Resultats de la cerca
Es mostren 3792 resultats
unitat econòmica
Economia
Cadascun dels agents o subjectes que intervenen en el procés econòmic, de l’actuació dels quals resulta un determinat nivell d’activitat econòmica.
Hom acostuma a agrupar-los, segons llur funció econòmica, en empreses, o unitats econòmiques de producció, en famílies, o unitats econòmiques de consum, i en agents de caràcter privat o de caràcter públic, segons en qui recaigui la responsabilitat de decisió La mida de la unitat econòmica condiciona el grau d’incidència que les seves decisions tindran en el mercat així, hom parla de microunitats família, empreses, l’actuació de les quals és més una conseqüència que un condicionament dels mecanismes del mercat, i de les macrounitats administració pública, monopolis, les decisions de les quals…
trust
Economia
Agrupament d’empreses que comporten un poder de monopoli.
En sentit estricte, és el resultat de la unió de diverses empreses per a crear-ne una de nova holding, que passa a ésser jurídicament posseïdora de la majoria de les accions de les altres i, per tant, a tenir-ne el domini Aquesta operació, que sovint és un canvi d’accions de les empreses integrades per accions de la societat controladora, es diferencia de la fusió d’empreses en el fet que aquestes continuen funcionant com a empreses independents, sense perdre la personalitat jurídica en formar-se el trust El terme és aplicat en general a tot conjunt d’empreses que tinguin un control únic Es…
teoria dels costs comparatius
Economia
Teoria que cerca d’explicar les condicions del comerç internacional, formulada per David Ricardo i basada en la divisió internacional del treball.
Fa referència al principi segons el qual en unes condicions tècniques determinades es maximitzarà el producte obtingut si cada país o regió s’especialitzen en la producció de béns i serveis que tinguin el màxim avantatge comparatiu és a dir, el cost comparatiu de producció mínim Aquest principi explica el fet de l’especialització, bé que no pot justificar completament el lliure comerç entre estats, perquè deixa de banda les conseqüències econòmiques en regions en camí de creixement o bé de tipus monopolístic
cost suplementari
Economia
En sentit ampli, despeses generals d’una empresa que no produeix, però que es manté en el negoci.
En són exemples els arbitris, el preu dels préstecs, les amortitzacions, etc És d’una gran importància econòmica distingir entre cost suplementari inevitable i cost primari evitable, puix que per a qualsevol empresa és rendible de continuar la producció mentre cobreixi una mica més de costs primaris, perquè, tot i que la producció minvi fins a zero, no hi ha cap possiblitat d’evitar els costs suplementaris
cost social
Economia
Cost global que té, per a la societat, qualsevol forma d’activitat econòmica.
Per exemple, la contaminació de l’aire o d’un corrent d’aigua a causa de la producció o d’un excés de trànsit són costs que no es reflecteixen en els preus dels béns produïts
cost mitjà
Economia
Cost per unitat de producte, determinat pel cost mitjà fix (CMF) (que minva a mesura que la producció augmenta) i pel cost mitjà variable (CMV) (que pot romandre constant o bé oscil·lar segons les variacions de la producció i les condicions tècniques).
També és anomenat cost unitari Hom accepta, en teoria econòmica, que la corba del cost mitjà total baixarà en un primer interval i el mínim correspondrà al punt en què aquesta corba sigui tallada per la dels costs marginals a partir d’aleshores la corba serà creixent
cost marginal
Economia
Cost addicional que resulta d’augmentar la producció en una petita mesura (per exemple, en una unitat).
L’augment de la producció addicional, en relació amb l’augment marginal del cost, determina l’elasticitat de la corba de costs mitjans
cost inicial
Economia
Cost que, per definició, és inevitable, puix que cobreix les despeses de l’equip necessari per a l’inici del procés productiu.
cost general
Economia
Cost que difícilment pot ésser assignat a unitats particulars de la producció.
cost d’oportunitat
Economia
Valor de les despeses alternatives que no han estat triades a favor d’una mercaderia o d’un servei determinats.
A la pràctica, els preus monetaris no reflecteixen sempre els costs d’oportunitat, a causa de la imperfecció de coneixements, dels costs socials, etc Aquest concepte fou definit per l’escola austríaca