Resultats de la cerca

Collaborà en l’organització de la vaga general del 1855 Formà part de la comissió mixta d’organismes barcelonins que reivindicaren el dret d’associació obrera davant el general Espartero

Bé que el terme fou emprat per primera vegada a la premsa francesa cap al 1832, per a qualificar els seguidors de Saint-Simon saintsimonisme, i també a Anglaterra, designant els deixebles de Robert Owen, la idea socialista tenia una llarga història en la tradició utòpica anterior, des de Plató als anabaptistes i des de Thomas More als Levellers, passant per Francis Bacon o Rousseau Ja dins el segle XX, el socialisme utòpic, esperonat per la revolució industrial anglesa i per la Revolució Francesa, es desenvolupà a França, representat per Saint-Simon, Fourier, Louis Blanc, Proudhon, Cabet,…

Especialitzat en problemes de creixement i de planificació, la seva ideologia política fou netament marxista Publicà treballs sobre les diferències entre la teoria propugnada per Marx i Engels i la praxi dels països socialistes Entre les seves obres destaquen Problèmes théoriques et pratiques de la planification 1946, L’économie soviétique 1950, Planification et croissance accélérée 1964 i Construction du socialisme en Chine 1965, Problèmes théoriques et pratiques de la planification 1966, Les luttes de classes en URSS 1917-1923 1974, Les luttes de classes en URSS…

Als Països Catalans, l’ofici és esmentat ja al s XIII, tant a Barcelona 1257 com a València 1283 A partir del s XIV hom distingí diverses classes de corredors segons les mercaderies i segons les formes de venda, classes que poden ésser agrupades en la de corredor de coll i en la de corredor d’orella i, eventualment, com a grup a part, la de corredor d’animals Les corredories, fins als decrets de Nova Planta 1707-16, depengueren dels consells municipals, els quals limitaven les places i fixaven els corretatges Els corredors que intervenien en subhastes, pignoracions i…

El corporativisme sorgí enfront de l’individualisme de l’estat liberal i contra el sindicalisme de classes de caire marxista i anarcosindicalista, inspirant-se en els gremis medievals i pretenent d’evitar, amb intervenció de l’estat, la lluita de classes Promogut pel moviment social catòlic del s XIX comte de Mun i La Tour du Pin, a França, i Ketteler, a Alemanya, reflectit als documents pontificis sobre la qüestió social especialment de Lleó XIII i Pius XI, el corporativisme fou institucionalitzat sobretot pel feixisme, el qual establí una correlació entre estat…

Sota aquesta interpretació, present en l’anàlisi de K Marx, les relacions de producció s’estableixen en el procés de treball, o sigui en el procés de l’acció de l’home damunt la natura, i es modelen segons el nivell històric de les forces productives, és a dir, en funció de la forma com es realitza la relació activa de l’home amb la natura Les relacions socials de producció es refereixen a les formes de propietat dels mitjans de producció, la situació que en el procés de producció ocupen les classes i els grups socials, les relacions mútues establertes entre ells i les formes de…

Era dirigida per Josep Barceló, Ramon Maseras i Antoni Gual El 1855 aquesta comissió passà probablement a formar part de la Comissió de les Classes Obreres

És autor de l’assaig, elogiat per Ricardo i per Malthus, Observations on the circumstances which Influence the Condition on the Labouring Classes of Society 1817, on estudia la transformació del capital circulant en fix

Signant, com a delegat d’un dels sindicats de Barcelona, de la crida als obrers de Catalunya del desembre del 1868, participà en el congrés d’aquell any D’ideari inicialment federalista, evolucionà cap a posicions sindicalistes fou membre de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, delegat al congrés de Saragossa 1872 i directiu de Les Tres Classes de Vapor i, més tard, de la Unió Manufacturera

Hi representa un flux de despeses i productes entre les diverses classes socials, que classifica seguint l’anàlisi de Cantillon en agricultors classe productiva, propietaris de la terra classe sobirana o classe distributiva i la resta d’individus d’ocupació no agrícola classe estèril, dins la qual incloïa els artesans, els comerciants, etc Amb la finalitat d’explicar com es genera i es distribueix l’excedent o producte net, Quesnay partí de la producció obtinguda pel sector productiu, formada per primeres matèries i aliments, que en l’esquema se suposa equivalent a 2 000 unitats…