Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Charles Gide
Economia
Economista francès.
Gran divulgador dels coneixements econòmics, defensà un cooperativisme global i reformista Du droit d’association en matière religieuse 1872, Principes d’économie politique 1884, La coopération 1900 i Histoire des doctrines économiques 1904, amb ChRist
American Economic Association
Economia
Societat d’investigació econòmica fundada als EUA el 1885 per un grup de joves economistes (entre els més destacats, Richard Theodore Ely; E. Seligman i H.C. Adams), decidits a renovar el pensament econòmic del país, encallat a les darreries de l’ortodòxia clàssica.
Notablement influïts per l’escola històrica alemanya, adoptà en una primera etapa una tònica vagament socialista i reformista, que perdé ràpidament davant la influència del marginalisme representat per John Bates Clark , i posteriorment adoptà una posició eclèctica i oberta Alguns dels seus presidents han estat Frank W Taussig, Joseph A Schumpeter, Paul A Samuelson, Lerner, etc Amb els anys, arribar a enquadrar tots els economistes nord-americans
Ramón de la Sagra
Economia
Naturalista i economista gallec.
Després de residir a l’Havana 1820-35, on fundà el Jardí Botànic, viatjà per diversos països europeus i n'estudià l’economia Exposà les seves idees socials influïdes per Pecqueur en Lecciones de economía social 1840 El seu pensament, reformista i utòpic, evolucionà cap a una religiositat de caire místic, sense relació amb el moviment obrer i socialista del seu temps A partir del Bienni Progressista 1854-56 es convertí a l’absolutisme Publicà Revista de los intereses materiales y morales 1844 i Aforismos sociales 1849
John Atkinson Hobson
Economia
Economista britànic.
S'oposà a l’ortodòxia marshalliana de la seva època i elaborà la teoria del subconsum els consumidors es comporten irracionalment perquè hi ha factors institucionals que els condicionen Per contrastar els efectes de la injusta distribució de la renda proposà la implantació reformista de l' estat providència política de salaris mínims, gestió social dels negocis, etc Obres The Physiology of Industry 1889, The Evolution of Modern Capitalism 1894, The Industrial System 1909 i The Economics of Unemployment 1922 La seva aportació teòrica, poc reconeguda en principi, fou recollida en l…
Josep Zulueta i Gomis

Josep Zulueta i Gomis
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Polític i economista.
Estudià dret a Barcelona, i es doctorà a Madrid Milità en el partit d’ECastelar, però més tard s’afilià al Partido Reformista i en fou cap a Catalunya Fou diputat a les corts per Vilafranca del Penedès vint anys seguits 1903-23 Autor d’estudis tècnics de tema agrícola canals de reg, la filloxera, la rabassa morta, etc, fou president de la Lliga de Productors de Catalunya i de l’Agrupació Mútua del Comerç i de la Indústria, i fomentà les exportacions comercials catalanes a l’Amèrica del Sud Collaborà en la revista Cataluña Agrícola , i publicà opuscles de tema agrari
Joan Nuet i Vidal
Història
Economia
Dirigent obrer.
Torner, figurà en el Partit Democràtic i fou un dels signants del Manifest Democràtic Socialista de Barcelona pel juny del 1864 Posteriorment figurà en les directives de l’Ateneu Català de la Classe Obrera 1868-69 i de la Direcció Central de Societats Obreres 1869 Sindicalista no bakuninista, intervingué activament en el Congrés Obrer del juny del 1870, fou secretari de la federació barcelonina de l’AIT en 1872-73 i membre de la direcció de la Unió d’Obrers en Ferro Prorepublicà, formà part del grup sindicalista reformista en 1876-77, que volgué reconstruir el Centre Federatiu de…
Adolph Heinrich Gotthilf Wagner
Economia
Economista alemany.
Fou professor a diferents llocs, i finalment catedràtic d’economia política de la Universitat de Berlín, amb influència confessada de Rodbertus i Schäffle i molt interessat per Ricardo i Tooke Bé que no formà pròpiament part de l’escola històrica, tingué molt present la complexitat dels fenòmens econòmics i fugí d’un capteniment excessivament teòric Reformista, bé que políticament conservador, és un exponent del “socialisme de càtedra” Fou president del Verein für Sozialpolitik El camp d’estudi on es mostrà més original fou el monetari, en el qual féu treballs considerables La…
Henry George
Economia
Economista nord-americà.
Autodidacte i gran viatger, alternà, després del 1860, els estudis econòmics amb la divulgació periodística i amb el treball al partit demòcrata Influït pels fisiòcrates, estudià els clàssics, especialment la teoria de la renda de Ricardo, sobre la base dels quals elaborà, en l’obra Progress and Poverty 1879, una defensa de l’impost únic sobre la propietat de la terra i l’eliminació dels impostos sobre el treball i el capital, amb l’objectiu d’evitar la font de conflictes i de crisis econòmiques També publicà, entre altres obres, Social Problems 1883, Protection or Free Trade 1886, The…
Florentino Pérez Rodríguez
Economia
Enginyer, empresari i dirigent esportiu castellà.
Enginyer de camins, canals i ports per la Universitat Politècnica de Madrid 1971, fins el 1976 treballà en el sector privat, i fou director general 1973 de l’Asociación Española de la Carretera, formada per constructores d’infraestructures Posteriorment passà a l’administració pública, on fins el 1982 ocupà càrrecs en les àrees de sanejament, transport i agrícola El 1979 fou elegit regidor per Unión de Centro Democrático UCD a l’Ajuntament de Madrid Posà fi a la seva activitat política amb el fracàs de l’operació reformista de Miquel Roca i Junyent 1986, en la qual participà…
Guillem Oliver i Salvà
Economia
Història
Home d’empresa i polític.
De jove viatjà per França i Itàlia i adquirí un pensament liberal Vers el 1795 s’installà al Principat per administrar-hi els béns de Nicolau Llabrés d’Armengol Completà la seva formació al despatx de l’escrivà Cortadellas, i al principi de segle, ja amb capitals propis, es traslladà a Tarragona, on es dedicà al comerç de grans També invertí en agricultura a Lleida, cosa que el portà a combatre els drets de reminiscència feudal que entorpien l’expansió agrària Durant la guerra del Francès fou cònsol del rei al Consolat de Tarragona i comissionat per la Junta Superior del Principat a Mallorca…
,