Resultats de la cerca

Les cambres d’indústria foren creades a l’Estat espanyol el 1911, a les zones més industrialitzades als Països Catalans, la Cambra Oficial d’Indústria de Barcelona amb jurisdicció sobre tot el Principat, fusionada el 1967 amb la Cambra Oficial de Comerç i Navegació, i la Cambra Oficial d’Indústria de València amb jurisdicció sobre les províncies de València i Alacant

Segons la legislació espanyola, els agents de duanes són sotmesos a la jurisdicció del ministeri de finances i considerats, a alguns efectes penals relacionats amb el contraban, com a funcionaris públics Estan organitzats collectivament en els collegis oficials d’agents i comissionistes de duanes

Sorgides a l’Estat espanyol a la fi del segle XIX entre les primeres, la de Barcelona, prengueren caràcter oficial obligatori, uniforme i amb jurisdicció provincial al costat de les locals en poblacions prou importants a partir del 1919 La creació, efímera, de les cambres de la propietat rústica 1929-30 feu que les urbanes prenguessin la denominació de cambres de la propietat urbana

Hi intervé un sindicat internacional de bancs i és subscrita en gran part per inversors, la moneda nacional dels quals és una altra que la de denominació de l’emprèstit

Tenia com a precedents dues juntes de nom semblant, creades el 1692 i el 1735 per tal de reactivar l’economia catalana junta de comerç Fou fundada arran de la restauració del cos de comerç de Barcelona, autoritzada, després de moltes peticions, per Ferran VI d’Espanya Carles III en confirmà la creació 1760 i n'aprovà les ordenances 1763 El marquès de La Mina, capità general de Catalunya, es negà a cedir-li l’edifici de la Llotja, però el seu successor, comte de Ricla, l’hi cedí 1767 en canvi d’una quantitat destinada a obres públiques La Junta tenia jurisdicció damunt tot el…

Monopolitzada per l’estat en la major part dels països, la loteria s’ha convertit en una renda pública La loteria d’àmbit estatal creada per Carles III 1763 fou estesa aviat als Països Catalans el sorteig se celebrava a Madrid, fet que comportava tancar la venda de bitllets amb molta d’anticipació i molt de retard en la informació dels premis anunciats al Diario de Barcelona i en els cobraments Al costat d’aquesta loteria oficial florí una munió de rifes benèfiques, d’àmbit local, a la darreria del segle XVIII, per tal de palliar la crisi de mà d’obra causada per les guerres…

Fins el 1898 gairebé no tingué activitat, però fou reorganitzada aquest any i començà a participar en la vida econòmica de Mallorca, en la qual ha tingut un paper molt destacat Cal esmentar la seva participació en la creació de l’Escola de Comerç 1900-07, del Foment del Turisme 1905, l’organització de l’Exposició de productes de les Balears 1910, la creació de l’Escola de Nàutica 1920 i la participació activa en l’avantprojecte de l’Estatut d’Autonomia de les Illes 1932 El 1899 publicà un butlletí que, fins que desaparegué el 1976, assolí un interès especial per al coneixement de les Illes…

L’origen radicava en l’adopció a la Castella de Carles II dels models mercantilistes europeus, en la creació 1679 a Madrid d’una Junta General de Comercio, i de delegacions a d’altres ciutats de la monarquia, que esdevingueren també juntes de comerç a València 1692 i a Barcelona 1692 —en la formació d’aquesta intervingué NFeliu de la Penya—, bé que tingueren una vida efímera i deixaren de funcionar el 1695 i el 1697, respectivament La de Madrid fou reorganitzada el 1730 amb el nom de Junta General de Comercio y Moneda Al s XVIII l’abolició o la vida precària dels cossos de comerç dels Països…

La lletra de canvi, que hom estén en paper imprès i timbrat, de la classe i la categoria que corresponguin, ha de complir i ha de fer constar uns requisits determinats ha de detallar la data i el lloc en què és lliurada, la data de pagament quan hi consta també el lloc hom parla de lletra domiciliada , així com la identificació de tots els subjectes implicats en la lletra i la signatura del lliurador Pot ésser nominativa o al portador, i el terme de venciment pot ésser variable, bé que breu por ésser girada a la vista, a un terme vista, a una data, a un terme data, etc El titular…

L’assegurança es proposa de donar seguretat contra el risc, però sense que aquesta seguretat pugui ésser obtinguda per la supressió directa de la situació o de l’esdeveniment temuts, sinó tan sols per la certesa que, quan es produiran, hom podrà disposar d’un valor econòmic que el compensi Hi ha vestigis remotíssims d’institucions que, en un sentit ampli del concepte, poden ésser qualificades d’assegurances a Egipte obrers de les piràmides, a Babilònia codi d’Hammurabi, a Grècia, a Roma i a d’altres pobles de l’antiguitat Però l’origen de l’assegurança, en un sentit més estricte, cal cercar-…