Resultats de la cerca
Es mostren 962 resultats
Lloyd’s
Economia
Institució britànica d’assegurances formada per l’associació d’asseguradors individuals.
Té origen en les reunions de negociants i comerciants marítims al cafè obert per Edward Lloyd el 1688, d’on sortiren els primers acords de garantir, mitjançant el pagament de primes, els riscs dels viatgers Convertida en corporació 1871, subscriví, des del 1911, tot tipus d’assegurances, llevat de les de vida El 1974 tenia uns 7 500 membres agrupats en sindicats que accepten el risc sobre la base de la responsabilitat total i illimitada dels membres El 75% de les primes rebudes provenen de les assegurances marítimes L’activitat de la Lloyd’s és internacional És el centre d’…
Eric S. Maskin

Eric S. Maskin
© Cliff Moore/National Science Foundation
Economia
Economista nord-americà.
Llicenciat en matemàtiques a la Universitat de Harvard 1972 i doctorat en matemàtiques aplicades 1976, cursà un màster a la Universitat de Cambridge 1977, on treballà de professor 1976 Del 1980 al 1984 donà classes a l’Institut de Tecnologia de Massachusetts i, des de l’any 2000, exerceix la càtedra Albert O Hirschman de professor de ciències socials de l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton És membre de l’American Academy of Arts and Sciences, de l’Econometric Society, de la qual va ser president 2003, i forma part de l’European Economic Association A partir dels estudis econòmics…
Myron S. Scholes
Economia
Economista nord-americà.
Catedràtic de finances de la Graduate School of Business de la Stanford University El 1973 publicà, amb F Black, la fórmula Black-Scholes , que valorava científicament les opcions financeres Rebé el premi Nobel d’economia 1997, juntament amb RC Merton
William S. Vickrey
Economia
Economista canadenc naturalitzat nord-americà.
Es graduà a la Universitat de Yale el 1935 i es doctorà a la de Columbia el 1947, on ensenyà fins a la mort Collaborà també en la tasca de fixació de preus en diversos serveis públics transport subterrani a Nova York, urbà a l’Índia, Argentina, Veneçuela o Washington Compartí el premi Nobel d’economia el 1996 amb James AMirrlees per les seves contribucions a la teoria dels incentius en condicions d’informació asimètrica
Diner’s Club
Economia
Organització internacional de crèdit per al consum creada als EUA el 1949.
Els socis disposen d’una targeta personal i intransferible que permet d’abonar al final de cada mes i amb moneda nacional totes les despeses efectuades als establiments acollits al club
Edmund S. Phelps
Economia
Economista nord-americà.
Economista nord-americà Graduat a la Universitat d’Amherst 1955 i doctorat a la de Yale 1959, després d’uns anys en aquesta universitat i a la de Pennsilvània, el 1971 fou nomenat professor a la Universitat de Columbia, on desenvolupà la major part de la seva carrera acadèmica i científica Ha tingut càrrecs d’assessor i consultor en diversos organismes del seu país i internacional, entre els quals el Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament BERD en 1991-1994 El 1981 ingressà a l’Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA i el 2000 fou nomenat membre honorífic de l’Associació Econòmica…
peritatge
Economia
Avaluació dels danys soferts en un objecte assegurat, efectuada per un perit, per tal de determinar el valor que correspon indemnitzar.
Tjalling Charles Koopmans
Economia
Economista nord-americà d’origen holandès.
Professà a les universitats de Rotterdam 1936-38 i de Yale des del 1955 Investigà la problemàtica de l’eficiència i l’assignació òptima dels recursos i la formació dels preus Fou guardonat amb el premi Nobel d’economia el 1975, juntament amb LVKantorovič
cafè
cafè El Cafè de les Delícies de Barcelona (s XIX)
© Fototeca.cat
Art
Economia
Establiment on hom serveix la beguda anomenada cafè
, i també licors, refrescs, etc.
L’existència del cafè com a establiment públic és documentada a l’Aràbia des del s XV D’allà passà a Turquia, des d’on es difongué a Europa a través de Venècia a mitjan s XVII A Anglaterra, en fou l’introductor el grec Pas Rosee, el qual obrí un establiment a Londres 1652 foren també importants el Saint James i el Rose A Alemanya, el primer lloc on hom obrí un cafè fou a Leipzig 1674, seguit de Ratisbona i de Stuttgart A França fou el sicilià Francesco Procopio dei Coltelli qui obrí 1702, a París, diversos establiments d’aquesta mena, tals com el de la rue de Tourmon…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina