Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
capitalització
Economia
Procés mitjançant el qual el capital d’una empresa augmenta el seu valor per raons diverses.
Aquest augment pot ésser motivat per les variacions de les cotitzacions de les seves accions a la borsa, per la revaluació de la moneda, per la infravaloració del capital fix, per la determinació d’unes quotes d’amortització superiors a les reals El procés contrari provoca la descapitalització de l’empresa
progressiu | progressiva
Economia
Dit del sistema d’imposts que tendeix a augmentar a mesura que la base imposable també augmenta.
S'oposa al sistema regressiu
depauperació creixent
Economia
Procés enunciat per Marx i inherent al capitalisme segons el qual el proletariat s’empobreix en la mesura en què prospera la burgesia.
Contradita aquesta idea per l’experiència dels països capitalistes avançats , hom creu que Marx es referia a la depauperació relativa , en la qual el salari real augmenta molt menys que la productivitat real, en augment continu
efecte d’alçament
Economia
Incidència de l’endeutament sobre el rendiment dels fons propis que es produeix quan els ingressos derivats de l’aplicació dels recursos aliens són superiors als costs de l’endeutament.
És un efecte similar al de la potència de la palanca sobre el de la resistència La inversió feta mitjançant l’endeutament augmenta la rendibilitat dels recursos propis i permet de mesurar, entre d’altres elements, la capacitat creditícia empresarial
arbitratge financer
Economia
Identificació de les diferències de preus, en l’espai o en el temps, mitjançant la desinversió allà on la cotització és més baixa, i la inversió més alta, per tal d’obtenir-ne un diferencial de rendiments.
Pressuposa un coneixement eficaç del mercat, o dels mercats, i uns mitjans i capacitacions apropiats L’arbitratge pot ésser de valors, de divises, d’efectes, a futurs o a opcions L’arbitratge augmenta l’eficiència en els mercats, tant a l’interior d’un estat com a nivell internacional
apreciació
Economia
Elevació del valor d’una moneda respecte d’una altra o altres com a conseqüència del joc de l’oferta i la demanda als mercats de canvis.
L’encariment es produeix quan augmenta la demanda d’una moneda respecte a d’altres Normalment, la tendència a l’adquisició d’una divisa té a veure amb els pagaments internacionals de transaccions, amb la qual cosa esdevé un refugi en situacions en què altres actius cauen, o bé es produeix per inversió o especulació
avantatge accessori
Economia
Remuneració extrasalarial, normalment en espècie, que empreses grans faciliten, contractualment, a llurs empleats, com addició a la retribució principal.
N'hi ha moltes modalitats cotxe privat als dirigents, vacances subvencionades, sanitat privada, plans d’inversió en valors, educació dels fills, etc Per tal com constitueixen un desviament de la pressió fiscal ingrés superior al que correspondria si fos en metàllic, deduïts imposts, han adquirit una gran difusió i augmenta llur pes relatiu en la remuneració total
Basconia
Economia
Companyia basca fundada el 1892 a Bilbao per a la fabricació de llauna, acer, ferro i productes derivats.
El capital augmentà des de 40 milions de pessetes el 1950 fins a 632,9 milions de pessetes el 1969 Té les fàbriques a Basauri, i participació majoritària a diferents empreses, com SA Basauri 100% i Instalación de Laminación de Bandas de Echévarri dues terceres parts El 1969 es fusionà amb Altos Hornos de Vizcaya SA
utilitat marginal
Economia
Variació de la satisfacció que per a un individu representa la disponibilitat d’una quantitat infinitesimal, en més o en menys, d’un producte.
Aquesta relació entre quantitat de producte i preu de satisfacció o utilitat que li correspon, que té una tendència decreixent, en disminuir aquesta a mesura que augmenta la quantitat de producte en disposició, permet de superar la dificultat de mesurar la utilitat en termes absoluts La seva anàlisi és a la base de l’explicació de la formació dels preus i la distribució de recursos de l’escola neoclàssica marginalisme
corba de Laffer
Economia
Corba que relaciona els ingressos fiscals amb els tipus impositius.
Popularitzada per l’economista Arthur Laffer els anys vuitanta, intenta demostrar que, a mesura que augmenta el tipus impositiu ho fan també inicialment els ingressos, però, arribats a un punt determinat, nous increments de taxes els acaben reduint Aquesta tesi fou utilizada els anys vuitanta pels governs consevadors de Margaret Thatcher, al Regne Unit, i de Ronald Reagan, als EUA, per a defensar que les rebaixes impositives acaben generant més ingressos