Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
actuació
Economia
Conjunt d’actes realitzats per una o més unitats d’intervenció per evitar una crisi o apaivagar-ne els efectes.
unitat econòmica
Economia
Cadascun dels agents o subjectes que intervenen en el procés econòmic, de l’actuació dels quals resulta un determinat nivell d’activitat econòmica.
Hom acostuma a agrupar-los, segons llur funció econòmica, en empreses, o unitats econòmiques de producció, en famílies, o unitats econòmiques de consum, i en agents de caràcter privat o de caràcter públic, segons en qui recaigui la responsabilitat de decisió La mida de la unitat econòmica condiciona el grau d’incidència que les seves decisions tindran en el mercat així, hom parla de microunitats família, empreses, l’actuació de les quals és més una conseqüència que un condicionament dels mecanismes del mercat, i de les macrounitats administració pública, monopolis, les decisions…
avaluació de projectes
Economia
Conjunt d’instruments a partir dels quals es valora una actuació concreta tenint en compte el volum d’inversió necessària i la rendibilitat econòmica i social que es pot assolir.
La recomanació sobre portar o no a terme l’actuació es deriva de l’aplicació de criteris com el de cost/benefici o el de cost/efectivitat
assemblea de treballadors
Economia
Dret del treball
Òrgan compost de tots els treballadors de l’empresa.
La seva finalitat principal és de control dels representants obrers als diferents espais d’actuació dins l’empresa
ordre natural
Economia
Situació òptima que, segons els fisiòcrates, pot assolir l’ordre existent si es compleixen les lleis naturals, immutables i absolutes que regeixen tots els fenòmens socials.
Si no són deformades per l’actuació humana, aquestes lleis conduiran a la situació més avantatjosa per a tota la societat, és a dir, a l’ordre natural
consell d’administració
Economia
Dret administratiu
Dret mercantil
Òrgan permanent i col·legiat de les societats anònimes -i, paral·lelament, també de moltes entitats de dret públic-, el qual té per funció llur gestió i representació.
El nombre d’individus que componen el consell -vocals consellers- és variable són nomenats per la junta general i llur actuació és regulada pels estatuts de la societat
insider trading
Economia
Expressió anglesa que significa ‘un de dins que fa negoci’, donada a la persona que per la seva situació professional s’aprofita de la informació econòmica confidencial per a fer guanys, mitjançant la venda o la compra de valors, tant directament com per mitjà d’un còmplice testaferro.
Aquesta actuació és perseguida per la llei en molts països Estats Units d’Amèrica, Alemanya, Gran Bretanya, Suïssa, etc A Espanya, la culpabilitat depèn del criteri de la Comissió Nacional del Mercat de Valors
estat del benestar
Economia
Tipus d’actuació estatal destinada a produir béns i serveis no rendibles per al sector privat.
A partir de la teoria general del benestar economia del benestar són extretes una sèrie d’implicacions operatives que remarquen sobretot la possibilitat —sigui objectiva o valorativa— que l’estat garanteixi a tots els ciutadans uns nivells mínims de percepcions directes de llur treball, i especialment de serveis públics, assistencials i de previsió social A la Gran Bretanya, pels volts de la Segona Guerra Mundial, s’estengué àmpliament aquesta filosofia econòmica, que restà plasmada, per exemple, amb el moviment portat per William Henry Beveridge al si del laborisme els països escandinaus…
Long Term Credit Bank of Japan
Economia
Institució financera japonesa fundada el 1952.
Ha centrat la seva actuació en el finançament i el foment de la indústria del país El 1985 fou la novena institució financera japonesa, en procés d’expansió constant, amb uns actius de 87 212 milions de dòlars i un total de 27 sucursals obertes
Junta de Fàbriques
Indústria tèxtil
Economia
Nom que adoptà la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó el 1847, quan amplià el camp a d’altres activitats industrials, com la llanera, la sedera, la de construcció i la metal·lúrgica, entre altres.
En fou nomenat president Joan Güell La seva actuació proteccionista fou reforçada amb la creació de l’Institut Industrial de Catalunya El 1861 fou dissolta a causa de la creació de les juntes provincials d’agricultura, indústria i comerç, però l’Institut Industrial de Catalunya continuà existint