Resultats de la cerca
Es mostren 3791 resultats
escut
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Moneda d’argent d’Isabel II, unitat monetària des del 1864 fins a l’acabament del regnat, amb un pes de 12,98 grams i llei de 900 mil·lèsimes, equivalent també a mig duro.
Fou dividit en cèntims d’escut
escut
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Moneda d’or de castella, introduïda per Carles V (1535) dins les encunyacions per a l’expedició a Tunis, batuda per primera vegada a Barcelona i més tard a diverses seques castellanes, amb un pes de 3,35 grams i llei de 916 mil·lèsimes.
Com a conseqüència, Castella s’apartà del sistema del ducat i adoptà l’escut com a unitat monetària per a l’or, amb la sèrie de múltiples
escut
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Moneda d’or creada per Lluís IX de França l’any 1266, de talla 58 1/3 el marc (uns 4 grams de pes) i llei de 24 quirats.
En regnats successius anà perdent llei i pes i, al s XV, els havia rebaixats a 22 quirats i 3,35 grams Fou encunyat amb una tipologia molt variada, que, en una de les dues cares, representava un escut
escut
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Unitat monetària de Xile.
Vigent en 1960-75, fou substituïda pel peso
escut
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Antiga unitat monetària de Portugal, equivalent a 0,030910 grams d’or fi.
Fou estabilitzada el 1931 Es dividia en 100 centavos , i circulaven monedes d’argent de 50, 20, 10, 5 i 21/2 escuts, que hom substituí per peces de níquel Cessà de vigir amb l’entrada en circulació de l’euro u de gener de 2002
efectiu
Economia
Disponibilitats líquides, en moneda nacional, d’una persona o empresa.
Comptablement és registrat al llibre de caixa
efectes públics
Economia
Documents de crèdit emesos per l’estat o uns altres organismes dependents.
Els més corrents són els bons d’estat, que tenen com a principal objectiu el finançament del dèficit pressupostari, i els emesos per les empreses públiques Solen tenir privilegis com la desgravació fiscal o la pignoració automàtica
efecte de comerç
Economia
Títol de crèdit que reconeix l’obligació de pagar, en data fixa, una quantitat determinada, sigui a l’ordre o al portador.
Els efectes més utilitzats són la lletra de canvi, el taló i el pagaré, transmissibles per endossament Si són a pagar , l’entitat emissora n'és deutora, i creditora si són a cobrar Els efectes de comerç són impagats si hom no els fa efectius a llur venciment
efecte substitució
Economia
Variació en la demanda d’un bé a causa de la modificació del seu preu, mantenint-se, però, el nivell de renda dels consumidors.