Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
arbitratge
Economia
Dret del treball
Apel·lació a terceres persones perquè decideixin en casos de conflicte de treball, manca d’entesa en negociacions, especialment en les negociacions col·lectives, o desacord en l’aplicació de normes pactades amb anterioritat; en alguns casos esdevé un procediment judicial.
És diferenciat de la conciliació o mediació en el fet que no pretén d’arribar a una entesa, sinó que imposa una solució El moment de la iniciació de l’arbitratge i l’àrbitre poden ésser determinats, bé de comú acord entre les parts, o bé per ofici, la qual cosa condiciona que l’acceptació de la resolució sigui voluntària o imposada L’arbitratge obligatori, imposat per l’estat, en ésser basat en la interpretació o aplicació d’unes normes, pot facilitar la solució dels conflictes, però generalment esdevé impotent per a resoldre de forma durable els conflictes d’interessos A l’Estat…
trampa de la liquiditat
Economia
Situació descrita per l’economista John Maynard Keynes en què la política monetària esdevé inoperant.
Habitualment, la retallada dels tipus d’interès és la via utilitzada per a superar una recessió perquè estimula l’oferta monetària, incrementa la demanda i, per tant, redueix l’atur Però pot passar que les famílies i les empreses no inverteixin i prefereixin mantenir la liquiditat per aversió al risc o perquè preveuen un escenari de més retallades del preu del diner o que aquest se situï nominalment a zero D’aquesta manera, la política monetària perd tota efectivitat, com succeí al Japó els anys noranta, i l’economia entra en una intensa recessió o depressió
temps de prova
Economia
Dret del treball
Condició expressa, fixada legalment o voluntària, en el contracte de treball per la qual cadascun dels contractants pot dissoldre el contracte si no està satisfet de les prestacions de l’altre contractant durant aquest temps.
Altrament, passat el període fixat, el contracte esdevé automàticament formalitzat pel temps o feina predeterminats
economia subjectiva
Economia
Concepció de l’economia que té per finalitat estudiar les decisions humanes individuals davant l’adequació dels recursos escassos per tal de satisfer necessitats il·limitades.
S'aconsegueix una conducta racional quan es maximitzen les satisfaccions d’aquestes necessitats per mitjà d’una optimització dels recursos emprats, i aleshores esdevé una ciència de l’elecció entre mitjans recursos i finalitats necessitats, independentment del context social i històric economia
apreciació
Economia
Elevació del valor d’una moneda respecte d’una altra o altres com a conseqüència del joc de l’oferta i la demanda als mercats de canvis.
L’encariment es produeix quan augmenta la demanda d’una moneda respecte a d’altres Normalment, la tendència a l’adquisició d’una divisa té a veure amb els pagaments internacionals de transaccions, amb la qual cosa esdevé un refugi en situacions en què altres actius cauen, o bé es produeix per inversió o especulació
maternitat
Economia
Dret del treball
Estat de mare.
El dret laboral de la majoria dels països preveu determinades concessions quan una dona esdevé mare per exemple, abandonar la feina un quant temps abans del possible infantament i un quant temps després d’aquest temps variable, pel que fa a la duració, segons les diferents legislacions, i gaudir, durant tot el període de lactància, d’un temps de descans diari, divisible en diverses vegades
accionariat obrer
Economia
Conjunt dels treballadors que participen a l’administració i la propietat de l’empresa mitjançant la possessió d’accions integrants del capital.
Constitueix una de les formes de la cogestió d’empreses i entra en el que hom anomena capitalisme popular La possessió de les accions s’esdevé generalment en la forma de cessió per part de l’empresa, com a participació en els beneficis, o bé facilitant als treballadors un tipus especial de tracte que els permet d’adquirir accions a termini Ambdues formes són modernament pràctiques molt usuals en nombroses empreses dels EUA, la Gran Bretanya i la República Federal d’Alemanya
avantatge competitiu
Economia
Avantatge que es produeix quan una empresa o bé els seus productes o serveis tenen característiques que els diferencien de la competència i els situen en una millor situació de mercat.
Una característica singular esdevé un avantatge competitiu quan s’aplica a una indústria i es trasllada a un mercat Michael EPorter afirma que hi ha tres mètodes d’aconseguir el manteniment de l’avantatge competitiu al llarg del temps de manera global com a empresa, que és l’objectiu que es persegueix uns costos inferiors als de la competència per a produir o oferir els mateixos productes o serveis similars, una clara diferenciació que permiti donar imatge de singularitat i exclusivitat en el mercat i la focalització en una mena de clients, productes o serveis o zones geogràfiques
societat opulenta
Economia
Expressió que designa la societat industrialitzada avançada, caracteritzada per una abundància real o potencial de béns, principalment de consum, com a conseqüència de la revolució tecnològica i de la situació monopolística del sistema capitalista.
L’expressió prové del llibre homònim de JK Galbraith The Affluent Society 1958 Té l’inici en el creixement ininterromput i indiscriminat de la producció en una economia de mercat a partir de la Segona Guerra Mundial, en un primer moment als EUA i posteriorment a l’Europa occidental L’ideal de l’equidistribució de la renda a través d’una massiva participació de la població en el creixement de la productivitat i en el consum generalitzat resulta frenat per la persistència o generació de zones subdesenvolupades o pobres enmig de l’extensió de la prosperitat, que s’esdevé a…
monetarisme
Economia
Corrent del pensament econòmic que atorga una importància fonamental al diner en les fluctuacions econòmiques.
Enfront de la interpretació keynesiana keynesianisme de la determinació del nivell d’utilització dels recursos, que posava l’èmfasi principal en els aspectes reals de l’economia i que preconitzava la utilització de la despesa pública fiscal, s’ha produït darrerament una reactualització del paper de l’oferta monetària en la determinació del nivell d’activitat El cap de fila d’aquest corrent, l’economista nord-americà Milton Friedman, tot i destacant la importància de l’oferta monetària, recomana una política monetària “neutra” per part de l’estat, per tal d’impedir que els terminis entre…