Resultats de la cerca
Es mostren 3790 resultats
bolívar
Economia
Moneda de curs legal i forçós de Veneçuela, que pren aquest nom en honor de Simón Bolívar.
Entre el 1879 i el 1965 fou moneda de plata amb un pes de 4,18 grams A partir d’aquesta data fou fabricat de níquel Tingué divisors de plata i múltiples, de plata i or
blocatge
Economia
Acció de l’estat per a limitar el creixement d’una o de diverses variables econòmiques mitjançant la congelació o la limitació de llurs augments.
És utilitzat en situacions greus i sol formar part de plans d’estabilització d’un major abast Dins els països d’economia de mercat l’aplicació del blocatge implica un fort grau d’intervenció estatal, per la qual cosa hom sol fixar els terminis de la seva vigència Les variables blocades poden ésser limitades o poden abraçar una àmplia gamma les més usuals són els preus, els salaris, les rendes per capital, les importacions, etc El fet de dur a terme el blocatge obliga a la instauració de controls burocràtics per al compliment de les ordres El blocatge de preus , que pot ésser general o limitat…
bimetal·lisme
Economia
Sistema monetari basat en el lliure encunyament de l’or i l’argent, en l’existència d’una relació legal fixada entre els valors de l’or i de l’argent (paritat bimetàl·lica) i en el poder il·limitat liberatori (per a pagar qualsevol tipus de deute) de l’or i de l’argent.
Durant l’antiguitat el sistema monetari es basà fonamentalment en el patró-argent dracma d’Atenes, denari romà El bimetallisme començà, a Roma, a la fi del segle III aC i al principi del II, i perdurà fins a la fi de l’Imperi La constant inflació féu que la relació or-argent fos reformada constantment En temps d’August la relació era d’u a dos, la qual cosa perdurà fins a Neró, el qual, bé que mantingué la relació, disminuí la talla En temps de Trajà 107 foren retirades les monedes anteriors a Neró, considerades antieconòmiques, i sota Caracalla hom rebaixà el pes de l' aureus a 1/50 de…
estat del benestar
Economia
Tipus d’actuació estatal destinada a produir béns i serveis no rendibles per al sector privat.
A partir de la teoria general del benestar economia del benestar són extretes una sèrie d’implicacions operatives que remarquen sobretot la possibilitat —sigui objectiva o valorativa— que l’estat garanteixi a tots els ciutadans uns nivells mínims de percepcions directes de llur treball, i especialment de serveis públics, assistencials i de previsió social A la Gran Bretanya, pels volts de la Segona Guerra Mundial, s’estengué àmpliament aquesta filosofia econòmica, que restà plasmada, per exemple, amb el moviment portat per William Henry Beveridge al si del laborisme els països escandinaus…
assegurat -ada | assegurada
Economia
Persona física o jurídica titular de l’interès objecte de l’assegurança i que, en defecte de l’acceptant de l’assegurança, assumeix les obligacions derivades del contracte i les pròpies.
En les assegurances de vida i d’accidents corporals, és la persona damunt la qual gravita l’assegurança, i pot no coincidir amb la persona del beneficiari ni amb la del contractant o subscriptor de la pòlissa
assegurança social
Economia
Tipus d’assegurança que comporta una garantia contra els riscs personals que poden afectar els individus en llur capacitat de treball i, consegüentment, la renda de llurs famílies.
Així, les assegurances de vellesa, invalidesa , accidents del treball , malaltia professional o comuna, maternitat , viduïtat , orfenesa i atur forçós Es distingeixen fonamentalment de les assegurances privades per la manca de proporcionalitat entre la prima i el risc, i per l’absència d’un lligam necessari entre el volum de les prestacions i el de les cotitzacions, puix que aquestes solen ésser complementades amb subvencions a càrrec del pressupost estatal A molts països les assegurances socials han estat integrades en un règim o sistema de seguretat social, que en algunes legislacions no…
assegurança marítima
Economia
Assegurança d’interessos o danys, que té per objecte de cobrir els vaixells ( assegurança sobre el buc
), les mercaderies carregades ( assegurança sobre facultats
) o d’altres interessos econòmics tals com els nolis, contra els riscs soferts per aquests béns o interessos.
artel’
Economia
Agrupació de tipus cooperativista a la Rússia anterior al 1917, i a l’URSS.
La propietat dels mitjans de producció era comunitària, i els beneficis eren repartits segons un acord previ En l’agricultura donà naixement al kolkhoz
indústria de l’armament
Economia
Conjunt de sectors industrials creats per l’augment absolut o relatiu de les comandes militars dels estats sobretot a partir de la Segona Guerra Mundial.
La seva dimensió sol ésser proporcional al nivell de despeses militars quan es tracta dels països més desenvolupats En alguns d’aquests països ha adquirit una influència tan gran en el món de l’organització econòmica, que hom els anomena complexos militars-industrials Això és vàlid especialment als EUA Segons l’Institut Internacional d’Estocolm de Recerques per la Pau SIPRI, els cent primers fabricants d’armes de tot el món llevat de la Xina realitzaren el 2006 unes vendes al voltant dels 315 mil milions de dòlars, cosa que significà un increment del 5% amb relació a l’any anterior Més del…
ametlla
ametlla
© Fototeca.cat
Economia
Agronomia
Llavor, comestible, de l’ametller.
Les ametlles, crues o cuites torrades, garapinyades, etc, tenen usos culinaris diversos picades, romesco, etc, són emprades en pastisseria en la preparació de moltes especialitats menjar blanc, ametllat, massapà, etc, i intervenen com a element primordial en l’elaboració de diverses begudes refrescants o substitutives orxata d’ametlles, llet d’ametlles Per la seva riquesa en olis i greixos vegetals 60-67% resulten un producte alimentari de primer ordre i la indústria farmacèutica les utilitza en la fabricació de cremes i colcrems cosmètics, ungüents contra les cremades, etc La closca de l’…