Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
principi d’acceleració
Economia
Principi, anomenat també de la demanda derivada, segons el qual els canvis en la demanda de béns de consum produeixen variacions més que proporcionals en l’estoc necessari de béns d’esmerç.
Explica els efectes acumulatius dels processos d’expansió i de contracció Segons Harrod, el principi d’acceleració defineix una relació funcional entre la demanda de béns finals i la demanda de béns de producció Aquesta relació depèn de la durabilitat de l’equip capital Fou definit, el 1909, per AAftalion i, de manera definitiva, per John Maurice Clark, el 1919 Els materials empírics de WCMitchell foren la base del treball de Clark El 1939 Samuelson introduí el principi en el seu model dinàmic d’arrel Keynesiana El principi d’acceleració ha esdevingut…
principi de subsidiarietat
Economia
Principi de descentralització segons el qual el nivell més idoni per a adoptar decisions correspon a l’administració territorial que es troba més a prop del problema.
És molt més eficaç, per exemple, prendre mesures a escala local per intentar solucionar el problema d’un centenar d’aturats que decidir, a les institucions europees, què cal fer perquè milions de ciutadans europeus en atur trobin ocupació
teoria dels costs comparatius
Economia
Teoria que cerca d’explicar les condicions del comerç internacional, formulada per David Ricardo i basada en la divisió internacional del treball.
Fa referència al principi segons el qual en unes condicions tècniques determinades es maximitzarà el producte obtingut si cada país o regió s’especialitzen en la producció de béns i serveis que tinguin el màxim avantatge comparatiu és a dir, el cost comparatiu de producció mínim Aquest principi explica el fet de l’especialització, bé que no pot justificar completament el lliure comerç entre estats, perquè deixa de banda les conseqüències econòmiques en regions en camí de creixement o bé de tipus monopolístic
cadena de muntatge
Economia
Seqüència d’operacions productives on es produeix el muntage de les parts en un producte final o intermedi sobre un suport mecànic, que es mou a una determinada velocitat (cadència), i sobre el qual operen els treballadors especialitzats o els robots.
Es fonamenta en el principi de la divisió del treball, segons el qual cada treballador s’especialitza en una activitat determinada, que realitza a mesura que els materials o les peces passen per davant del seu lloc de treball Fou aplicada per Henry Ford com la tècnica més eficient de producció, ja que aprofitava les economies d’escala Després, amb la introducció del sistema Just in Time, al principi dels anys setanta, i de les necessitats de satisfacció de demandes alternatives, ha deixat lloc a línies molt més flexibles
luddisme
Economia
Sociologia
Moviment sorgit entre els obrers anglesos al principi del segle XIX que destruïa les màquines de la indústria.
El luddisme rep el nom de Ned Lud o Ludd, obrer que el 1779 destruí un teler mecànic El luddisme és considerat com una reacció visceral, bé que pogués estar més o menys organitzat, a les conseqüències del maquinisme industrial els obrers identificaven com a causa dels seus mals atur, degradació del treball, baixos salaris, etc els instruments, en lloc d’atribuir-los a l’organització i el sistema de la producció industrial Tanmateix, el luddisme constitueix l’inici del moviment obrer Als Països Catalans hi hagué accions luddites a Camprodon, Alcoi i Barcelona, on foren especialment greus l’…
impost sobre béns immobles
Economia
Impost directe i real, d’origen anglosaxó i atribuït generalment a l’àmbit d’administració local, que grava el valor d’immobles urbans i rústics, tant d’ús productiu com rersidencial.
A l’Estat espanyol substituí les Contribucions Territorials Urbana, Rústica i Pecuària, i l’impost municipal sobre solars El fet imposable es concreta en el valor de la propietat de béns immobles de naturalesa rústica i urbana situats en el terme municipal respectiu, en els drets reals d’usdefruit i superfície, i també en les concessions administratives sobre els béns citats Constitueix la base del finançament municipal, atesos el caràcter inamovible del sòl i de les edificacions i la seva elevada capacitat recaptadora, i la senzillesa administrativa de la seva gestió La seva justificació es…
Karl Renner
Economia
Història
Política
Polític i economista austríac.
Diputat socialdemòcrata en el Reichstag 1907 Fou canceller de la República Austríaca 1918-20 i president del Nationalrat 1931-33 Partidari, en un principi, de l' Anschluss unió d’Àustria amb Alemanya, en acabar la Segona Guerra Mundial fou elegit president de la nova República
Luigi Amoroso
Economia
Matemàtiques
Economista i matemàtic italià.
Deixeble de Vilfredo Pareto i exprofessor d’economia política de la Universitat de Roma Ha analitzat la formació de preus en situacions de monopoli i duopoli, ampliant l’anàlisi de Walras de l’equilibri de mercat La seva obra principal és Principi di economia corporativa 1938
capitalització d’interessos
Economia
Acumulació dels interessos vençuts al capital que els ha produïts, per tal que aquesta suma sigui el nou capital productor d’interessos.
És molt semblant a l'anatocisme i, com aquest, és en principi prohibida, bé que entre comerciants és admesa la capitalització d’interessos si així hom ho pacta no pas en constituir-se l’obligació sinó al moment d’ésser exigibles els interessos es produeix així la novació de la primitiva obligació
acció sindicada
Economia
Dret mercantil
Acció vinculadda a un pacte extraestatuari, és a dir, un pacte que no s’incorpora als estatuts ni a la mateixa escriptura de constitució de la societat, sinó que és un pacte reservat entre els socis firmants, que s’obliguen a mantenir una determinada conducta.
Els pactes més comuns són els relatius al dret de vot sindicats de vot, per a mantenir una postura comuna, els relatius als drets econòmics dels accionistes per a assegurar un determinat dividend, ja que en principi la societat no té obligació de repartir-los i els relatius a la transmissibilitat de les accions