Resultats de la cerca

Demostrà que en el període de 1861-1957, a la Gran Bretanya, la relació d’aquestes dues variables fou inversa d’una manera estable, la qual cosa contradeia la recomanació, fins aleshores ortodoxa, que per a reduir l’atur calia abaixar els salaris

L’economia ortodoxa distingeix entre subjectes econòmics, microeconòmics i macroeconòmics, segons que la decisió del subjecte tingui una repercussió en l’àmbit particular o en l’àmbit agregat, bé que la respectiva incidència que ambdós tipus de subjecte tenen en l’economia real no pot deslligar-se de les característiques del sistema econòmic en què s’insereixen

Professor a Cambridge des del 1924 i dirigent del partit comunista Criticà la teoria ortodoxa, tot absorbint-ne elements, en les seves obres Magyes 1926, Political Economy and Capitalism 1937 i Theories of Value and Distribution 1973 Estudià l’economia soviètica i defensà, pels volts dels anys trenta, la racionalitat econòmica del socialisme centralitzat Economic Theory and Socialism , 1955 En un nivell analític treballà sobre la transformació dels valors en preus i models de creixement Economic Growth and Planning , 1960 El treball Studies in the Development of Capitalism 1946…

Més que l’objecte de l’intercanvi —que pot ésser béns físics, serveis, força de treball, diners, etc—, el que caracteritza l’existència d’un mercat és el procés o la forma de l’intercanvi D’altra banda, el mercat no va associat necessàriament a una localització física, sinó que, en funció de la mercaderia, depèn dels mitjans de comunicació i dels transports El mercat apareix com el mecanisme fonamental de l’intercanvi quan la divisió del treball i l’especialització entre productes independents s’estén En la mesura en què el mode de producció capitalista es caracteritza pel màxim…

Ataca l’existència d’aranzels, les restriccions quantitatives i d’altres mitjans que limitin la circulació de productes entre països, malgrat la que justifica l’existència de control i imposicions amb objectius fiscals o sanitaris Al segle XVII fou usat per a indicar la lliure entrada als gremis i companyies de comerç i més tard com el dret de mercadejar a l’estranger al marge de les companyies El lliurecanvisme prengué cos durant el segle XVIII per mitjà de la fisiocràcia laissez faire, laissez passer, le monde va par lui-même i d’Adam Smith, que establiren que la divisió internacional del…