Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
sanejament empresarial
Economia
Conjunt de mesures tècniques, organitzatives i financeres per a reconstituir les bases eficients d’una empresa que es troba en una situació crítica, amb la intenció de mantenir-la i salvar-ne els llocs de treball.
En són elements imprescindibles una diagnosi i un planejament de mesures Les mesures tècniques i organitzatives suposen l’adaptació de l’estructura i l’activitat a un projecte planejament estratègic empresarial, mentre que, les financeres, possibilitaran els mitjans per a realitzar-lo ajustant el balanç, emprant nous mitjans, retardant els pagaments, etc
Junta de Sanejament
Economia
Organisme autònom de caràcter administratiu creat el 1981 i adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
Li correspon la promoció, l’execució i l’explotació de les infraestructures d’evacuació d’aigües residuals, de les estacions depuradores i dels emissaris submarins, com també dels sistemes de reutilització de les aigües depurades
reforma econòmica
Economia
Expressió aplicada al procés pel qual els estats ex-comunistes d’Europa, d’una eocnomia de planificació central de tipus soviètic i d’integració al COMECON passen a una altra de mercat concurrencial.
La reforma implica un ajustament estructural complet nou ordenament liberalitzador, privatització d’empreses, modernització productiva, estabilització, etc, amb un sanejament de les nombroses ineficiències existents Les estratègies emprades van de la “teràpia de xoc” al gradualisme, i han trobat un ampli suport en la cooperació internacional BERD, OCDE, etc
Treuhandanstalt
Economia
Institució fiduciària alemanya creada el 1990 que, amb seu a Berlín i delegacions diverses, s’encarrega de la privatització de les empreses estatals de la ex-República Democràtica Alemanya.
El procés implica l’ajut al sanejament empresarial, quan la viabilitat és possible, i la urbanització de terrenys industrials A mitjans 1991 havia venut 2 600 empreses mantenint-hi 526 000 llocs de treball Una nova llei, que prioritza les noves inversions sobre els antics drets de propietat, ha accelerat el procés
Unió Industrial Bancària
Economia
Entitat bancària constituïda a Barcelona el 1963 per a la promoció de societats industrials o agrícoles.
El capital inicial de 600 milions de pessetes fou subscrit per uns quatre-cents industrials espanyols, pel Banc Atlàntic i el Banco de Ribagorza i per diversos grups financers estrangers Fou el banc promotor de les autopistes catalanes —Autopistas Concesionaria Española SA— Afectat per la crisi financera, el 1982 passà sota el control del Fondo de Garantía de Depósitos para Establecimientos Bancarios, el qual procedí al seu sanejament i venda al Banco Hispano Americano, que el fusionà amb el Banco Urquijo, creant el Banco Urquijo-Unión SA, amb domicili a Madrid
cànon ambiental d’abocament
Economia
Cànon que grava l’abocament d’aigües residuals procedents de sanejaments urbans, establiments industrials i altres punts susceptibles de degradar la qualitat de les aigües.
Els abocaments autoritzats per la llei d’aigües graven amb un cànon destinat a la protecció i millora del medi receptor de cada conca hidrogràfica L’import del cànon resulta de multiplicar la càrrega contaminant de l’abocament, expressada en unitats de contaminació, pel valor que s’assigni a cada unitat, i els titulars de les autoritzacions l’han de pagar a l’organisme competent de la conca, que el destina a la protecció de la qualitat de les aigües prevista en el pla hidrològic de la conca i el pla nacional de sanejament i depuració
Crédit Lyonnais
Economia
Banc francès, creat a Lió el 1863.
El 1888 establí una sucursal a Barcelona, amb motiu de l’Exposició Internacional És un dels primers grups bancaris francesos, i disposa d’una abundant xarxa internacional, a través de sucursals, participacions i filials, especialment als països de l’antiga Àfrica francesa, l’Amèrica Llatina i Europa Nacionalitzat el 1946, el 1991 absorbí la Banca Jover, les filials de la qual hagué de vendre el 1998 com a part del pla de sanejament per a superar la crisi en què entrà des de la meitat dels anys noranta El 1999, any en què els fons propis eren de 77 210 milions d’euros, hom n'…
fons de garantia de dipòsits
Economia
Entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, en el patrimoni de la qual contribueixen i participen el Banco de España i la banca privada.
A fi de garantir als dipositaris i comptecorrentistes l’import fins a una determinada quantitat dels dipòsits constituïts en els establiments dels bancs adherits al sistema També participa activament en totes les operacions de sanejament d’entitats bancàries en crisi, tot assumint transitòriament la titularitat de les participacions, tot participant en la gestió, etc Arran de la crisi del 2008, el govern espanyol, com d’altres, decidí incrementar l’import dels diners garantits per compte i titular fins a 100 000 euros, enfront del límit anterior de 20 000 euros La mesura es…
Societat Anònima de Fibres Artificials
Indústria tèxtil
Economia
Empresa tèxtil constituïda el 1923 per la unió de la Societat Espanyola de Seda Viscosa, creada el 1906 pel grup familiar Vilà i iniciadora de la producció de fibres artificials a l’Estat espanyol, i un grup industrial francès.
Domiciliada a Madrid, amb oficines a Barcelona i París, les installacions industrials es localitzaren al barri de l’estació de Blanes la Selva Durant la Guerra Civil de 1936-39 fou bombardejada la reconstrucció fou difícil i costosa El 1951 signà contracte amb RHODIACETA —empresa aleshores amb la llicència d’explotació del niló a l’Estat espanyol— i el 1953 inicià la fabricació de niló a Espanya El 1959 obtingué la concessió de la Imperial Chemical Industries de Londres per a la fabricació de polièster Després de successives ampliacions, vers el 1970 fou inaugurada una nova planta industrial…
Florentino Pérez Rodríguez
Economia
Enginyer, empresari i dirigent esportiu castellà.
Enginyer de camins, canals i ports per la Universitat Politècnica de Madrid 1971, fins el 1976 treballà en el sector privat, i fou director general 1973 de l’Asociación Española de la Carretera, formada per constructores d’infraestructures Posteriorment passà a l’administració pública, on fins el 1982 ocupà càrrecs en les àrees de sanejament, transport i agrícola El 1979 fou elegit regidor per Unión de Centro Democrático UCD a l’Ajuntament de Madrid Posà fi a la seva activitat política amb el fracàs de l’operació reformista de Miquel Roca i Junyent 1986, en la qual participà…