Resultats de la cerca

Durant els 15 primers mesos en construí 1708, amb 118 obrers, i el 1910 en produí 34500, amb 4200 persones El 1914, tot i els interessants oferiments dels estats belligerants europeus —i fins a l’entrada dels EUA en la guerra, el 1917—, Ford refusà d’emprendre la fabricació de material de guerra El 1919 produí un milió d’automòbils del 1921 al 1936 continuà expansionant-se, i durant la Segona Guerra Mundial dugué a terme, a partir del 1941, una transformació total de les seves activitats a favor de les necessitats militars aliades El 1985 era la segona empresa americana en el…

Fou fundada el 1931 per l’enginyer Ferdinand Porsche Dedicada al disseny i la fabricació d’automòbils esportius, es troba estretament vinculada a l’empresa Volkswagen AG  des dels inicis, quan el 1934 Adolf Hitler encarregà a Porsche la fabricació d’un 'cotxe del poble' Volkswagen Porsche en construí un primer prototip el 1938, el popular escarabat , que tanmateix no fou comercialitzat per Volkswagen fins després de la Segona Guerra Mundial Durant aquest conflicte, Porsche construí a la fàbrica Volkswagen vehicles militars per a l’exèrcit alemany Després de la…

Construí una sèrie de rescloses, centrals hidroelèctriques i línies de transport a l’Ebre Faió, al Segre Seròs, a la Noguera Pallaresa Talarn, Terradets, Camarasa, etc Fou la pionera i la més important de les empreses que electrificaren el Pirineu català Seguí les vicissituds de Barcelona Traction i les installacions passaren a ƒFECSA©

El 1915 construí el primer motor de dotze cilindres per a automòbils de sèrie dels EUA Malgrat la seva importància, davant la competència de la Ford Motor Company i de la General Motors Corporation, s’uní, el 1954, amb la Studebaker, la qual cosa no impedí que hagués de plegar el 1958

Format com a pilot de marina mercant, el 1931 començà a treballar a OSSA, empresa familiar especialitzada en maquinària cinematogràfica El 1932 construí els primers motors de llanxes fora borda dissenyats per Ricard Soriano S’afeccionà a les curses de motonàutica i fou el soci número 2 del Club Nàutic de Barcelona L’any 1934 fou finalista del Campionat del Món de motonàutica als EUA i guanyà el Gran Premi de França El 1935 fou segon al Campionat d’Europa Durant aquells anys implicà la seva família en la compra i venda de motocicletes Després de la Guerra Civil Espanyola refundà…

Dissenyà i construí embarcacions de lleure i el pavelló flotant de l’RC de Barcelona, després Club de Mar del CADCI Impulsà la casa Drassanes Cardona, que destacà en el desenvolupament de la vela i el rem a Catalunya fins al punt d’esdevenir l’empresa emblemàtica de la construcció naval a Barcelona En començar la Guerra Civil fou segrestat i assassinat

Hereu indirecte d’Antoni Viladomat Construí l’altar major, els laterals i el cambril de l’església de Sant Salvador de la Vedella 1793 i treballà també al monestir de Serrateix 1807 Fou un dels pintors del santuari de Queralt Havia installat a la seva casa de Berga una acadèmia de belles arts amb tallers de dibuix, pintura, escultura i música

La concessió fou cedida a l’ajuntament de Barcelona 1871 i es constituí l’Empresa Concessionària d’Aigües Subterrànies del Riu Llobregat El 1881 feu la captació d’aigües de Sants i construí la conducció entre Sarrià i Sant Gervasi de Cassoles 1882 Feu fallida el 1883, però fou rehabilitada 1896 Actualment és la Corporació Financera Agbar, filial de la Societat General d’Aigües de Barcelona

De la mà d’Ignasi Folch i Girona, fou gerent del Xalet de la Molina, inaugurat pel Centre Excursionista de Catalunya l’any 1925 El 1934, començà a la Molina la construcció del que seria el futur Hotel Adserà Gràcies al seu impuls, es construí la clínica Joan Antoni Samaranch, s’inaugurà el primer telecadira, anomenat de Font Canaleta 1941, es feu arribar aigua potable al complex 1944 i s’asfaltà la carretera 1961

Fundador, amb el seu cosí Gaspar de Remisa i Miarons, de la banca Casals i Remisa, el 1823 Fou un dels cinc accionistes directors de la companyia que construí el canal d’Urgell El 1830 la seva empresa de Barcelona obtingué una llicència d’exportació de suro que provocà un motí dels tapers gironins a Santa Cristina d’Aro Baix Empordà, el qual s’estengué per Sant Antoni de Calonge, Palamós i Llagostera