Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Joan Claret
Economia
Història
Mercader.
Aportà capital per a l’expedició de Sebastià Cabot al riu de la Plata 1526 i el 1536 encapçalà els donatius ciutadans per a la construcció de l’edifici de la Universitat de Barcelona amb una aportació de 500 lliures i una renda de 100 lliures anuals Amic d’Ignasi de Loiola, acollí els primers jesuïtes que s’establiren a Barcelona el filòsof Rafael Mambla el cità entre les personalitats catalanes benefactores de les lletres 1540 Parent del bisbe de Barcelona Jaume Caçador, fou diverses vegades procurador de béns episcopals
Eusebi Vidal i Jo
Pintura
Economia
Pintor i comerciant.
Cursà estudis d’art amb el seu oncle, el mestre Jaume Pahissa Molt jove, el 1910 emigrà, amb la seva família, a Amèrica i s’establí a l’Argentina Radicat a San Rafael província de Mendoza, s’hi establí per compte propi en el ram del comerç i destacà en activitats esportives Tanmateix, alhora s’interessà molt per les manifestacions culturals, sobretot les musicals, a més de la poesia, la prosa i el teatre Treballà també en la docència fou professor de dibuix i de pintura Prolífic pintor, féu nombroses exposicions individuals i collectives, amb molt d’èxit Els seus dos germans, Adalbert Vidal i…
Soler & Palau
Economia
Empresa de sistemes, instal·lacions i aparells de ventilació.
Els seus productes s’adrecen tant a l’àmbit domèstic com a l’industrial Fou creada el 1951 pels enginyers Eduard Soler i Josep Palau, que establiren la primera fàbrica a Ripoll, seu de l’empresa El 1956 hom amplià la fàbrica i el 1962 es construí la nau actual, amb una superfície total de 22 000 m 2 i capacitat per a 500 treballadors A més de Ripoll, a Catalunya té fàbrica a Sils i un centre logístic a Parets del Vallès A la resta de l’Estat espanyol té tres fàbriques més 2008, i també a França, la Gran Bretanya, Mèxic, EUA, la Xina, Singapur, les Filipines, Malàisia, Tailàndia i…
Lladró
Economia
Empresa fabricant d’articles de porcellana.
Fou creada el 1953 pels germans Joan, Josep i Vicent Lladró i Dolz, treballadors del sector de la ceràmica que començaren a fabricar i vendre escultures de porcellana des del forn familiar d’Almàssera Horta El 1958 s’establiren pel seu compte a Tavernes Blanques La forta demanda afavorí l’expansió de l’empresa, que obrí una primera botiga a València i molt aviat mostrà vocació exportadora El 1962 la companyia creà una escola de formació professional, el 1969 inaugurà la Ciutat de la Porcellana, amb fàbriques, oficines i installacions d’oci per als empleats, i el 1980 obrí un…
impost sobre la renda de les persones físiques
Economia
Impost directe i personal que grava la renda de les persones físiques ateses les seves circumstàncies personals i familiars.
És el principal tribut directe del sistema fiscal espanyol, amb ingressos al voltant dels 36 000 milions d’euros Amb la progressiva translació del pes de la imposició directa a indirecta, l’impost sobre el valor afegit, IVA, l’ha guanyat en importància Amb tot, l’IRPF continua essent el tribut amb més impacte, perquè grava les rendes ingressades al llarg del període impositiu, tot i que les que més pes hi tenen són les del treball La llei bàsica que el regula s’aprovà el 1991 No obstant això, el 1998 se'n féu una profunda modificació, que entrà en vigor el 1999, amb la llei 40/1998 de 9 de…
escola neoclàssica
Economia
Corrent de pensament econòmic que reformulà la doctrina clàssica partint dels supòsits del marginalisme i que inclou les diferents tendències a què posteriorment aquest enfocament ha donat lloc.
