Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
James Maitland
Economia
Economista escocès.
Comte de Lauderdale Membre del parlament 1780-89 i fundador de la Societat d’Amics del País 1792, publicà An Inquire into the Nature and Origin of Public Wealth 1804, rèplica a l’ortodòxia clàssica, la qual defensà, però, en matèria de política econòmica Es pronuncià per una teoria del valor basada en la utilitat i tractà el problema de l’excés d’oferta de béns
William Stanley Jevons
Lògica
Economia
Economista i lògic anglès.
Professor de les universitats de Manchester i Londres Establí la teoria de la utilitat marginal del valor, basada en la satisfacció de les necessitats de l’home amb un mínim esforç maximització de la satisfacció Desenvolupà la lògica combinatòria a partir de l’àlgebra de Boole La seva obra comprèn, entre altres, Theory of Political Economy 1871, The Principles of Science 1874 i Investigations in Currency and Finances recull, 1884
Eli Filip Heckscher
Economia
Historiografia
Economista i historiador suec.
Donà una gran importància a la teoria econòmica i a l’estadística com a base per a argumentar la història econòmica Professor d’economia a Estocolm, fou partidari del liberalisme econòmic i es mostrà ortodox en qüestions fiscals i monetàries, recomanant la tornada al patró d’or Amb BOhlin donà una explicació del comerç internacional basada en l’escassetat i l’abundància relativa La seva obra més important és Mercantilism 1931
Jean Charles Léonard Sismondi
Economia
Historiografia
Historiador d ela literatura i economista suís.
Era membre d’una família italiana protestant establerta al Delfinat, que passà a Ginebra després de la revocació de l’edicte de Nantes Visqué a Anglaterra i a Itàlia i viatjà també per França i Alemanya El 1833 fou designat membre de l’Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Es destacà com a economista Crític dels clàssics anglesos i de l’anomenada llei de Say , desenvolupà en diferents publicacions una visió de la ciència econòmica discrepant de la clàssica Per a Sismondi l’objecte de l’economia és l’home i no pas la riquesa Defensor de la intervenció estatal en els afers econòmics, fou…
,
desregulació
Economia
Supressió sistemàtica de les regulacions públiques de l’economia per a flexibilitzar-la, augmentar-ne la concurrència i l’eficiència, i afavorir els consumidors.
La desregulació afecta els àmbits estatal preus, privatització, normes i internacional comerç, capitals Basada en la ineficàcia i en la ineficiència del sistema regulador burocràcia, costs, degradació dels serveis públics i en les possibilitats del progrés tècnic per a superar les limitacions originadores de monopolis i propugnada per la teoria de la tria pública, la desregulació ha estat aplicada intensivament des dels anys vuitanta, i afecta la producció, els serveis i les finances Malgrat tot, comporta els riscos derivats de les pèrdues de seguretat i qualitat, associades a la…
Nova Economia Clàssica
Economia
Escola de pensament econòmic desenvolupada a partir de l’obra de Robert E.Lucas
.
Se centra en l’anàlisi macroeconòmica basada en el comportament dels individus, i destaca la importància de la formació d’expectatives racionals en el procés de presa de decisions per part dels individus, els quals empren tota la informació disponible de manera adequada D’aquesta manera els agents del sector privat de l’economia coneixen les regles que regeixen el comportament de les autoritats econòmiques i les tindran en compte a l’hora d’actuar, la qual cosa fa que les actuacions públiques per reduir les oscillacions de l’activitat econòmica tinguin un efecte molt menor de l’…
François Perroux
Economia
Economista francès.
Professor del Collège de France, tingué una considerable influència dins el camp de l’economia francesa Seguí Schumpeter en el desenvolupament d’una anàlisi econòmica, basada en l’especulació social dels problemes de l’època Crític de l’economia neoclàssica, preferí de donar un enfocament institucionalista a la realitat econòmica A més de L’économie du XX siècle 1961, ha escrit també La valeur 1943, Le capitalisme 1948, Le IV Plan français 1962, Unités actives et mathémathiques nouvelles Révision de la théorie de l’équilibre économique général 1975 i Pour une philosophie du…
circulació monetària
Economia
Quantitat de diner, part de l’estoc monetari, que circula durant un període de temps determinat.
En una economia basada en la divisió del treball, el diner actiu líquid és emprat per a facilitar les transaccions, en fer possible el crèdit, i per a tresorejar, per precaució o per especulació Una variació de la quantitat de diner en circulació alterarà la demanda global de béns i serveis, llevat que sigui contrarestada per una variació de signe contrari en la velocitat de circulació monetària El coneixement dels factors que determinen la velocitat és, per tant, imprescindible a l’hora de formular els objectius de creixement de la circulació monetària, per tal que siguin coherents amb els…
Robert Torrens
Economia
Història
Militar
Economista, militar i polític irlandès.
Pertanyent a l’escola clàssica, elaborà una doctrina del comerç internacional basada en els costs comparatius 1815, precedent immediat de la teoria de David Ricardo, així com una teoria del valor-treball i dels rendiments marginals decreixents Durant la discussió de la Bank Act o llei Peel 1844 es mostrà partidari de la regulació automàtica de l’emissió de bitllets i abonà el principi de les contrapartides metàlliques, que recollí la llei, segons la qual hom exigeix la plena cobertura dels bitllets bancaris Publicà Essay on the External Corn Trade 1815, An Essay on the Production…
acords de Basilea
Economia
Acords monetaris signats el 24 d’abril de 1972 en l’àmbit de la CEE.
Establien la serp monetària europea basada en l’encongiment voluntari dels marges de fluctuacions entre monedes europees, amb la qual cosa hom reduïa la diferència màxima entre dues monedes europees a 2,25%, més enllà de la qual ha d’intervenir la banca d’emissió del país respectiu Les monedes europees també canviaren en relació al dòlar a l’interior del “túnel” 2,25% en relació al dòlar Però el 16 de març de 1973 ho deixaren després d’una decisió de flotament convinguda davant el dòlar Les dificultats d’alguns països Gran Bretanya, Irlanda, Itàlia, França a respectar aquest…