Resultats de la cerca

Fill de Jaume Pi i Sunyer Es graduà d’enginyer el 1908 Dirigí l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Sants i l’Escola Superior d’Agricultura 1916 de la Mancomunitat S’especialitzà en temes de caràcter econòmic i d’altres de relacionats amb la seva activitat professional i docent El 1925 fou secretari de la Federació de Teixits i Filats de Catalunya i el 1928 secretari i tècnic del Comitè Regulador de la Indústria Cotonera Publicà Per la cultura obrera l’acció de les nostres escoles professionals, La formació del coneixement a les ciències gràfiques, Apunts per a la història de la indústria…

Segons la Declaració de Caracas, el document fundacional, el seu objectiu és fomentar el desenvolupament econòmic regional coordinadament i combatre la pobresa, especialment a causa de les repercussions de la crisi econòmica i financera global iniciada el 2008 Entre els objectius fundacionals s’esmenten també la lluita contra el narcotràfic i el canvi climàtic En formen part tots els estats llatinoamericans i caribenys i, a diferència de l’ Organització dels Estats Americans OEA, organització amb uns objectius similars, no inclou els EUA i el Canadà i, en canvi, sí que en forma…

Germá del també empresari Salvador Reglà i Casals El 1949 emigrà a Amèrica i s’establí a Veneçuela, a Caracas, on ja residien la seva mare i els seus germans El 1951, amb els seus germans fundà l’empresa Hermanos Reglà CA, molt coneguda per la tasca de pavimentar carreteres i carrers del país Fou collaborador del Centre Català de Caracas, i president de la Inmobiliara Catalana 1973-74, molt vinculat a l’entitat catalana Dins del mateix centre, promogué una secció folklòrica 1974 i presidí el Patronat de Cultura Catalana Terra Ferma 1990-96 Treballà i promogué la…

Feu estudis tècnics i d’economia a Barcelona, on es doctorà Emigrà a Veneçuela i s’establí a Caracas Fou professor d’economia de l’empresa a la facultat d’enginyeria de la Universidad Central de Caracas 1951-63 Més tard, tornà a Catalunya, on fou professor de política d’empresa a l’IESE 1963-86 Un altre cop a Veneçuela creà un complex tèxtil, amb altres socis Treballat, també, com a enginyer a la Corporación Venezolana de Fomento És autor d’ Empresas multinacionales 1967, La empresa i el proceso de dirección 1982, El desafío europeo a las empresas españolas 1985, i…

La seu és a Caracas

De molt jove s’inicià en la fabricació de gèneres de punt Més tard, el 1919, fixà la seva residència a Barcelona, on treballà als laboratoris Andrómaco SA El 1928 fou destinat al Brasil, a Sâo Paulo, juntament amb Pi i Sunyol, soci de l’esmentada indústria farmacèutica, on implantà els laboratoris i en comercialitzà els productes farmacèutics Els laboratoris s’estengueren per diferents ciutats llatinoamericanes com Santiago de Xile, Montevideo i Caracas, a més d’elaborar-s’hi desenes d’especialitats farmacèutiques Després d’anys de treball, fou nomenat director honorífic i guanyà…

Fins avançat el segle XVIII, no existia intercanvi comercial directe entre Catalunya i Amèrica, i tots els ports catalans estaven vedats a fer comerç amb aquest continent Els vaixells catalans que hi anaven abans del 1755, generalment sortien del port de Cadis, on era molt habitual el canvi de matrícula del propietari, i ho feien al seu risc Arran d’aquestes dificultats, els comerciants Bernat Glòria, Ramon Picó i Bonaventura de Milans van pomoure i proposar la creació de la Companya de Comerç de Barcelona a les autoritats competents, a Madrid El març de 1755 va ser signada la reial ordre d’…

Els comerciants d’Anglaterra, Holanda i França, especialment, exclosos en teoria d’aquest comerç que monopolitzaven els imperis castellà i portuguès, crearen companyies que obtingueren privilegis de llurs governs per tal de controlar el comerç dels productes colonials a llurs respectius països i d’establir factories i colònies a les zones de proveïment pertanguessin o no a Castella o a Portugal Aquest sistema reportava l’avantatge d’evitar la creació de dominis territorials extensos a terres llunyanes —contràriament a la pràctica de la colonització extensiva castellana i…

Comte de Cabarús S'establí a Saragossa a casa d’un comerciant català, Gelabert, amb la filla del qual es casà, i a Madrid, com a fabricant de sabons A la seva iniciativa es degué la creació del Banco de San Carlos 1782, el primer banc oficial de la monarquia, del qual fou director, i de la formació de la Compañía de Filipinas 1785 —fusió de la Companyia de Comerç de Barcelona i de la Compañía Guipuzcoana de Caracas—, que monopolitzà el comerç amb Àsia Des del 1783 fou conseller de finances A la mort de Carles III perdé la seva influència hagué de dimitir la direcció del banc, fou…

Els membres fundadors foren l’Iran, l’Iraq, Kuwait, l’Aràbia Saudita —que té la clau de la majoria de les decisions, ja que disposa d’un terç de la producció total del càrtel— i Veneçuela Posteriorment, fins la dècada de 1970, s’hi afegiren Qatar 1961, Indonèsia 1962, Líbia 1962, els Emirats Àrabs Units 1967, Algèria 1969, Nigèria 1971 i l’Equador 1973 Té la seu a Viena Després de la conferència de Teheran del 1971 i la guerra araboisraeliana del 1973, els països de l’OPEP aprofitaren la forta dependència i vulnerabilitat energètica mundial respecte a llurs petrolis per a formar un càrtel de…