La manca de resposta de l’escola classicomarxista a determinats problemes estrictament teòrics i la consideració que els seus plantejaments eren revolucionaris en un context com l’europeu, que havia observat canvis importants en les condicions ideologicopolítiques de la segona meitat del s XIX, afavoriren l’aparició d’aquest nou corrent de pensament econòmic L’escola neoclàssica fonamentà les seves anàlisis en concepcions anhistòriques a fi d’eliminar els problemes derivats de les institucions de la propietat i de les relacions socials Hom pot trobar antecedents de la nova…
Sony Corporation
Economia
Multinacional japonesa d’electrònica de consum.
Fundada el 1946 per Masaru Ibuka i Akio Morita, amb seu a Tòquio, adoptà el nom de Sony el 1958 A partir del 1960 establí filials i fàbriques als Estats Units i Europa i, posteriorment, a la Xina 1996 Des dels anys vuitanta, ha absorbit una vintena de grans empreses del sector audiovisual, tant japoneses com d’altres països, com ara la discogràfica CBS 1988, la companyia cinematogràfica Columbia Pictures 1989, la multinacional electrònica Aiwa 2002 o la discogràfica Famous Music 2007 És l’empresa mare de les subsidiàries especialitzades Sony Pictures 1987, Sony Music Entertainment 1991,…
Godó

Armes dels Godó
Economia
Família d’industrials originària de Valldellou (Llitera), el primer membre documentat de la qual és el paraire Ramon Godó (Valldellou 1717 — Igualada 1792).
El seu fill, Ramon Godó i Mas Valldellou 1742 — Igualada 1813, passà a Igualada a la segona meitat del segle XVIII i s’hi establí com a teixidor El fill d’aquest, Antoni Godó i Domingo Igualada 1777 — 1830, fou fabricant d’indianes Fills seus foren Leopold Godó i Llucià , diputat a corts per Igualada, Joan Godó i Llucià , alcalde d’Igualada, i Ramon Godó i Llucià Igualada 1801 — 1865, fabricant d’indianes, alcalde d’Igualada, el qual, amb el seu parent Oleguer Godó , participà en la creació de Fabril Igualadina 1842, per a la filatura de cotó Un altre membre de la família, Joan Godó i Pelegrí…
lliurecanvisme
Economia
Doctrina econòmica basada en el lliure canvi per la qual hom no discrimina contra les importacions afavorint la producció interior o obstrueix les exportacions per afavorir els consumidors domèstics.
Ataca l’existència d’aranzels, les restriccions quantitatives i d’altres mitjans que limitin la circulació de productes entre països, malgrat la que justifica l’existència de control i imposicions amb objectius fiscals o sanitaris Al segle XVII fou usat per a indicar la lliure entrada als gremis i companyies de comerç i més tard com el dret de mercadejar a l’estranger al marge de les companyies El lliurecanvisme prengué cos durant el segle XVIII per mitjà de la fisiocràcia laissez faire, laissez passer, le monde va par lui-même i d’Adam Smith, que establiren que la divisió…
Companyia de Comerç de Barcelona
Una acció de la Companyia de Comerç de Barcelona
© Fototeca.cat
Economia
Companyia comercial privilegiada creada a Barcelona el 1755, per iniciativa d’alguns comerciants catalans, per traficar amb Amèrica, també coneguda com a Reial Companya de Comerç de Barcelona.
Fins avançat el segle XVIII, no existia intercanvi comercial directe entre Catalunya i Amèrica, i tots els ports catalans estaven vedats a fer comerç amb aquest continent Els vaixells catalans que hi anaven abans del 1755, generalment sortien del port de Cadis, on era molt habitual el canvi de matrícula del propietari, i ho feien al seu risc Arran d’aquestes dificultats, els comerciants Bernat Glòria, Ramon Picó i Bonaventura de Milans van pomoure i proposar la creació de la Companya de Comerç de Barcelona a les autoritats competents, a Madrid El març de 1755 va ser signada la reial ordre d’…