Resultats de la cerca
Es mostren 3790 resultats
Girona
Economia
Família de banquers barcelonins originària de Tàrrega, el primer membre destacat de la qual fou Ignasi Girona i Targa (mort el 1867), que creà una petita casa de banca a Barcelona i comprà l’extensa propietat actualment coneguda com a castell del Remei.
Foren fills seus Manuel Girona i Agrafel , Jaume Girona i Agrafel Barcelona 1827 — Madrid 1907, Ignasi Girona i Agrafel mort el 1889 i Casimir Girona i Agrafel casat amb Emília Clavé i Flaquer, els quals, plegats, però sota l’impuls del germà gran, Manuel, tingueren un paper destacat en la vida econòmica espanyola del segle XIX per la creació de nombroses empreses —la banca Girona Germans, La Tenería Barcelonesa 1851, La Porcellana 1853, Manufactura de Cardes i Objectes de Cuir 1854, La Ferreria Barcelonesa— i la construcció del canal d’Urgell Jaume fou també un dels fundadors del Banco de…
Ezra Joshua Mishan
Economia
Economista britànic.
Professor de la London School of Economics des del 1956, treballà en el camp de l’anomenada economia del benestar i estudià el problema dels costs socials creixents que genera el procés de producció en les societats capitalistes avançades La seva obra pincipal, The Costs of Economic Growth 1968, fou reeditada el 1969, en una nova versió revisada Growth the Price we Pay
Agustí Gibert i Xurriac
Economia
Fabricant d’indianes.
Fill d’ Agustí Gibert i Xurriac , adroguer de Malgrat Casat amb Antònia Alegre i Guix, pertangué a la Companyia Golorons, Alegre i Puget El 1747 estava relacionat amb negocis de vaixells Participà en la creació de la Companyia de Comerç de Barcelona 1756, de la qual fou nomenat un dels tres directors, i també el 1765 i el 1768 Comerciant matriculat 1758, fou fet ciutadà honrat per Ferran VI
Francesc Xavier Fontanelles i Calaf
Economia
Comerciant de colonials, primer marquès de Casa Fontanelles (1849).
El 1810 era establert a Vilanova i la Geltrú, però durant el Trienni Constitucional figura ja a Barcelona com a fornidor de la tropa Installà posteriorment una petita banca, i des del 1842 fou comissionat del Banco de San Fernando Participà en diverses societats de transport i d’assegurances i formà part de la junta de govern dels Caminos de Hierro del Norte de España Proteccionista, fou vocal de la Junta de Comerç 1830 El 1852 promogué un procés d’usurpació d’estat civil contra un impostor que pretenia d’ésser un fill seu segrestat el 1845 i que fou famós durà fins el 1865 per les doctrines…
Enric Fontana i Codina
Economia
Política
Empresari i polític.
Lluità en la guerra civil de 1936-39 amb el terç de requetès És llicenciat en dret i regenta un important negoci familiar d’oli Entre d’altres càrrecs, durant el franquisme fou procurador a corts, conseller del regne i ministre de comerç 1969-73
Andreu Mas-Colell

Andreu Mas-Colell
© Universitat Pompeu Fabra
Economia
Economista i polític.
Trajectòria acadèmica i professional Estudià ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona i es llicencià el 1966 a la Universitat de Valladolid Posteriorment amplià estudis a la Universitat de Minnesota EUA, on es doctorà l’any 1972 Professor ajudant i successivament assistent i catedràtic del departament de matemàtiques i economia de la Universitat de Berkeley 1972-81, catedràtic d’economia a la Universitat de Harvard 1981-96, i des del 1995 del departament d’economia de la Universitat Pompeu Fabra , ha estat professor visitant en diverses universitats Ha estat Sloan Fellow i…
Comunitat Econòmica dels Estats de l’Àfrica Occidental
Economia
Organisme econòmic de l’Àfrica Occidental creat el 1975 a Lagos (Nigèria).
És constituït per nou estats francòfons Burkina Faso, Benín, la Costa d’Ivori, Guinea, Mali, Mauritània, el Níger, el Senegal i el Togo, dos de parla portuguesa Guinea-Bissau i el Cap Verd i cinc de parla anglesa Gàmbia, Ghana, Libèria, Nigèria i Sierra Leone La CEDEAO es proposa de promoure la cooperació i el desenvolupament dels estats membres per mitjà de la creació d’una unió duanera, d’una xarxa de transports entre els membres i d’uns projectes comuns agrícoles, industrials, energètics i minerals La seu del secretari executiu és a Nigèria El 1993 els estats membres acordaren la creació d…
Economia 2012
Economia
El BCE va reunir a Barcelona, on van acordar abaixar els tipus d’interès un quart de punt © Banc Central Europeu El 2012 va acabar immers en una recessió i amb perspectives fosques de cara a l’exercici següent, sense aclarir si l’Estat espanyol s’acolliria o no al rescat de la Unió Europea com ho van fer, amb anterioritat, Grècia, Portugal i Irlanda A més, el banc central alemany, el Bundesbank, va reduir les perspectives de creixement d’Alemanya, la primera potència europea i principal defensora de les polítiques d’austeritat, fins a una alça del 0,7% en el 2012 i del 0,4% en el 2013 Amb tot…
Economia 2014
Economia
Al final del 2014, les perspectives de creixement van ser molt positives per a les economies espanyola i catalana, mentre que per a la resta de la Unió Europea UE no ho van ser tant El producte interior brut PIB espanyol va experimentar una alça del 0,5% al tercer trimestre respecte a l’anterior i una taxa interanual de l’1,6% amb símptomes de recuperació del consum de les llars A Catalunya, l’augment intertrimestral en el període entre juny i setembre també va ser del 0,5% i el creixement interanual es va enfilar fins a l’1,8% El principal problema econòmic de l’Estat espanyol va continuar…
Cesare Beccaria

Cesare Beccaria
© Fototeca.cat
Economia
Història del dret
Jurista i economista italià.
S’interessà per les idees dels economistes i dels enciclopedistes francesos En el tractat Dei delitti e delle pene 1764 atacà el dret penal de la seva època i els procediments juridicopolicíacs que hom hi emprava L’obra fou inclosa el 1766 a l’índex de llibres prohibits i la inquisició espanyola la prohibí el 1777 Beccaria considerava que el dany causat a la societat era el criteri definitiu per a determinar la responsabilitat penal del criminal, i que la pena té una finalitat simplement preventiva i no pas repressiva Combaté la pena de mort i contribuí decisivament a la progressiva…