Resultats de la cerca

Estudià filosofia i lletres Fou secretari del Foment del Treball Nacional des de la seva fundació 1889 i, per tant, un dels líders del proteccionisme català D’actituds federalistes, evolucionà cap al regionalisme i finalment cap a un conservadorisme, partidari del centralisme espanyol, especialment a partir dels seus articles a la “Revista Nacional de Economía” Escriví a “La Economía Nacional”, “El Trabajo Nacional” i “El Monitor”, entre altres revistes El 1908, en plena etapa regionalista de la seva vida, presidí el Congrés d’Economia de Barcelona Des de la càtedra d’economia social i…

Intendent comercial 1751 al costat de Trudaine, lluità per la llibertat de la indústria i la supressió dels monopolis Dins la línia dels fisiòcrates, fou mestre de Turgot, que en divulgà el pensament a Éloge de Gournay Hom li atribueix la frase laissez faire, laissez passer, le monde va de lui-même

En la seva obra, del 1856, sobre les lleis que regulen l’intercanvi, exposà les anomenades lleis de Gossen sobre la saturació progressiva de les satisfaccions i les necessitats Aquesta aportació, recollida per Jevons vint-i-cinc anys més tard, fou la base de la teoria subjectiva del valor i del marginalisme

Escriví un Memorial de la política necesaria y útil restauración de la República de España 1600, on es manifestà antibullionista i basà l’essència de la riquesa en la producció Analitzà les causes de la decadència econòmica centrada en la inflació produïda pels metalls preciosos americans, les inversions especulatives censos i juros , l’abandonament de l’agricultura i de la indústria i la despoblació

Es llicencià en dret per la Universitat de Madrid i posteriorment obtingué un màster en ciències econòmiques per la Universitat de Londres Fou director econòmic de The Economist 1967-69, alt funcionari del Fons Monetari Internacional 1969-73 i assessor financer de grans empreses espanyoles Incorporat a Centristes de Catalunya-UCD , fou conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya provisional 1980, diputat al Parlament de Catalunya i ministre per a les Relacions amb la CEE 1980-81 Desvinculat de CC-UCD, es presentà com a independent a les llistes de Convergència i Unió , per…

Doctor en filosofia i lletres, es dedicà a l’ensenyament mercantil a diverses ciutats de l’Estat espanyol El 1900 fou vicepresident del Congrés Internacional de Geografia Econòmica i Comercial de París Publicà nombroses obres de caràcter divers, com Los museos comerciales y la exportación españoles 1904, Las literaturas orientales y en particular la sánscrita 1917 i Puertos y zonas francas 1918

De jove residí a l’Argentina, on establí relacions comercials que continuà en tornar a Barcelona Fundà la revista comercial hispanoamericana El Mercurio 1901 i publicà opuscles de tema sud-americà Escriví l’obra en prosa Por los Pirineos 1903 i fou coautor amb Artur Masriera del llibret de l’òpera Bruniselda 1906, d’Enric Morera

Aplegà una extensa collecció de monedes més de 35 000 peces que llegà a la ciutat de Perpinyà, juntament amb el seu xalet, que fou convertit en Museu Puig , i una suma important destinada a sostenir-lo

Fou un dels fundadors del CADCI 1903 en fou secretari fins el 1910 i després el presidí 1910-17 i mantingué relacions amb la UFNR Posteriorment, membre de la Lliga, resultà elegit regidor de Barcelona 1917

Hereu indirecte d’Antoni Viladomat Construí l’altar major, els laterals i el cambril de l’església de Sant Salvador de la Vedella 1793 i treballà també al monestir de Serrateix 1807 Fou un dels pintors del santuari de Queralt Havia installat a la seva casa de Berga una acadèmia de belles arts amb tallers de dibuix, pintura, escultura i música