Resultats de la cerca

Aquesta situació comporta una discriminació de preus que és perjudicial per al consumidor perquè paga més per un mateix producte que la resta d’agents del mercat Un exemple és el mercat dels cotxes usats, en el qual els venedors disposen de millor informació sobre la qualitat del vehicle que el comprador Fou un concepte posat de manifest el 1961 per George Stigler, premi Nobel d’economia el 1982 El 2001, els economistes George Akerlof, Michael Spence i Joseph Stiglitz reberen el mateix guardó per l’estudi sobre l’impacte d’aquesta variable en diversos mercats

Professor a la London School of Economics i a l’Indian Statistical Institute, des del 1980 exerceix la docència a la Universitat de Califòrnia a Berkeley És especialment conegut pels seus treballs sobre els efectes de la informació asimètrica en els mercats, i demostrà que els mercats redueixen l’assignació de recursos quan manquen mecanismes de verificació de la qualitat En la mateixa línia, assenyalà que la informació asimètrica entre els prestadors i els prestataris explicaria les elevades taxes d’interès dels crèdits en els mercats locals del Tercer Món, com…

Es graduà a la Universitat de Yale el 1935 i es doctorà a la de Columbia el 1947, on ensenyà fins a la mort Collaborà també en la tasca de fixació de preus en diversos serveis públics transport subterrani a Nova York, urbà a l’Índia, Argentina, Veneçuela o Washington Compartí el premi Nobel d’economia el 1996 amb James AMirrlees per les seves contribucions a la teoria dels incentius en condicions d’informació asimètrica

Doctor per la Universitat de Harvard, del 1984 al 1990 en fou degà de la facultat d’arts i ciències, on també exercí la docència Posteriorment 1990-99 fou degà de l’escola de negocis de la Universitat de Stanford, d’on és professor de gestió d’empreses És soci de la firma Oak Hill La seva contribució se centra en la identificació d’una mena d’ajustament practicat entre els participants individuals en els mercats amb informació asimètrica Demostrà que els agents més ben informats emprenen costoses accions per a millorar els seus resultats al mercat mitjançant la transmissió d’informació …

Doctor 1967 pel Massachusetts Institute of Technology MIT Ha estat professor de les universitats de Yale, Princeton, Oxford i Standford i, des de l’estiu del 2001, imparteix economia i afers internacionals a la Columbia Business School de Nova York Del 1993 al 1997 pertanyé al consell d’assessors econòmics del president Bill Clinton i en 1997-99 fou economista en cap del Banc Mundial, període durant el qual tingué enfrontaments amb el Fons Monetari Internacional FMI i la Reserva Federal dels EUA per les polítiques d’ajuts defensades per ambdós organismes en els països en via de…

Estudià matemàtiques a les universitats d’Edimburg 1957 i de Cambridge on es doctorà el 1963 Fou professor a Oxford 1969-95 i després a Cambridge 1995, on el 2003 fou nomenat professor emèrit President de la Royal Economic Society 1989-92 Decidit defensor dels impostos progressius, que graven amb intensitat creixent les rendes elevades, fou assessor econòmic del Partit Laborista durant les dècades de 1960 i 1970 Tanmateix, els seus estudis sobre taxació de les rendes altes en funció dels incentius el portaren a aconsellar un màxim d’imposició molt inferior als que estaven en vigor aquests…

Graduat per la Universitat de Columbia, participà en la Comissió Cowles sobre econometria i teoria econòmica, i treballà uns quants anys a la RAND Corporation, que tingué una activitat capdavantera en el desenvolupament de la investigació operativa i la teoria dels jocs La seva trajectòria professional se centrà, però, a la Universitat de Stanford 1949-91, amb un parèntesi a la de Harvard 1968-1979 Fou també membre del consell d’economistes assessors de la presidència dels EUA 1962, president de l’American Economic Association 1972 i membre del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic…