Resultats de la cerca
Es mostren 643 resultats
actiu financer
Economia
Títol valor emès per empreses, entitats financeres i administracions per a obtenir finançament.
Constitueix un mitjà de manteniment de la riquesa per als que el posseeixen i un passiu per als que el generen Poden ser actius financers primaris accions, obligacions, etc gestionats per intermediaris del mercat, amb especial protagonisme dels brokers , dealers i market makers , i actius financers secundaris comptes corrents, comptes d’estalvi, lletres de canvi, etc, l’acceptació dels quals pels estalviadors genera fluxos de fons que transformen el curt termini en llarg termini i promouen la inversió i el creixement econòmic
merchant bank
Economia
Entitat del sistema bancari anglès, especialitzada en serveis financers (know-how).
És a dir, és especialitzada en l’emissió d’accions, obligacions i emprèstits a llarg termini normalment, assegurades, fusions i adquisicions, OPA , gestió i administració de carteres, gestió de fons d’inversions, assessorament empresarial, enginyeria financera, etc En alguns casos els merchant banks també gestionen capital de risc, assegurances bancàries i actuacions en l’Euromercat treballen també amb empreses i per a inversors institucionals i administracions públiques de tot el món Als Estats Units d’Amèrica, corresponen als investment banks
balanç social
Economia
Report sobre les prestacions i càrregues socials d’una empresa, tant directes com indirectes.
L’àmbit social considerat és el de tota la gent que té a veure amb l’empresa assalariats, accionistes, clients, subministradors i públic en general El report comprèn l’enunciat de la política social de l’empresa, els objectius previstos i les mesures adoptades, i s’hi utilitzen tècniques similars a la de l’anàlisi costos-beneficis i una mena de compte de resultats Normalment, apareix en forma d’annex als comptes anuals Començà a fer-se als EUA, a la dècada dels seixanta
Ingvar Kamprad
Economia
Empresari suec.
Nascut en una família molt humil, el 1943 fundà una empresa de comandes per correu que anomenà IKEA , acrònim format per les inicials del seu nom i cognom i les de la granja de la família Elmtaryd i la localitat on vivia Agunnaryd L’empresa, que el 1953 obrí el primer establiment, derivà aviat cap a la fabricació de mobles Gràcies a uns dissenys que tingueren una gran acceptació i, sobretot, a la possibilitat que oferia al client de muntar els mobles amb facilitat, cosa que n’abaratia molt el preu, l’empresa aconseguí un creixement extraordinari que en tres dècades li donà presència als…
secret bancari
Economia
Obligació de les entitats bancàries, i del personal que en depèn, de guardar una discreció total, respecte de tercers, sobre les relacions bancàries mantingudes amb els seus clients.
El secret bancari té sobretot rellevància en els casos de demandes d'informació sobre comptes i transaccions efectuades per part de governs de països tercers en relació a titulars que són ciutadans d'aquests Tot i que la normativa pot variar segons les legislacions, la confidencialitat dels bancs en relació als tractes amb els clients n'és l'element comú, i el seu trencament, objecte de sanció penal En part, deriva del secret professional Tot i que des de molt abans fou una pràctica reconeguda consuetudinàriament, no fou fins el 1934 que a Suïssa es promulgà la primera llei…
mercat no organitzat
Economia
Negociació d’instruments financers, des d’accions a renda fixa, que es fa directament entre les parts, fora de l’àmbit dels mercats regulats.
Acostumen a acudir-hi empreses que necessiten finançament però que no tenen les característiques adequades per a cotitzar en borsa Als EUA, els agents que compraven i venien accions a tot el país s’uniren per formar la Nacional Association of Security Dealers Posteriorment el procés s’automatitzà i es creà el NASDAQ, el principal mercat no oficial d’accions del món En aquesta mena de mercats no hi ha un òrgan de compensació i liquidació, com als mercats regulats, que faci de mitjancer entre les parts i que garanteixi el compliment de les obligacions a què s’hagin compromès
convergència econòmica europea
Economia
Procés d’apropament de les economies dels estats membres de la Comunitat Europea per a aconseguir llur integració i constituir la unió econòmica i monetària d’Europa.
Els criteris aplicats per a reduir els diferencials entre els estats són el dèficit públic inferior al 3% del PIB relació entre deute públic i PIB inferior al 60%, la inflació en relació als tres estats millors, diferencial d’1,5%, la taxa d’interès del deute públic a cinc anys diferencial de 2% i les taxes de canvi dins la banda estreta del sistema monetari europeu Els tres primers criteris són referits a l’any anterior al pas a la tercera fase el quart, als dos anys anteriors Uns programes de convergència per estats estableixen les mesures a prendre
Robert F. Engle
Economia
Economista i físic nord-americà.
Es graduà en física al Williams College i a la Universitat de Cornell, on el 1969 obtingué el doctorat en econòmiques Exercí com a professor al Massachusetts Institute of Technology MIT del 1969 al 1977, i des d’aquest any, a la Universitat de Califòrnia Desenvolupà un model estadístic que anomenà d’heterocedasticitat autoregressiva condicional ARCH per a descriure les propietats de les sèries temporals amb volatilitat variable Aquest model ha esdevingut una eina indispensable tant per als investigadors com per als analistes dels mercats financers El 2003 rebé el premi Nobel d’economia, que…
efecte d’alçament
Economia
Incidència de l’endeutament sobre el rendiment dels fons propis que es produeix quan els ingressos derivats de l’aplicació dels recursos aliens són superiors als costs de l’endeutament.
És un efecte similar al de la potència de la palanca sobre el de la resistència La inversió feta mitjançant l’endeutament augmenta la rendibilitat dels recursos propis i permet de mesurar, entre d’altres elements, la capacitat creditícia empresarial
arbre de decisió
Economia
Recurs gràfic que s’utilitza per a analitzar decisions sota condicions de risc, és a dir, problemes en els quals es troben probabilitats per als diferents estats de la naturalesa.
Aquest model es creà per a ser utilitzat en problemes en què es dóna una seqüència de decisions, cadascuna de les quals porta a un resultat entre diversos resultats incerts
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina