Resultats de la cerca

Influït per Arnold Toynbee, deixeble de l’escola històrica alemanya, de la qual esdevingué difusor en el món anglosaxó, fou un fervent proteccionista i autor, entre altres obres, d' Introduction to English Economic History and Theory 1914, referida a la història econòmica del s XI al XVI d’Anglaterra

Un dels dirigents del partit comunista armeni i membre del comitè central del 1921 al 1937 El 1956 fou nomenat director de l’Institut Econòmic de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS Entre les seves obres destaquen la Teoria marxista-leninista de la depauperació del proletariat i crítica dels punts de vista antimarxistes sobre el problema 1959 i el Nou estudi de la crisi general del capitalisme 1960

Graduat per la Universitat de Columbia, participà en la Comissió Cowles sobre econometria i teoria econòmica, i treballà uns quants anys a la RAND Corporation, que tingué una activitat capdavantera en el desenvolupament de la investigació operativa i la teoria dels jocs La seva trajectòria professional se centrà, però, a la Universitat de Stanford 1949-91, amb un parèntesi a la de Harvard 1968-1979 Fou també membre del consell d’economistes assessors de la presidència dels EUA 1962, president de l’American Economic Association 1972 i membre del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic…

Passà a Bèlgica, on fundà la Societat Econòmica Belga Escriví Situazione economica del Belgio 1843, Scritti morali ed economici 1870 i traduí les obres de John Stuart Mill i de Nassau William Senior

Un dels defensors més conseqüents de la necessitat d’industrialitzar les terres hispàniques, per a la qual cosa propugnava una política de “pa barat”, mitjançant importacions de cereals, i, alhora, afavoria el comerç i la indústria, mitjançant una protecció adequada enfront dels productes estrangers Traduí l’obra de Charles d’Avenant i rebaté els principis fisiocràtics del marquès de Mirabeau continguts en L’ami des hommes , en la seva obra Recreación política Reflexiones sobre el amigo de los hombres en su tratado de población, considerado con respecto a nuestros intereses 1779

Fou funcionari municipal des del 1840 fins al 1843 Entrà en el món de la borsa i aprofità el boom de 1843-46 per a fer-se una posició —primer com a collaborador d’algun corredor, però des del 1846 pel seu compte—, la qual cosa consolidà els anys posteriors mitjançant bones jugades El 1852 inaugurà la seva casa de banca, que esdevingué, la dècada dels seixanta, una de les més importants del Principat S'especialitzà en les inversions borsàries Imprimí a l’estalvi català una preferència vers els valors de renda fixa, sobretot en obligacions ferroviàries, i fou sempre enemic de les operacions de…

De família menestral, feu els estudis mitjans al collegi episcopal de Barcelona els de física experimental, taquigrafia, llengües modernes i economia política a la Junta de Comerç, i alguna matèria de dret a la Universitat efímerament restablerta a Barcelona durant el Trienni Liberal Essent encara molt jove, fou un dels fundadors de la Societat Filosòfica , en la qual consolidà una bona formació humanística i científica i hi desplegà una gran activitat, interessat per matèries molt diverses Amb el pare exiliat i la mare malalta, deixà els estudis per tal de treballar en el comerç El 1820…

La conspiració fou dirigida des de Tarragona pel duc de Toralto amb l’activa participació dels emigrats a Tarragona i de diverses personalitats de Barcelona, com Gispert d’Amat, abat de Galligants i president de la Generalitat Aquiles fou detingut al febrer de 1646 i executat pocs dies després

Autor de Discursos sobre los medios que pueden facilitar la recuperación de Aragón 1768 i El comercio de granos mitigado 1795

Estudià a Barcelona i viatjà 1833-39 per l’Europa occidental i els EUA Després estudià a la Junta de Comerç i ingressà 1840 a l’Acadèmia de Ciències i Arts i a la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País Actuà com a vicepresident de la Junta de Comerç 1841-43 Fou president de la Companyia Agrícola Catalana, que tenia per objecte l’explotació de grans predis Catalitzà i orientà l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, fundat el 1851 Aquest li publicà 1852 un recull d’articles, molt difosos, contra la indivisibilitat de la propietat de la terra i a favor de l’emfiteusi enfront de la…