Resultats de la cerca

Llicenciada en administració i direcció d’empreses per la Universitat Rovira i Virgili, de la qual fou docent en funcions Entre el 2001 i el 2006 treballà a la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona com a assessora de serveis financers a les empreses Diputada al Parlament de Catalunya 2006-10 per Unió Democràtica de Catalunya , l’any 2011 s’incorporà a la conselleria d’Ensenyament dirigida per Irene Rigau  com a responsable de la Direcció General d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa Al gener del 2016 fou nomenada consellera d’Ensenyament del govern presidit per Carles Puigdemont Al…

Llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona, és catedràtic de l’Institut d’Ensenyament Secundari i de Formació Professional La Pineda de Badalona Des del seu ingrés el 1975 a Comissions Obreres  CCOO de Catalunya en la seva etapa d’estudiant i militant del PSUC , desenvolupà tasques vinculades amb el món de l’educació i la funció pública Fou secretari de la federació d’ensenyament del sindicat i secretari d’economia i formació per a l’ocupació 1992-2001, responsable de l’àrea socioeconòmica de CCOO a Catalunya 2001-04 i, més tard…

Membre corresponent de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS 1939, fou autor de nombrosos treballs sobre l’economia política en els sistemes capitalista i socialista Participà en l’elaboració del programa d’ensenyament de l’economia política a l’URSS Fonaments d’economia política marxista , 1965

Doctor en filosofia i lletres, es dedicà a l’ensenyament mercantil a diverses ciutats de l’Estat espanyol El 1900 fou vicepresident del Congrés Internacional de Geografia Econòmica i Comercial de París Publicà nombroses obres de caràcter divers, com Los museos comerciales y la exportación españoles 1904, Las literaturas orientales y en particular la sánscrita 1917 i Puertos y zonas francas 1918

La diversitat d’exaccions extrapressupostàries quotes, censos, tarifes, etc manté la característica comuna d’ésser pagaments en contrapartida d’un servei ensenyament, transport, seguretat social, etc Les principals objeccions a aquest tipus de gravàmens se centren en llur indiscriminació, així com en els efectes arbitraris que poden ocasionar pel fet d’ésser al marge de la programació general de les despeses de l’estat

Entre les de caràcter públic —que són les més habituals—, hom pot distingir entre les dirigides a empreses mercantils en condicions determinades i a aquelles activitats econòmiques que l’administració vol fomentar, com, per exemple, les dirigides a l’exportació, i les que afavoreixen determinats serveis, com ara les subvencions estatals a favor d’escoles privades, a entitats gestores de la seguretat social, a certs mitjans de transport, etc Les ajudes econòmiques per a determinades entitats o activitats culturals són més freqüents com a subvencions públiques no estatals Les subvencions…

Graduat 1985 i doctorat 1992 per la Universitat de Harvard, els anys 1985-86 fou professor en una escola d’ensenyament secundari a Kenya El 1986 fundà la ONG WorldTeach, dedicada al reclutament de docents voluntaris titulats per als països en vies de desenvolupament, entitat de la qual fou director executiu 1986-89 i president 1990-2017 Professor al Massachusetts Institute of Technology 1993-99 i a la Universitat de Harvard des del 1999, on des del 2003 ocupa la càtedra Gates de societats en desenvolupament Ocupa també càrrecs en organitzacions dedicades al desenvolupament, entre…

Inicià la carrera acadèmica com a professor a les universitats d'Illinois 1974-82, Pittsburgh 1982-98 i, des d'aquest darrer any a la universitat de Harvard Ha centrat la seva recerca en la teoria dels jocs, el disseny de mercats i l'economia experimental D'entre els seus nombrosos treballs destaca Axiomatic Models of Bargaining 1979 En un àmbit més pràctic, ha concebut sistemes per a optimitzar l'assignació d'oferta i demanda de resursos en àmbits de l'administració d'ens públics i privats, tals com un programa per a metges residents, per a la incorporació d'alumnes a centres d'…

Fill de Josep Ferrer i Vidal Enginyer industrial, començà molt aviat a publicar a La Renaixença  edità la “Biblioteca Clàssica Catalana”, però es decantà cap a la collaboració amb la política centralista Adherit a la Lliga Regionalista, fou diputat i senador Ostentà la presidència del Foment del Treball Nacional, de la Societat Econòmica d’Amics del País i de la Cambra Industrial fou director de duanes i participà, el 1902, en la fundació de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis , entitat que presidí en 1904-36 Juntament amb Francesc Moragas i Barret , redactà l’ Ideari de…

Militant del Partit Obrer Socialdemòcrata, participà activament en la Revolució Russa Al seu acabament es dedicà a l’ensenyament a la Universitat de Moscou 1921-23 i a l’Institut Plekhanov d’Economia Nacional 1929-30 Coautor i editor del Primer Pla Quinquennal, fou nomenat membre de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS 1931 Expert en planificació, participà en la discussió sobre els criteris de selecció d’inversions, rebutjant aquells que incorporessin magnituds típiques d’una economia de mercat, com la taxa d’interès, i formulant criteris alternatius, com la relació entre acumulació…