Resultats de la cerca
Es mostren 100 resultats
àrea estratègica de negoci
Economia
Parcel·la o subdivisió de l’entorn específic en què es pot aplicar una mateixa estratègia a una unitat estratègica de negoci, i per tant molt pròxim a entorn competitiu.
És una part determinant d’una filera de producció, i el seu domini permet controlar la totalitat de la filera, tant cap amunt com cap avall, la qual cosa justifica els esforços de recerca de l’empresa en aquests segments La relació entre els conceptes de segment estratègic i unitat estratègica de negoci és tan estreta que molts autors parlen de segmentació estratègica per referir-se a l’agrupació de negocis que admeten o requereixen una mateixa estratègia
aval
Economia
Dret mercantil
fiança
de caràcter mercantil incorporada a una lletra de canvi, per la qual l’avalador es compromet a pagar l’import de la lletra en els mateixos casos i en la mateixa forma en què hi són obligats els altres responsables del seu pagament.
L’aval ha d’ésser fet per escrit, signant a la mateixa lletra de canvi, bé que algunes legislacions admeten l’aval en document separat de la lletra L’avalador pot reduir la seva responsabiliat limitant-la només a temps, quantitat, casos o persones determinats
swap
Economia
En el mercat internacional de capitals, intercanvi d’operacions financeres entre dues parts.
Pot adoptar diverses modalitats intercanvi d’un instrument financer a interès fix per un altre a interès variable, expressats en la mateixa moneda intercanvi d’instruments financers, tots dos a interès fix, però en diferent moneda intercanvi d’un instrument financer a interès fix per un altre a interès variable, cadascun expressat en diferent moneda intercanvi d’instruments, tots dos a interès variable i en la mateixa moneda, que difereixen en el tipus de referència que determina la variabilitat del tipus d’interès
deflactor
Economia
Factor de relació entre una quantitat mesurada en termes nominals o monetaris i la mateixa quantitat en termes reals.
aritmètica política
Economia
Denominació del corrent del pensament econòmic, que pot ésser considerat precursor de la moderna estadística, iniciat a Anglaterra per William Petty, autor de l’obra Political Arithmetic
(1860).
En la seva obra, Petty, partidari decidit del mètode empíric, es pronunciava per la necessitat de tenir dades quantificables que expliquessin científicament els resultats estadístics D’altres autors han seguit la mateixa tendència, entre ells, Charles d’Avenant i Arthur Young
reserva tècnica
Economia
Porció d’una prima, determinada per la legislació de cada estat, que la companyia asseguradora té l’obligació de destinar a garantir el cobrament del capital contractat en cas d’esdevenir-se l’eventualitat objecte de la pòlissa.
La reserva tècnica és feta obeint a fórmules matemàtiques llei de probabilitat i llei dels grans nombres i taules actuarials El conjunt de reserves tècniques de les diverses pòlisses d’una mateixa companyia han d’ésser invertides en el sector públic o privat en valors especialment qualificats
accident
Economia
Esdeveniment incontrolat, de causes naturals, humanes o mecàniques, que provoca desperfectes o danys d’ordre i consideracions diverses
En assegurances, si l’accident ha ocorregut dins del període de vigència de la pòlissa i ha produït danys totalment o parcialment coberts, l’asegurat té el dret de percebre una indemnització Es considera un sol i únic sinistre el contingut de danys o perjudicis derivats d’una mateixa causa
buy-out
Economia
Terme que en anglès significa ‘comprar la part de’ i que designa la compra, total o parcial, d’una empresa per part dels agents econòmics que hi treballen: directius o treballadors.
Normalment és feta mitjançant un endeutament garantit pels actius de la mateixa empresa L’operació consisteix en la creació d’una societat holding , que negocia l’endeutament, i en la compra de les accions Sol anar acompanyada d’alguns avantatges fiscals o de crèdits bonificats Té una gran tradició als països anglosaxons
base imposable
Economia
Dret fiscal
Quantia del capital, de la renda, utilitat o despesa, que ha estat fixada legalment i sobre la qual recau un tribut determinat.
Normalment és establerta per la declaració del contribuent, però també pot ésser-ho automàticament a partir d’altres imposts ja fixats, a través d’estudis objectius fets per organismes mixts del fisc i dels contribuents que assenyalen uns mòduls uniformes per a cada fet imposable, o directament per la mateixa administració sistema de jurats tributaris