Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Tomás de Anzano
Economia
Agronomia
Economista agrari i funcionari de finances que defensà la llibertat del comerç interior de grans.
Autor de Discursos sobre los medios que pueden facilitar la recuperación de Aragón 1768 i El comercio de granos mitigado 1795
externalització
Economia
Actuació de les empreses consistent a crear filials que acompleixen funcions que abans feien elles mateixes, o a recórrer als serveis de societats autònomes, amb les quals estableixen contractes estables a llarg termini, en un nou enfocament de la dualitat lluita-aliança.
L’externalització ha estat utilitzada per grans empreses que han abordat reestructuracions i reduccions de personal amb actuacions de spin-off en calent, consistents a facilitar la creació per part del personal acomiadat, d’empreses a les quals s’encarrega una part de la producció o dels serveis de l’empresa mare
Acord Centreeuropeu de Lliure Comerç
Economia
Organització creada el 21 de desembre de 1992, a Cracòvia, integrada per Txèquia, Eslovàquia, Hongria, Polònia, Eslovènia, Romania i Bulgària.
Té per objectiu la progressiva reducció dels aranzels, que facilitin el desenvolupament comercial i econòmic dels països memebres, així com la consecució de la compatibilitat amb les regulacions de la Unió Europea, amb la idea de facilitar un futur ingrés d’aquests països en la UE Els Països Bàltics, Croàcia i Ucraïna són candidats a incorporar-se a aquesta organització
Institut Monetari Europeu
Economia
Organisme de la Comunitat Europea que actuarà en l’àmbit monetari a la segona fase (1994-1997 o 1999) de la unió econòmica i monetària europea.
Els seus objectius són reforçar la cooperació de les banques centrals i coordinar les polítiques monetàries dels estats membres supervisar el funcionament del sistema monetari europeu, assumir les funcions del Fons Europeu de Cooperació Monetària el qual desapareixerà i facilitar l’ús i el desenvolupament de l’ecu L’òrgan de govern serà format pels governadors de les banques centrals Serà substituït per la Banca Central Europea
recapitalització
Economia
Reestructuració del deute i els fons propis d’una empresa, en la majoria dels casos amb l’objectiu de fer l’estructura de capital de la companyia més estable.
Bàsicament s’acostuma a modificar una forma de finançament per una altra, com per exemple canviar accions preferents del capital de l’empresa per bons És una operació que es pot realitzar per tal de frenar una oferta pública d’adquisició OPA hostil a través d’un augment del deute per pagar més dividend als accionistes, per motius fiscals, per millorar la cotització de les accions de l’empresa, per facilitar una solució per inversors de capital risc o per fer front a la possibilitat de fallida
circulació monetària
Economia
Quantitat de diner, part de l’ estoc monetari
, que circula durant un període de temps determinat.
En una economia basada en la divisió del treball, el diner actiu líquid és emprat per a facilitar les transaccions, en fer possible el crèdit, i per a tresorejar, per precaució o per especulació Una variació de la quantitat de diner en circulació alterarà la demanda global de béns i serveis, llevat que sigui contrarestada per una variació de signe contrari en la velocitat de circulació monetària El coneixement dels factors que determinen la velocitat és, per tant, imprescindible a l’hora de formular els objectius de creixement de la circulació monetària, per tal que siguin…
arbitratge
Economia
Dret del treball
Apel·lació a terceres persones perquè decideixin en casos de conflicte de treball, manca d’entesa en negociacions, especialment en les negociacions col·lectives, o desacord en l’aplicació de normes pactades amb anterioritat; en alguns casos esdevé un procediment judicial.
És diferenciat de la conciliació o mediació en el fet que no pretén d’arribar a una entesa, sinó que imposa una solució El moment de la iniciació de l’arbitratge i l’àrbitre poden ésser determinats, bé de comú acord entre les parts, o bé per ofici, la qual cosa condiciona que l’acceptació de la resolució sigui voluntària o imposada L’arbitratge obligatori, imposat per l’estat, en ésser basat en la interpretació o aplicació d’unes normes, pot facilitar la solució dels conflictes, però generalment esdevé impotent per a resoldre de forma durable els conflictes d’interessos A l’Estat…
concurs de creditors
Economia
Dret mercantil
Procediment especial per a la realització col·lectiva dels crèdits, quan el deutor no pot complir les seves obligacions corrents.
La declaració del concurs correspon al jutge de primera instància que actua a petició del deutor o dels creditors Són condicions del concurs la pluralitat de creditors, l’estat d’insolvència del deutor, reconegut legalment, després de la cessió prèvia dels seus béns, i la qualitat de no comerciant del deutor, puix que altrament el procediment seria el de fallida En la normativa espanyola, es regulen per la llei 22/2003 de 9 de juliol, coneguda com la llei concursal Estableix el concurs voluntari i el necessari, aquell que és instat per tercers Amb aquest procediment se substituí l’antiga…
Clive W.J. Granger
Economia
Economista gal·lès.
Estudià a la Universitat de Nottingham, on es doctorà en economia el 1959 Des del 1974 fou professor a la Universitat de Califòrnia EUA Desenvolupà una prova estadística per a detectar la causalitat, principi inicialment més filosòfic que estadístic, en qüestions com ara el vincle entre publicitat i augment de vendes De les seves aportacions destaquen els estudis sobre les sèries anomenades no estacionals i les estacionals, que fluctuen al voltant d’un valor donat Descobrí que combinacions específiques de sèries temporals sense influències estacionals poden comportar-se de manera estacional i…
getó
Economia
Objecte monetiforme amb valor monetari o sense que té un àmbit de circulació limitat i privat.
Sol ésser de llautó, plom, etc i molt rarament d’or o argent L’àmbit d’ús dels getons és molt ampli fitxes de joc, per a utilitzar telèfons o altres aparells, unitats per a facilitar la comptabilitat, monedes de caràcter privat eclesiàstic, de cooperatives, etc Hom en coneix des de l’època romana, i el seu ús s’estengué a camps molt diversos en els temps medievals i moderns, sobretot a França A la corona catalanoaragonesa hom pot assenyalar les pellofes i els ploms eclesiàstics ss XV-XIX, els ploms de veremes que permetien el control de la producció entrada a la ciutat Tàrrega s…