Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Esther Duflo

Esther Duflo
© Nobel Media / A. Mahmoud
Economia
Economista francesa nacionalitzada nord-americana.
Graduada per l’École Normale Supérieure de París en història i economia 1994 i en economia per l’École Normale Supérieure, l’École Polytechnique i l’École Nationale de la Statistique et de l’Administration Économique 1995, es doctorà al Massachusetts Institute of Technology 1999, on ha desenvolupat la carrera docent i de recerca Catedràtica de reducció de la pobresa i economia del desenvolupament, la seva tasca s’ha centrat a identificar les disfuncions en l’assignació dels recursos per a aquests objectius i en la formulació de propostes per a millorar-ne l’eficàcia Amb aquesta finalitat l’…
liquiditat
Economia
Condició o característiques d’un actiu, generalment financer, que permeten la recuperació del valor de la inversió o col·locació de fons feta en comprar-lo, d’una manera immediata.
Hom entén aquesta recuperació del valor en diner de curs legal, motiu pel qual són considerats generalment actius líquids els que són monetitzables ràpidament sense pèrdua de llur valor Hom pot parlar, per tant, de situació de liquiditat de persones físiques o morals empreses, la banca i àdhuc tot un estat en tots els casos vol dir la quantitat de mitjans de pagament acceptats a disposició de cadascuna d’aquestes persones
subvenció
Economia
Ajuda econòmica concedida a activitats o institucions determinades que, segons la procedència, poden ésser de caràcter públic o privat.
Entre les de caràcter públic —que són les més habituals—, hom pot distingir entre les dirigides a empreses mercantils en condicions determinades i a aquelles activitats econòmiques que l’administració vol fomentar, com, per exemple, les dirigides a l’exportació, i les que afavoreixen determinats serveis, com ara les subvencions estatals a favor d’escoles privades, a entitats gestores de la seguretat social, a certs mitjans de transport, etc Les ajudes econòmiques per a determinades entitats o activitats culturals són més freqüents com a subvencions públiques no estatals Les…
indicador
Economia
Xifra de referència que hom empra per tal d’explicitar i resumir taules estadístiques i que dóna una idea més clara del fet que hom vol explicar.
De vegades aquestes xifres són només l’índex del moviment que la magnitud ha experimentat per exemple, el PNB el 1960 = 100 el 1970 = 150Unes altres vegades cal precisar magnituds econòmiques, com la de renda nacional, amb indicadors de nivell de vida o benestar
despesa
Economia
Utilització i valor dels béns o serveis necessaris per a dur a terme una activitat econòmica de producció, consum o acumulació.
Com a sinònim d’utilització, les despeses poden comportar la transformació, la destrucció o simplement l’ús d’aquests béns i serveis Com a expressió de valor, la despesa pot ésser significada tant en termes del volum físic utilitzat és a dir, transformat, destruït o usat com en termes monetaris valor monetari corresponent Les despeses poden ésser classificades, entre altres criteris, segons la classe d’institució despeses públiques i privades , segons la classe de béns o serveis en què es materialitzen primeres matèries, mà d’obra, energia, béns alimentaris, medicines, espectacles, etc,…
Francesc Cabana i Vancells

Francesc Cabana i Vancells
© Fototeca.cat
Economia
Dret
Estudiós de l’economia catalana.
Advocat, treballà a la Borsa de Barcelona 1957-59 i fou cofundador de Banca Catalana , entitat a la qual estigué vinculat al llarg de la seva existència 1961-82 i de la qual arribà a vicepresident Consultor del Banc Mundial a Guinea Equatorial i altres països en vies de desenvolupament 1988-92 i professor associat de la Universitat Internacional de Catalunya 1997-2005, la seva activitat principal és, però, la d’estudiós de l’economia catalana, sobre la qual ha publicat un gran nombre de llibres i articles tant des del punt de vista historiogràfic com assagístic, sempre fonamentats en una…
escola bancària
Economia
Denominació del grup d’economistes anglesos que s’oposaren al Peel Act del 1844 i a les tesis de la Currency School.
Cal assenyalar entre ells, en primer lloc, Thomas Tooke John Fullarton i James William Gilbart Tingué l’adhesió de la majoria dels principals economistes, en especial de John Stuart Mill, contra els homes pràctics i els funcionaris del Banc d’Anglaterra Les seves crítiques poden ésser sintetitzades en tres idees principals En primer lloc, el control de l’emissió és insuficient per a garantir l’estabilitat si hom vol aconseguir-la mitjançant restriccions, cal plantejar-se alhora la qüestió dels dipòsits bancaris El mecanisme de control no ha de consistir en la limitació de l’…
Abhijit Banerjee

Abhijit Banerjee
Sawiris Foundation For Social Development
Economia
Economista indi de nacionalitat índia i nord-americana.
Graduat el 1981 per la Universitat de Calcuta i el 1983 per la Universitat Jawāharlāl Nehru de Nova Delhi, el 1988 obtingué el doctorat per la Universitat de Harvard, on fou professor assistent fins el 1993, que s’incorporà al Massachusetts Institute of Technology MIT, on ha desenvolupat la seva trajectòria acadèmica, centrada sobretot en l’estudi de la pobresa i dels ajuts al desenvolupament Els anys 1996-2003 en fou professor titular d’economia, i des del 2003 ocupa la càtedra Ford Foundation International Amb la seva muller, vinculada també al MIT, la també economista Esther Duflo , creà l…
acquis communautaire
Economia
Expressió francesa que vol dir ‘possessió comunitària’, donada al conjunt de normes, jurisprudència i actes polítics vigents en la Comunitat Europea i que són d’obligat compliment per governs, empreses, associacions i persones.
És el patrimoni de la Comunitat, derivat de la pròpia constitució i evolució i dels acords amb tercers L’adhesió d’algun estat a la Comunitat n'implica l’acceptació incondicional, tot i que poden establir-se modalitats d’assumpció segons les circunstàncies en què es troba cada estat segons un període transitori
taxa de canvi
Economia
Preu d’una divisa estrangera en termes de la unitat monetària nacional.
Expressa el nombre d’unitats monetàries nacionals que cal lliurar per aconseguir una unitat monetària estrangera En tant que preu, la taxa de canvi és determinada per les condicions d’oferta i demanda en el mercat de divises divisa Hi ha, doncs, tantes taxes de canvi com divises distintes admeses a la cotització internacional La condició d’equilibri requereix, com a mínim, que l’elasticitat de l’oferta de divises sigui més gran que l’elasticitat de la demanda, condicions que són configurades per l’estructura productiva pròpia de cada país i la seva posició relativa en els intercanvis…