Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
expectatives racionals
Economia
Hipòtesi segons la qual els agents econòmics, en un món en què la informació no és perfecta, prenen les seves decisions a partir d’una previsió de l’escenari futur.
La formació d’aquestes expectatives implica que els agents actuen de manera racional, utilitzant tota la informació disponible, incloent-hi les relacions bàsiques de l’economia Representa un procés d’aprenentatge mitjançant les correccions d’errades i la incorporació de nova informació tot i això, no implica que les previsions sobre els valors de les variables siguin perfectes, ja que es cometen errades de càlcul Aquesta hipòtesi és a la base de la Nova Macroeconomia Clàssica, que té el seu principal exponent en Robert ELucas
risc
Economia
Incertitud derivada de totes les formes d’activitat empresarial, per tal com les condicions de l’oferta i la demanda de mercat poden diferir del que hom esperava, o de contrarietats naturals, com ara incendis, accidents, etc.
L’organització empresarial intenta de minorar aquests costs mitjançant les assegurances, els subcontractes, etc Aquells riscs que hom no pugui salvar o transmetre rendiblement a d’altres, l’empresari els assumirà únicament si les expectatives de benefici superen les possibilitats de pèrdues
Robert E. Lucas
Economia
Economista nord-americà.
Realitzà els seus estudis a la Universitat de Chicago, d’on també ha estat professor, així com de Carnegie Mellon L’any 1995 li fou concedit el premi Nobel d’economia per haver desenvolupat i aplicat la hipòtesi de les expectatives racionals El seu camp d’anàlisi ha estat la macroeconomia, i és el principal representant de l’anomenada Nova Macroeconomia Clàssica
efecte riquesa
Economia
Discriminació del tipus d’interès i augment de la demanda de béns i serveis per part dels empresaris i consumidors, a conseqüència d’un augment en la quantitat de diner.
Aquest efecte, descrit per l’economista Arthur Cecil Pigou, té grans conseqüències en la política monetària Les retallades de tipus d’interès provoquen expectatives d’augment dels rendiments d’altres actius com ara les accions o els immobles El resultat és que els propietaris se senten més rics i amb més capacitat de despesa i n'incrementen el consum Amb les pujades del preu del diner, l’efecte és el contrari
Nova Economia Clàssica
Economia
Escola de pensament econòmic desenvolupada a partir de l’obra de Robert E.Lucas
.
Se centra en l’anàlisi macroeconòmica basada en el comportament dels individus, i destaca la importància de la formació d’expectatives racionals en el procés de presa de decisions per part dels individus, els quals empren tota la informació disponible de manera adequada D’aquesta manera els agents del sector privat de l’economia coneixen les regles que regeixen el comportament de les autoritats econòmiques i les tindran en compte a l’hora d’actuar, la qual cosa fa que les actuacions públiques per reduir les oscillacions de l’activitat econòmica tinguin un efecte molt menor de l’…
Thomas John Sargent

Thomas John Sargent
© New York University
Economia
Economista nord-americà.
L’any 1964 es llicencià a la Universitat de Berkeley Califòrnia i es doctorà a la de Harvard 1968 Ha estat successivament professor a les universitats de Pennsilvània 1970-71, Minnesota 1971-87, Chicago 1991-98, Stanford 1998-2002 i Princeton 2009, i és també és professor a la Universitat de Nova York des del 2002 Ha fet aportacions cabdals en macroeconomia, especialment a la teoria de les expectatives racionals L’any 2011 rebé el premi Nobel d’economia, que compartí amb Christopher Albert Sims És membre de l’Econometric Society 1976 i de l’American Academy of Arts and Sciences…
monetarisme
Economia
Corrent del pensament econòmic que atorga una importància fonamental al diner en les fluctuacions econòmiques.
Enfront de la interpretació keynesiana keynesianisme de la determinació del nivell d’utilització dels recursos, que posava l’èmfasi principal en els aspectes reals de l’economia i que preconitzava la utilització de la despesa pública fiscal, s’ha produït darrerament una reactualització del paper de l’oferta monetària en la determinació del nivell d’activitat El cap de fila d’aquest corrent, l’economista nord-americà Milton Friedman, tot i destacant la importància de l’oferta monetària, recomana una política monetària “neutra” per part de l’estat, per tal d’impedir que els terminis entre…
pol de desenvolupament
Economia
Consideració prioritària que hom dóna a certes zones o regions, per tal d’afavorir-ne el desenvolupament i així reduir les diferències entre les que tenen taxes de creixement molt desigual.
Els productes, la mà d’obra i l’estalvi surten de les zones més endarrerides, perquè troben millors expectatives de bons rendiments a les regions industrialitzades Els pols de desenvolupament intenten de palliar aquest efecte de recessió, provocat a les regions més deprimides, i evitar-ne la progressiva despoblació En els països amb planificació central la promoció d’un pol és prevista i determinada en el pla, mentre que a les economies de mercat la promoció d’un pol es fa amb l’ajut que hom dóna al sector privat per tal d’estimular-lo que s’installi a la regió escollida Els…
bombolla immobiliària
Economia
Situació en què el valor dels actius immobiliaris es desvia molt respecte al valor fonamental estimat en funció de les expectatives raonables.
Normalment es produeix més fàcilment en un entorn de tipus d’interès molt baixos, com succeí en el període 2000-04 La Reserva Federal dels EUA abaixà durant aquest període els tipus d’interès del 6,50% a l’1%, fet que augmentà els valors dels actius immobiliaris que el 2006 tocaren sostre A la zona de l’euro, els tipus d’interès passaren del 4,75% al 2% La pujada del preu del diner a partir del 2004 als EUA i del 2005 a Europa inicià el procés d’alentiment, que s’agreujà a partir del 2007, quan molts titulars de préstecs hipotecaris, que els aconseguiren sense necessitat de demostrar la seva…
Terra Mítica
Economia
Parc temàtic situat al terme municipal de Benidorm (Marina Baixa), inaugurat l’any 2000.
Amb una extensió en origen d’1050000 m 2 , en el moment de la inauguració era el parc temàtic més gran d’Europa, i un dels projectes principals del president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana El parc tingué una inversió inicial de 270 milions d’euros L’accionariat es repartia entre els grups privats Societat Parc Temàtic, impulsat per la Generalitat Valenciana, la CAM i Bancaixa Conté cinc zones temàtiques Egipte, Grècia, Roma, les Illes i Ibèria, els trets típics de les quals hi han estat reproduïts, amb espectacles folklòrics inclosos Hi ha també atraccions convencionals, com…