Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
cobertura
Economia
Proporció que hom estableix en els bancs entre les reserves immediatament disponibles i els dipòsits.
És fixada legalment pel banc central, que la pot modificar per influir en el mercat monetari
dinar
Economia
Unitat monetària principal de Iugoslàvia (DIN).
El 1965 esdevingué equivalent a 0,710937 mg d’or L’any següent fou establert el nou dinar equivalent a 100 dels antics L’any 1972 fou novament devaluat i la paritat fou fixada en 0,058 dòlars per dinar
xíling
Economia
Antiga unitat monetària principal d’Àustria, dividida en 100 groschen
.
Introduïda el 1925, durant la invasió alemanya fou suplantada pel reichsmark El 1945 fou reimplantada La paritat àuria era fixada en 0,341896 g d’or fi L’u de gener de 2002 cessà de ser vigent en entrar en circulació l'euro
peso
Economia
Unitat monetària principal de Mèxic (Mex$).
Com a unitat monetària definida en or circula des del 1903 El 1936 fou redefinit com a moneda paper no convertible Després de diverses devaluacions acceptades pel FMI, la seva equivalència restà fixada en 0,07109 grams d’or fi Dividit en 100 cèntims
paritat
Economia
Quantitat d’or fi a què és equivalent una unitat monetària.
La paritat de la moneda és fixada pel govern de cada país Equival, de fet, al seu tipus de canvi preu d’una moneda en termes d’una altra El conveni constitutiu del Fons Monetari Internacional obliga els governs a fixar la paritat de llur divisa en or o en dòlars EUA al pes i llei vigents l’1 de juliol de 1944 33 dòlars l’unça d’or Per tant, sia mitjançant l’or, sia mitjançant el dòlar, les monedes dels països membres del FMI es relacionen entre elles Teòricament, un país només pot modificar la paritat de la seva moneda si té un desequilibri fonamental a la balança de pagaments i…
franc
Economia
Antiga unitat monetària principal de França, establerta formalment per la Convenció Nacional (1795) amb una equivalència de 5 g d’argent.
L’any 1803 fou fixada una doble relació d’equivalència per a l’or i l’argent, fins a l’abandó definitiu del bimetallisme l’any 1877, que hom lligà el franc exclusivament a l’or En el decurs del s XIX el sistema monetari francès fou adoptat per la majoria d’estats europeus, i el franc fou emprat com a mitjà de pagament dels intercanvis exteriors dels membres de la Unió Monetària Llatina 1865 La Primera Guerra Mundial suposà la pèrdua del predomini del franc a Europa, i l’abandó del patró or el situà en un període de fortes fluctuacions Des del 1928, any de la reforma monetària de…
líquid imposable
Economia
Quantitat estimada o fixada oficialment sobre la qual cal aplicar la tributació corresponent a cada contribuent.
base imposable
Economia
Dret fiscal
Quantia del capital, de la renda, utilitat o despesa, que ha estat fixada legalment i sobre la qual recau un tribut determinat.
Normalment és establerta per la declaració del contribuent, però també pot ésser-ho automàticament a partir d’altres imposts ja fixats, a través d’estudis objectius fets per organismes mixts del fisc i dels contribuents que assenyalen uns mòduls uniformes per a cada fet imposable, o directament per la mateixa administració sistema de jurats tributaris
taxa de canvi
Economia
Preu d’una divisa estrangera en termes de la unitat monetària nacional.
Expressa el nombre d’unitats monetàries nacionals que cal lliurar per aconseguir una unitat monetària estrangera En tant que preu, la taxa de canvi és determinada per les condicions d’oferta i demanda en el mercat de divises divisa Hi ha, doncs, tantes taxes de canvi com divises distintes admeses a la cotització internacional La condició d’equilibri requereix, com a mínim, que l’elasticitat de l’oferta de divises sigui més gran que l’elasticitat de la demanda, condicions que són configurades per l’estructura productiva pròpia de cada país i la seva posició relativa en els intercanvis…
temps de prova
Economia
Dret del treball
Condició expressa, fixada legalment o voluntària, en el contracte de treball per la qual cadascun dels contractants pot dissoldre el contracte si no està satisfet de les prestacions de l’altre contractant durant aquest temps.
Altrament, passat el període fixat, el contracte esdevé automàticament formalitzat pel temps o feina predeterminats