Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
sanció econòmica
Economia
Cadascuna de les mesures de política econòmica, efectuades per un o diversos estats, contra un altre, per a forçar-lo a modificar una política que afecta les relacions internacionals o els drets humans.
Consisteix en prohibicions, totals o parcials, d’invertir-hi, comerciar-hi, tenir-hi relacions financeres, etc Generalment, no reïxen perquè són obviades per mesures internes reserves, articles substitutoris o externes ús d’estats neutrals o d’empreses atretes pels guanys
Abbot P. Usher
Economia
Historiador nord-americà de l’economia.
Graduat a Harvard, fou professor de les universitats de Cornell 1910, Boston 1920 i Harvard 1922-49 És autor de The History of the Grain Trade in France, 1400-1710 1913, A History of Mechanical Inventions 1929 i Early History of Deposit Banking in Mediterranean Europe 1943 Els principals temes de què tractà en altres monografies seves són el desenvolupament dels mercats de cereals a l’engròs i les lletres de canvi negociables Segons la seva visió, la història econòmica hauria de bastir-se amb estudis parcials aprofundits, suggeridors de relacions causals i temes més amplis
termini
Economia
Cadascun dels pagaments parcials que es fan a temps fixats fins a completar una suma a pagar.
John Forbes Nash

John Forbes Nash
Nobel Media AB
Economia
Economista i matemàtic nord-americà.
Format al MIT i a la Universitat de Princeton, on obtingué el doctorat el 1950, des d'aquest any hi realitzà la major part de la tasca docent i de recerca Dedicà les seves recerques sobretot a la teoria dels jocs dins la qual formulà la noció d'equilibri equilibri de Nash i en la qual estableix un criteri per a situacions estàtiques segons les perspectives de beneficis dels diferents agents actuants Aquest concepte fou d'importància crucial per al desenvolupament de la teoria de jocs de suma no zero, i també en ciències polítiques, economia i biologia, i li valgué el premi Nobel d'economia…
terme
Economia
En una venda a termes, cadascun dels pagaments parcials que hom fa a temps fixats fins a completar una suma a pagar.
És anomenat també termini
Jacques Necker

Jacques Necker
© Fototeca.cat
Economia
Història
Financer i home d’Estat francès.
El 1747 s’establí a París com a agent de banca Enriquit ràpidament, el 1765 actuà de banquer, però el 1772 deixà les finances per la política Publicà obres d’economia política defensant la necessitat d’un sistema reglamentarista a la manera de Colbert i criticant el liberalisme econòmic i, per tant, Turgot Essai sur la législation et le commerce des grains , 1775 Nomenat director general del tresor 1776 i de finances 1777, seguí una política de reformes parcials —estalvi, supressió de càrrecs, finançament per emprèstits— Introduí també reformes de caire filantròpic —abolició de…
economia urbana

Economia urbana. Proposta de Y.Krawchuck d’ordenació regional en una colonització per a 1,5-2 milions d’habitants a l’URSS (1, centre per a 0.5-1 milió d’habitants; 2 i 3, ciutats satèl·lits agroindustrials; 4, agrogoroda; 5, habitatges i indústria; 6, indústria pesant; 7, indústria lleugera; 8, distribució i comerç; 9, grans nusos de comunicacions; 10 aeroports
© Fototeca.cat
Economia
Geografia
Branca de la ciència econòmica dins l’economia espacial (espai) que analitza les relacions socials de producció i distribució específiques que s’originen en el marc de les aglomeracions urbanes i n’extreu lleis generals.
Definida la ciutat com el conjunt d’un mercat local de treball, una àrea puntual de serveis i un mercat de sòl urbà, l’economia urbana analitza, doncs, les condicions de la reproducció de la producció i de la força de treball habitatge, transports, sanitat, ensenyament, informació, etc El creixement de les ciutats durant la primera etapa industrialitzadora i les altes taxes de mortalitat de la classe obrera, que posaren en perill la reproducció de la força de treball, marcaren l’inici de l’anàlisi de les condicions de vida dels treballadors per part dels metges higienistes higienisme…
indústria cinematogràfica
Economia
El cinema exigeix importants inversions i genera un gran nombre d’economies externes, la qual cosa converteix la indústria cinematogràfica en una de les més importants indústries de béns de consum.
Al començament del s XX els productors venien les pellícules per metres directament als exhibidors ambulants, però amb l’aparició dels locals cinematogràfics i la producció de llargmetratges la indústria es diversificà fins a formar el circuit producció-distribució-exhibició els productors cedeixen temporalment els drets sobre unes pellícules als distribuïdors els exhibidors és a dir, els locals de cinema en lloguen una còpia als distribuïdors La producció és molt lligada a diverses indústries auxiliars Fins el 1914 el cinema es desenvolupà a França, els EUA i la Gran Bretanya, on es…