Resultats de la cerca

Professà a les universitats de Rotterdam 1936-38 i de Yale des del 1955 Investigà la problemàtica de l’eficiència i l’assignació òptima dels recursos i la formació dels preus Fou guardonat amb el premi Nobel d’economia el 1975, juntament amb LVKantorovič

Membre del partit socialdemòcrata, ocupà el càrrec de director del banc de Finlàndia 1968-82 i el ministeri de finances 1966-67 i 1972 Primer ministre 1968-70 i 1979-82, l’any 1982 succeí Urho Kekkonen en la presidència de la república fins el 1994

Professor a Friburg i a Heidelberg, ha estat un dels fundadors de l’escola històrica alemanya És autor de Die politische Ökonomie vom Standpunkte der geschichtlitchen Methode ‘L’economia política des del punt de vista del mètode històric’, 1853 i de Geld und Kredit ‘Diner i crèdit’, 1873-79

Professor a Leipzig i a Estrasburg, escriví Staatliche Theorie des Geldes ‘Teoria estatal del diner’, 1905, obra polèmica en la qual defensà una teoria nominalista del diner

Doctorat al Massachusetts Instite of Technology, durant la seva etapa d’estudiant fou molt influït per Paul A Samuelson Des del 1968 fins el 2000 fou professor a la Universitat de Pensilvània L’any 1980 li fou atorgat el premi Nobel en reconeixement a la seva contribució a la construcció i difusió de models economètrics Entre les seves obres figuren Economics Fluctuations in the United States 1946, The Keynesian Revolution 1947, Textbook of Econometrics 1953, An Essay on the Theory of Economic Prediction 1968, Brookings Quarterly Econometric Model of US Econometric Model Performance 1976 i…

Baró de Killanin 1927 Periodista, escriptor, productor de cinema i director de nombroses empreses, el 1950 fou elegit president del Comitè Olímpic irlandès i el 1952 representant del seu país en el Comitè Olímpic Internacional, del qual esdevingué membre de la comissió executiva el 1967 i vicepresident el 1968 Poc després dels Jocs Olímpics de Munic 1972 succeí el nord-americà Avery Brundage com a president del COI, càrrec que mantingué fins el 1980, que fou substituït pel català Joan Antoni Samaranch i Torelló

Fou fill de John Neville Keynes 1852 — 1949, professor de Cambridge, conegut com a autor de The Scope and Method of Political Economy 1891, un dels millors tractats de metodologia econòmica Educat a Eton i al King's College de Cambridge, en acabar els estudis d’economia 1905 entrà en l’administració India Office, l’experiència en la qual es reflecteix en la seva primera obra, Indian Currency and Finance 1913, on estudia sistemàticament els problemes del patró or de canvis, igual que la segona, The Economic Consequences of the Peace 1919, en què demostra les conseqüències negatives que podia…

Fou membre del partit bolxevic des del 1906, s’exilià l’any 1910 i l’any 1912 entrà en contacte amb Lenin El 1916 dirigí a Nova York el diari bolxevic clandestí Novy Mir  ‘Nou Món’ Tornà a Rússia després de la revolució del febrer del 1917, i participà activament en la revolució d’octubre Fins el 1929 fou director de Pravda Fou un del líders del l’ala esquerrana, i féu costat a les posicions de Trotskij i Jevgenij Preobraženskij L’any 1919 sortí a la llum la seva obra, escrita conjuntament amb Preobraženskij, Bukvar’ Kommunizma ‘ABC del comunisme’, que és, fins a un cert punt, una glossa al…

Residí a Barcelona des de 9 anys hi treballà de tipògraf Prengué part en la fundació de la CNT i en la vaga general de l’agost del 1917 Collaborà a Solidaridad Obrera amb el pseudònim d' Ángel Rojo , que utilitzà repetidament Féu amistat amb Joaquim Maurín 1923 i amb els homes del Bloc Obrer i Camperol, i escriví a Tiempos Nuevos i a La Batalla , de la qual es féu càrrec en ésser detingut Maurín al començament del 1925 Poc temps després fou empresonat, acusat, falsament, de pertànyer a la direcció del Partit Comunista Alliberat pel juliol del 1928, formà part del Comitè Regional de Catalunya…

Actuà a la Federación Sindical de Saragossa El 1911 s’hagué d’exiliar a França, on conegué Lenin i Enrico Malatesta L’any 1914 es traslladà a Barcelona, on conegué Anselmo Lorenzo, Àngel Pestaña i Salvador Seguí Milità a la CNT, i collaborà activament a la seva reorganització Organitzà la vaga general de Saragossa com a protesta per l’assassinat de Francesc Layret a Barcelona, i fou condemnat Dirigí “Cultura y Acción” 1921, òrgan regional del sindicalisme aragonès, “Solidaridad Obrera” de Gijón 1922 i “El Productor de Blanes” 1925 El 1939 s’exilià a França, on morí Publicà un interessant…