Resultats de la cerca

Fou ministre de finances 1899 i 1906-09, president del consell 1911 i de nou ministre de finances 1913-14 Hagué de dimitir a causa de l’escàndol promogut per l’assassinat per part de la seva muller de Gaston Calmette, director de “Le Figaro”, en represàlies contra una campanya de difamació El 1917 fou condemnat a tres anys de presó per intelligència amb l’enemic Amnistiat, s’incorporà al ministeri de finances 1925 Escriví Mes mémoires 1942-47