Resultats de la cerca
Es mostren 101 resultats
de trànsit
Economia
Dret fiscal
Dit de les mercaderies que no paguen drets d’entrada en un indret que no fan sinó travessar.
mercat obert
Economia
Mercat de crèdit en el qual no intervé l’element de solvència personal, sinó el valor objectiu dels títols.
La borsa de valors és el típic mercat obert Les anomenades operacions de mercat obert són un important instrument de política econòmica que té com a finalitat controlar la quantitat de diner existent en el país La mecànica d’aquestes operacions consisteix en la venda de valors a la borsa per part de les autoritats monetàries, amb la qual cosa immobilitzen els actius líquids en títols i retiren, per tant, de la circulació una part del diner en possessió dels particulars i els bancs Inversament, quan les autoritats monetàries desitgen d’incrementar les disponibilitats líquides en mans del…
treball temporal
Economia
Relació contractual de prestació laboral sense caràcter indefinit, sinó per un període concret de temps, que pot ésser fins i tot d’hores.
Permet flexibilitzar la relació de treball i abaratir-ne els costs per als empresaris
escola bancària
Economia
Denominació del grup d’economistes anglesos que s’oposaren al Peel Act del 1844 i a les tesis de la Currency School.
Cal assenyalar entre ells, en primer lloc, Thomas Tooke John Fullarton i James William Gilbart Tingué l’adhesió de la majoria dels principals economistes, en especial de John Stuart Mill, contra els homes pràctics i els funcionaris del Banc d’Anglaterra Les seves crítiques poden ésser sintetitzades en tres idees principals En primer lloc, el control de l’emissió és insuficient per a garantir l’estabilitat si hom vol aconseguir-la mitjançant restriccions, cal plantejar-se alhora la qüestió dels dipòsits bancaris El mecanisme de control no ha de consistir en la limitació de l’emissió, sinó, si…
producte social
Economia
Agregat que representa el valor de la producció material bruta, per un període determinat, obtinguda a l’interior d’un estat sota el règim d’economia socialista.
Hom considera com a producció material no solament els béns físics, sinó també els béns intangibles com el treball intellectual, relacionat amb l’activitat productiva, l’energia, etc
xec de viatge
Economia
Xec o taló a la vista emès generalment per bancs o grans agències de viatges, sota denominacions diverses, i venut als viatgers que signen el document quan el compren i una altra vegada, a efectes d’identificació, davant la persona encarregada de fer-lo efectiu.
La seva funció bàsica resideix en motius de seguretat davant casos de pèrdua o robatori, puix que a través d’aquest procediment no pot ésser fet efectiu sinó per la persona que l’ha comprat
alta societat
Economia
Sociologia
Expressió amb què hom designa el conjunt de grups minoritaris de la societat que resulten més afavorits per l’estructura econòmica actual d’aquesta i que, conscientment o inconscientment, pretenen d’ésser model exemplar i representants d’una civilització o cultura determinada.
En aquest sentit hom entra en l’alta societat quan és acceptat no sols per la seva situació econòmica avantatjosa nou ric, sinó per un estil de vida que respon a les normes de convivència refinades del grup social en qüestió
terme
Economia
Període de temps establert per a l’estudi del comportament dinàmic de determinades magnituds econòmiques.
Hom distingeix el curt terme, el mitjà i el llarg, no diferenciats d’una manera absoluta, sinó amb relació al comportament de les variables suposant que l’estructura productiva no es modifiqui, o bé s’hagi d’adaptar a certs canvis no fonamentals o s’hi introdueixin canvis substancials
capitalització d’interessos
Economia
Acumulació dels interessos vençuts al capital que els ha produïts, per tal que aquesta suma sigui el nou capital productor d’interessos.
És molt semblant a l'anatocisme i, com aquest, és en principi prohibida, bé que entre comerciants és admesa la capitalització d’interessos si així hom ho pacta no pas en constituir-se l’obligació sinó al moment d’ésser exigibles els interessos es produeix així la novació de la primitiva obligació
impost indirecte
Economia
Impost que no recau de forma directa sobre els ingressos ni té en compte la capacitat ni les característiques del contribuent,.
sinó que grava els costos de producció, les vendes entre empreses o les despeses i el consum, i repercuteix sobre els preus finals que paguen els consumidors, de manera que els fabricants i comerciants actuen com a recaptadors per compte de l’estat Alguns exemples són l’impost sobre el valor afegit IVA o l’impost de transmissions patrimonials