Resultats de la cerca

No existeixen criteris únics per a determinar el nivell de vida d’un grup d’individus, la qual cosa li dóna un significat relatiu molt poc comparable La seva consistència és encara més petita quan es refereix a àmbits més amplis i heterogenis, com pot ésser el nivell de vida d’un estat Els elements que més sovint hom posa en relació per definir-lo són, d’una banda, els monetaris, és a dir, els ingressos i els preus dels béns i serveis vigents en un mercat determinat, així com llur evolució temporal, i, de l’altra, elements no monetaris per evitar d’alguna manera la…

Per a mesurar-lo hom utilitza un índex que és l’expressió sintètica dels preus dels béns considerats bàsics De la seva homogeneïtat depèn la validesa de les comparacions internacionals

Aquest producte financer, d’àmplia implantació al Regne Unit, es basa en una assegurança de vida, les primes de la qual són invertides per la companyia en valors borsaris, immobiliaris, etc, si bé a l’Estat espanyol es tracta de fons d’inversió L’objectiu del producte és proporcionar al subscriptor millors beneficis que l’assegurança de vida tradicional, basada en un rendiment fix anual L’assegurança de multiinversió ofereix la possibilitat d’obtenir més guanys, si bé l’assegurat assumeix un risc superior, tot i que, com a mínim, l’asseguradora manté el compromís de…

L'habitatge i l’alimentació són variables clau  per a mesurar el llindar de pobresa Quan els ingressos no cobreixen aquestes dues necessitats, hom parla de pobresa absoluta , mentre que la pobresa relativa  es correspon amb un nivell de renda sensiblement inferior a la mitjana del país un cop satisfetes totes dues necessitats El llindar de pobresa varia també en funció d’altres factors, com ara el tipus d’Estat com més desenvolupat és, més amunt se situa el llindar de pobresa, atès que el cost de la vida també és més elevat el nombre de persones que integren la unitat familiar l’…

Element central de la seguretat social , la jubilació començà a introduir-se al món Occidental al final del segle XIX i el començament del XX El primer pla de jubilació fou iniciativa del canceller Otto von Bismarck i fou implantat el 1889 a Alemanya Al segle XXI constitueix una institució en la majoria d’estats del món, bé que les condicions varien en una gran part A partir del darrer terç del segle XX, en molts estats occidentals, la sostenibilitat de la jubilació pagada per l’Estat ha estat qüestionada a causa de l’envelliment de la població i la baixa natalitat, cosa que ha comportat…