Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
cambra
Economia
Dret
Entitat o organisme, de caràcter oficial i estructurat com a corporació pública, o bé de caràcter privat i estructurat com a associació, que agrupa individus o entitats d’una mateixa activitat econòmica (comerç, indústria, navegació, agricultura, propietat, etc).
i que té com a finalitat de cobrir uns serveis determinats i de defensar llurs interessos
cambra d’agricultura
Economia
Dret
Associació generalment voluntària que té per funció de reunir, elaborar i expressar les opinions de les persones lligades amb l’agricultura sobre qüestions públiques referides al benestar de l’interès agrícola.
La primera fou fundada a Escòcia el 1864 En general, a tot el món, han estat restringides als grans propietaris i, a diferència de les antigues societats d’agricultors, han fet pressió sobre la política agrària governamental A l’Estat espanyol, les cambres d’agricultura foren regulades el 1890 agrupades en cinc federacions entre les quals la catalanobalear i la valencianomurciana formaven la Unió Agrària Espanyola El 1919 foren creades les cambres agrícoles provincials , de caràcter obligatori, al costat de les de caràcter local Durant els darrers anys del segle XIX foren creades, als Països…
cambra d’indústria
Economia
Dret
Associació que agrupa els industrials, amb funcions similars a la cambra de comerç
.
Les cambres d’indústria foren creades a l’Estat espanyol el 1911, a les zones més industrialitzades als Països Catalans, la Cambra Oficial d’Indústria de Barcelona amb jurisdicció sobre tot el Principat, fusionada el 1967 amb la Cambra Oficial de Comerç i Navegació, i la Cambra Oficial d’Indústria de València amb jurisdicció sobre les províncies de València i Alacant
cambra de comerç
Economia
Dret
Corporació de dret públic que agrupa les empreses per a la defensa i la promoció de llurs interessos.
Les cambres de comerç són òrgans consultius de les administracions, tenen competències públiques encarregades i delegades per les administracions per a gestionar serveis públics i ofereixen serveis directament a les empreses La denominació de cambra de comerç aplicada a aquest tipus d’institució és d’origen francès Creada la de Marsella el 1599 i la de Dunkerque el 1700, Lluís XIV dotà aquesta institució d’un estatut nacional 1701, a partir del qual s’estengueren per tot l’estat Suprimides durant la Revolució 1791, foren restablertes durant el Consolat El darrer terç del segle…
cambra de compensació
Economia
Dret
Entitat a través de la qual els organismes públics i les empreses financeres o subministradores de béns i serveis compensen els comptes creditors i deutors existents entre si.
Les cambres de compensació bancàries són associacions de bancs d’una plaça destinades a cancellar ràpidament els saldos recíprocs produïts per l’activitat bancària normal xecs, lletres de canvi, pagarés, etc mitjançant liquidacions diàries
Jove Cambra Internacional Catalunya
Economia
Organització no governamental que té com a objectiu promoure els projectes, capacitats i habilitats de joves emprenedors entre divuit i quaranta anys.
Forma part de la Federació Mundial de Joves Líders i Emprenedors de Junior Chamber International JCI, organització creada el 1944 a partir de la primera d’aquestes entitats sorgida el 1915 a partir de la iniciativa de Henry Giessenbier a Saint Louis Missouri, EUA A Europa les primeres cambres es crearen l’any 1928 El 1965 es creà la Jove Cambra de Barcelona, i el 1967 nasqué la Federació de Joves Cambres d’Espanya Aquest mateix any se celebrà una reunió internacional a Barcelona El 1976 es constituí l’Agrupació Regional de Joves Cambres de Catalunya, i el 1981 passà a anomenar-se…
cambra de la propietat
Economia
Dret
Associació de propietaris que té per funció de fomentar i defensar els interessos de la propietat urbana.
Sorgides a l’Estat espanyol a la fi del segle XIX entre les primeres, la de Barcelona, prengueren caràcter oficial obligatori, uniforme i amb jurisdicció provincial al costat de les locals en poblacions prou importants a partir del 1919 La creació, efímera, de les cambres de la propietat rústica 1929-30 feu que les urbanes prenguessin la denominació de cambres de la propietat urbana
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de València
Economia
Corporació empresarial fundada el 1887 a València, amb la peculiaritat, respecte a les altres cambres provincials, d’una secció d’agricultura, que desaparegué el 1891.
En fou el primer president EGarcia Monfort Ha collaborat en manifestacions com l’Exposició Regional Valenciana del 1909 i la Primera Demostració Econòmica Valenciana del 1952 Des del 1902 publica un butlletí informatiu, que actualment ho és de totes les cambres del País Valencià Alcoi, Alacant, Castelló i Oriola, i, des del 1912, la Memoria Comercial , que és un anuari estadístic provincial Ha publicat treballs a favor de les zones franques 1916, 1934 i 1951 i algunes visions de l’economia de tot el País Valencià, com La futura economia valenciana , de JBellver 1933
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Mallorca, Eivissa i Formentera
Economia
Corporació empresarial fundada el 1886 a Palma amb jurisdicció en aquesta illa i que amplià a les Pitiüses a partir del 1924.
Fins el 1898 gairebé no tingué activitat, però fou reorganitzada aquest any i començà a participar en la vida econòmica de Mallorca, en la qual ha tingut un paper molt destacat Cal esmentar la seva participació en la creació de l’Escola de Comerç 1900-07, del Foment del Turisme 1905, l’organització de l’Exposició de productes de les Balears 1910, la creació de l’Escola de Nàutica 1920 i la participació activa en l’avantprojecte de l’Estatut d’Autonomia de les Illes 1932 El 1899 publicà un butlletí que, fins que desaparegué el 1976, assolí un interès especial per al coneixement de les Illes…
Gabriel Mulet i Sans
Economia
Consignatari de vaixells, membre actiu de la Cambra de Comerç de Palma.
El 1900 promogué la fundació de l’Escola de Comerç de Ciutat, i el 1910 collaborà en l’organització de l’Exposició de Productes de Balears Publicà un treball sobre la hisenda municipal de Palma 1911 i un altre defensant la conveniència d’obtenir un port franc a Mallorca 1919
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina