Resultats de la cerca

Sovint tenen annexa una zona franca La recuperació econòmica catalana, iniciada vers el 1680, determinà la necessitat de l’establiment d’un port franc a Barcelona, per tal d’estimular el tràfic comercial El Consell de Cent deliberà, el 1701, de sotmetre la petició d’un port franc a les corts catalanes, aleshores reunides davant Felip V, que ho concedí L’inici de la guerra de Successió 1705 n'interrompé la realització, però el rei arxiduc Carles III reiterà la concessió i hom construí l’anomenada Casa del Port Franc, fora de les muralles, a l’actual…

Pot ésser establert segons la durada del transport per dies, per mesos o pel temps de viatge, el volum que ocuparan les mercaderies al vaixell o les característiques de les mercaderies pel pes, per les dimensions o pel nombre d’unitats d’embalatge El noli és pagat, normalment, al port de destinació o, quan hom ho estableix així, al port de sortida Malgrat que és obligatori de fer constar l’import del noli a la pòlissa del transport anomenada també pòlissa de noli i al coneixement d’embarcament, l’incompliment d’aquesta norma no implica legalment l’anullació del…

Malgrat propugnar nous tipus d’organització econòmica, no té res a veure amb l'arbitrisme, pel fet de rebre el suport de sòlids grups econòmics lligats a iniciatives comercials concretes i als òrgans de poder polític Propugnava la desaparició de la multiplicitat d’imposts i llur substitució per un únic impost que liberalitzés el comerç, el manteniment del proteccionisme però dintre un comerç més lliure i en relació amb un port franc i, finalment, l’associació dels particulars en companyies comercials La major part d’aquest programa fou portat a la pràctica abans d’acabar el segle…

Participa amb el 40% a Nova Icària, SA NISA, encarregada de la construcció i comercialització d’habitatges de la Vila Olímpica, i amb el 50% a Port Olímpic de Barcelona POBASA, responsable de la seva gestió i comercialització

El 1900 promogué la fundació de l’Escola de Comerç de Ciutat, i el 1910 collaborà en l’organització de l’Exposició de Productes de Balears Publicà un treball sobre la hisenda municipal de Palma 1911 i un altre defensant la conveniència d’obtenir un port franc a Mallorca 1919

Mestre de les monedes 1435, argenter 1440 i conseller 1442 de Carles VII, que l’ennoblí 1441, i comissari reial als estats del Llenguadoc 1444, contribuí al sanejament de la moneda francesa El 1432 inicià el comerç amb l’Orient el seu centre fou Montpeller i el port d’Aigüesmortes més tard, també Marsella Disposà d’una flota Conjugà el valuós intercanvi amb l’Orient —sobretot d’espècies— amb d’altres activitats comercials, i prengué en arrendament les mines reials del Lionès i del Beaujolais La xarxa dels seus afers i agents s’estengué per tota la Mediterrània i França, i fins a…

Presidí l’Associació de Consignataris de Barcelona 1928-32 i 1945-60 i fou vicepresident 1954-57 de la Cambra de Comerç i Navegació Fundà la Mútua d’Accidents Portuaris i la TOMSA ~1933 per tal de palliar la indefensió laboral dels obrers portuaris Fou vicepresident 1946-47 de la Junta d’Obres del Port de Barcelona

Posseeix dues plantes moledores d’oli i farina de soia a Tarragona —on té, a més, importants installacions al port— i a Reus Baix Camp És controlada per la multinacional nord-americana Cargill Incorporated, líder mundial dels cereals i la soia Primera empresa del sector a l’Estat espanyol, el 1983 obtingué una xifra de vendes de 60271 milions de pessetes i ocupava 150 empleats

Des de la seva creació, i reiterant la personalitat del seu fundador, ha mantingut una especial atenció a l’obra social i cultural, gestionada des del 1991 per la Fundació Guillem Cifre de Colonya Fins els anys seixanta mantingué una sola oficina a Pollença, i els setanta i vuitanta, amb l’obertura d’oficines a Alcúdia, el Port d’Alcúdia i Palma, inicià una moderada expansió en l’àmbit insular, tant en l’aspecte financer com d’obra cultural i social Ha estat pionera en l’estudi d’alternatives per a instaurar l’estalvi ètic

Patrocinà la construcció del port de Tarragona 1802, en part finançat per ell, amb utilització de ferro de les seves mines d’Alins de Vallferrera, al Pallars Sobirà El 1809 presidí la comissió de finances del congrés celebrat a Tarragona, i el 1810 fou elegit diputat a les corts de Cadis El 1822 fou alcalde primer de Tarragona Feu construir a la seva ciutat, al carrer de Cavallers, la Casa Castellarnau , decorada per Josep Flaugier, i convertida en museu el 1969 Era pare de  Josep Antoni de Castellarnau i de Camps