Resultats de la cerca
Es mostren 256 resultats
programació econòmica
Economia
Conjunt de tècniques de racionalització de l’activitat econòmica que tenen per objecte la determinació de la mesura i periodificació amb què han d’ésser aplicats certs mitjans per a l’obtenció d’un objectiu prefixat.
Aquesta programació pot ésser efectuada per una empresa privada o per un organisme estatal, segons quin sigui l’objectiu a què es refereixi i l’abast que hagin de tenir els seus resultats, emprant en cada cas la tècnica més adequada Així, hom l’ha aplicada tant al càlcul de provisions d’estocs de primeres matèries, de productes acabats, de selecció d’inversions, com a la utilització de la xarxa de transports i altres serveis públics En qualsevol cas, el principi de racionalitat suposa l’obtenció d’un màxim rendiment amb un mínim esmerç de mitjans i, per a la seva resolució, tant l’objectiu…
àgio
Economia
Guany obtingut per la sobrevaloració que han experimentat actius monetaris de l’empresa.
ordenació de pagaments
Economia
Distribució de pagaments que s’han d’efectuar per les caixes de l’estat.
disàgio
Economia
Pèrdua causada per la infravaloració que han experimentat els actius monetaris de l’empresa.
afidàvit
Economia
Document amb el qual una persona estrangera demostra que certs valors mobiliaris seus han estat gravats en el seu país d’origen, motiu pel qual han de quedar exclosos de pagament dels impostos corresponents en el país de recepció, evitant la doble imposició.
pressió fiscal
Economia
Relació entre els imposts que han estat recaptats i la renda nacional o el producte nacional brut d’un país.
Indica la part dels ingressos que passen a poder de l’estat, i és una mesura de la capacitat de despesa pública i, per tant, de la possibilitat d’intervenció de l’estat en l’economia
cost d’oportunitat
Economia
Valor de les despeses alternatives que no han estat triades a favor d’una mercaderia o d’un servei determinats.
A la pràctica, els preus monetaris no reflecteixen sempre els costs d’oportunitat, a causa de la imperfecció de coneixements, dels costs socials, etc Aquest concepte fou definit per l’escola austríaca
pla general de comptabilitat
Economia
Conjunt sistemàtic de regles, procediments, principis d’organització i recomanacions, elaborat per un organisme oficial, que han de seguir totes les empreses.
Aquest pla aplica comptablement la legislació mercantil i té implicacions per a les obligacions fiscals Els plans són revisats en funció de l’evolució de la comptabilitat, de l’economia i de les necessitats d’harmonització entre els estats directives de la Comunitat Europea A França fou creat pel Conseil national de la comptabilité , amb el Plan comptable général , el 1982 a Espanya, per l' Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas , amb el Plan General de Contabilidad , el 1990
diari
Economia
Llibre de comptabilitat principal i obligatori on són enregistrades totes les operacions efectuades diàriament i en l’ordre en què ho han estat.
És el resum de tots els llibres auxiliars i la base del major
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina