàtics.
Els comerciants d’Anglaterra, Holanda i França, especialment, exclosos en teoria d’aquest comerç que monopolitzaven els imperis castellà i portuguès, crearen companyies que obtingueren privilegis de llurs governs per tal de controlar el comerç dels productes colonials a llurs respectius països i d’establir factories i colònies a les zones de proveïment pertanguessin o no a Castella o a Portugal Aquest sistema reportava l’avantatge d’evitar la creació de dominis territorials extensos a terres llunyanes —contràriament a la pràctica de la colonització extensiva castellana i portuguesa— El…
petrodòlar
Economia
Terme aplicat als saldos en dòlars que acumularen els països productors de petroli com a conseqüència de les fortes puges de preus d’aquest el 1973 i el 1979, que ocasionaren importants desequilibris en les balances de pagaments a nivell mundial.
L’enorme volum que assoliren els petrodòlars creà, en particular arran de la puja del 1973, el problema de reciclar aquests recursos, ja que els països exportadors de petroli tenien poca capacitat importadora En aquest reciclatge tingué un paper determinant la banca, amb una gran expansió del crèdit internacional, ja que no existien canals alternatius per a dirigir aquests petrodòlars cap als països amb balances de pagaments deficitàries De tota manera, el superàvit obtingut pels països exportadors de petroli arran de la puja del 1973 s’havia esgotat ja el 1978, poc abans de la…
aranzel exterior comú de la Unió Europea
Economia
Aranzel exterior aplicat als productes importats dins dels límits de la Unió Europea (UE).
És comú per a tots els estats membres de la UE, però varia en funció del producte importat Des de la seva implantació 1968 els estats membres no poden adoptar unilateralment cap mesura aranzelària, i els canvis estan subjectes a l’aprovació del Consell Europeu prèvia negociació o proposta de la Comissió Des dels inicis les modificacions subsegüents es prenen en el marc del GATT des del 1995 Organització Mundial de Comerç L’establiment del que hom anomena una nomenclatura combinada 1987 mitjançant la Tarifa Comunitària Integrada TARIC permet mantenir un control de les clàusules que s’apliquen…
Ajut Oficial al Desenvolupament
Economia
Conjunt de recursos que els països desenvolupats destinen com a ajuda als menys desenvolupats.
Prenen la forma d’assistència tècnica, assistència alimentària, crèdits a baix interès, préstecs especials i donacions de caràcter multilateral, tots ells en condicions més favorables que les de mercat L’ONU a través de la UNCTAD establí com a objectiu, el 1968, que els països desenvolupats dediquessin el 0,7% del PIB a aquest tipus d’actuacions, xifra que només Suècia, Noruega i Dinamarca han assolit en els darrers anys
carta de treball
Economia
Dret del treball
Document que lliuren les autoritats laborals d’un país als estrangers que hi volen treballar.
També s’anomena carta d’identitat professional o permís de treball terme emprat per la legislació espanyola vigent La possessió d’aquest document és obligatòria Les empreses que colloquin algun estranger que no estigui proveït de carta de treball poden ésser sancionades per la inspecció de treball En cas d’inflació, alguns països consideren nul el contracte de treball, però d’altres el consideren vàlid La carta de treball és un instrument de la política que cada estat practica sobre la collocació de treballadors estrangers
autoliquidació
Economia
Liquidació, generalment a efectes fiscals, que realitza una persona o una entitat relativa als propis fets imputables.
barrera no aranzelària
Economia
Tipus de regulació del comerç exterior que posa traves, en quantitats, preus o acords, als intercanvis comercials.
Són la base del neoproteccionisme, estatal o de grups d’estats i, en sentit invers, tenen els mateixos objectius que la promoció d’exportacions mitjançant subsidis, crèdits bonificats, etc