Resultats de la cerca

La inversió en actius reals és de caràcter físic i la financera, és representada per un títol o una anotació en compte desmaterialització de títols-valors Les transaccions corresponents són fetes als mercats financers organitzats primaris i secundaris, subdividits en mercats especialitzats euromercat, mercat hipotecari, etc

Hom distingeix el resultat essencial d’un procés complet de producció, o producte principal, dels secundaris i subproductes que poden derivar-se d’aquell També cal diferenciar el producte acabat, llest per a ésser consumit, d’aquells productes semielaborats, la utilització dels quals depèn d’un tractament posterior

Als Estats Units d’Amèrica, on fou creat, el 1961, és negociable als mercats secundaris també ho és a l’euromercat i a la Gran Bretanya El risc és associat al banc i la negociació li dóna una gran liquiditat, aprofitada per les empreses en llur gestió de tresoreria A la Gran Bretanya fou implantat el 1966 a Espanya, el 1969, i a França el 1985

Constitueix un mitjà de manteniment de la riquesa per als que el posseeixen i un passiu per als que el generen Poden ser actius financers primaris accions, obligacions, etc gestionats per intermediaris del mercat, amb especial protagonisme dels brokers , dealers i market makers , i actius financers secundaris comptes corrents, comptes d’estalvi, lletres de canvi, etc, l’acceptació dels quals pels estalviadors genera fluxos de fons que transformen el curt termini en llarg termini i promouen la inversió i el creixement econòmic

Els actius financers, nominals o al portador, poden ésser de renda fixa o variable, segons que produeixin una utilitat fixa o indexada determinada d’antuvi o una quantitat variable proporcional als beneficis o resultats de la societat o l’organisme emissor Els títols emesos per l’estat són anomenats deute públic deute 2 6 o cèdules per inversions, i poden ésser amortitzables o no amortitzables llavors reben el nom de deute perpetu Les emissions de deute públic poden ésser considerades com a instruments finançadors de les activitats de l’estat i com a instruments de política autoinflacionista…

L’adob, per tant, augmenta la fertilitat d’un terreny Els elements químics que en més gran quantitat extreuen els vegetals del substrat per tal de subvenir a llurs necessitats sintetitzadores són el nitrogen, el fòsfor i el potassi Consegüentment seran aquests els elements que més sovint escassejaran a les terres de conreu, atesa l’explotació intensiva a què són sotmesos Els adobs, fonamentalment, pretenen de corregir aquesta escassesa o mancança, bé que a vegades també forneixen altres elements secundaris, que normalment ja són en quantitat suficient al sòl Sovint també aporten…